Resultats de la cerca

Dirigit teòricament per Ángel Pestaña, en foren redactors els principals dirigents del Partit Sindicalista, com Natividad Adalia, Marín Civera, Ricard Fornells, Eduard Medrano, Josep Robusté, Sánchez Requena, ERueda, etc Fou substituït a partir del 15 d’agost de 1937 pel diari “Mañana”

Entre els seus primers dirigents cal anomenar Julià Gómez Gorkin , Hilari Arlandis, González Canet, Rafael Millà, etc, molts dels quals procedents del sindicalisme revolucionari Restà afecta al Partido Comunista de España, bé que alguna fracció s’alineà amb el Bloc Obrer i Camperol

Intervenia en les fundacions de temples i ciutats Abans de qualsevol decisió important, els dirigents civils o militars havien de consultar l’àugur, que indicava si era propícia o no l’acció a realitzar, la qual cosa els donà una considerable importància

Pretenia “apoyar al gobierno de la República, así como el orden dentro del cambio y la moderación de los intereses de Cataluña” Dirigents Ramon Pociello president, José Marcet Rusi-ñol i Esteban Cano Junyent vicepresidents Al febrer de 1935 encara era actiu

Dirigents Ramon Carbó president i Alberto Pujadó secretari Participa en la Federació d’Independents de Catalunya En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 313 vots 21,3% i 2 regidors en les de 1999, 374 vots 25,0% i 3 regidors

Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1984 en la coalició Entesa de l’Esquerra Catalana, amb NE i Renovadors d’Esquerra El 1985 participà en la fundació d’ Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra Dirigents Felip Solé i Sabarís, Jordi Gutiérrez i David Casas

Fou la continuació de la Societat Tipogràfica de Mallorca, creada el 1881 Els seus principals dirigents foren Ricard Sanjuan, Josep Sitjar, Guillem Marimon i Antoni MAlsina Formà part de la Federació de Societats Obreres de Balears i de la UGT de Balears

Obrer enquadernador, fou un dels dirigents de la Primera Internacional, i donà molta importància a l’extensió de la cultura en el proletariat i a la formació per l’acció Membre del comitè central de la Comuna de París 1871, morí afusellat

Afiliat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, l’abandonà en morir aquest i s’adherí, el 1903, a la Unió Republicana contrari, però, a la Solidaritat Catalana, passà al reformisme de Melquíades Álvarez, i fou finalment, el 1915, un dels dirigents del Bloc Republicà Autonomista

Estesa a tota l’URSS, el 1923 esdevingué l’OGPU Fou eficaç els primers moments de la collectivització, però els processos secrets la feren molt impopular El gran poder que adquirí infongué temor als mateixos dirigents soviètics, que la reorganitzaren i fou integrada al NKVD