Resultats de la cerca

Es formà a Barcelona i a París, i obtingué premis en diverses exposicions oficials París, 1878 Barcelona, 1888 És autor de nombrosíssimes obres, generalment de tema mitologicoanecdòtic L’Amor i l’Interès , 1877 Museu de Castelló de la Plana El govern de Guatemala el contractà per dirigir l’escola de belles arts de la capital

Milità en les files del saintsimonisme i arribà a dirigir-ne l’òrgan d’expressió, “Le Globe” 1831 Bonapartista, fou nomenat senador i membre de l’Institut de France Fou designat per Napoleó III per a la redacció del tractat comercial del 1860 amb la Gran Bretanya Lliurecanvista, traduí els discursos de Richard Cobden

Rector de Sant Martí d’Extramurs de Barcelona, publicà una art de ben morir amb el títol Manual per dirigir los malalts en ses malalties i en lo tremendo pas de la mort Barcelona s d, final del s XVIII-principi del XIX, que conté també orientacions mèdiques i higièniques per al tracte amb moribunds

Estudià direcció al Conservatori de Moscou, a la classe del seu pare El seu debut, el 1952, al Teatre Bol’šoj de Moscou fou l’inici d’una llarga collaboració amb aquesta institució, de la qual arribà a ser principal director musical del 1964 al 1970, després d’un període com a director assistent 1951-61 El 1960 començà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Leningrad quan J Mravinskij n’era el titular Entre el 1961 i el 1974 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de l’URSS, càrrec que abandonà en assumir la titularitat de la Reial Orquestra Filharmònica…

Estudià al Conservatori Municipal de Barcelona i també a Madrid Més tard estudià direcció d’orquestra amb Eugen Pupst a la Hochschule für Musik de Colònia i composició amb Max Trapp, a l’acadèmia prussiana de belles arts de Berlín, on fou admès amb distinció especial i dotat amb la beca Alexander von Humbolt es graduà, el 1943, amb el títol de meisterschuler També estudià amb Heinrich Sutermeister Més tard, fou contractat per dirigir l’Orquestra Filharmònica de Barcelona 1944 i també fou director de la del Gran Teatre del Liceu El 1947 se n'anà a França i s’installà a París, on…

Estudià cinematografia a la Universitat de Harvard Després de dirigir diversos curts, el 1998 dirigí Pi , al qual seguiren Requiem for a Dream 2000, The Fountain 2006 i The Wrestler 2008, guardonat amb el Lleó d’Or al Festival de Venècia, amb els quals s’ha situat com un dels directors més destacats de la seva generació

Era format per un president, que nomenava el parlament, el president de l’alt cos consultiu de la República, el president del tribunal de comptes, dos diputats elegits per les corts, dos advocats i quatre professors de dret Qualsevol persona podia dirigir-se a aquest tribunal per tal d’obtenir, si procedia, la declaració d’inconstitucionalitat de les lleis

Procedent del cinema amateur, entre 1974 i 1976 estudià cinema a París De retorn a Catalunya, treballà com a ajudant de direcció i dirigí dos curtmetratges El 1986 acceptà dirigir el llargmetratge L’escot —adaptació d’una novella de Maria Jaen— com a pas previ dels retrats històrics La teranyina 1989 i Havanera 1992 Posteriorment realitzà Parella de tres 1995

Fou fundada a Londres cap al 1728 pel suís Burkhard Tschudi 1702-1773 El 1770, Tschudi s’associà al seu gendre, John Broadwood 1732-1812, un ebenista escocès que arribà a dirigir l’empresa Des dels clavecins primerencs fabricats per Tschudi, la firma Broadwood & Sons ha estat amatent a les millores tècniques dels instruments de tecla i ha aconseguit un gran prestigi

Començà a dirigir partits el 1958 en les competicions de l’Obra Atlético Recrerativa OAR Després de vuit temporades a les competicions diocesanes, s’incorporà a les de la Federació Catalana de Basquetbol Passà per diferents categories i l’any 1971 ascendí a primera divisió Assolí la categoria internacional el 1973, en la qual dirigí més de 175 partits Es retirà el 1983