Resultats de la cerca
Es mostren 417 resultats
Malmercat
Poble
Poble d’hàbitat dispers del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), enlairat damunt la Noguera Pallaresa, a la dreta del barranc de Malmercat, afluent d’aquell per l’esquerra.
L’església parroquial és dedicada a sant Andreu Hi ha un notable edifici senyorial Pertangué als comtes de Pallars s XIV i als vescomtes de Vilamur s XVIII
coalescència
Química
Fenomen pel qual les gotes d’un líquid dispers en un altre no miscible, o en un gas, tendeixen a unir-se per formar agregats de majors dimensions.
esquimal

Dona esquimal
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu d’un poble de la raça esquímida que habita les regions àrtiques, dispers pels sectors més septentrionals de l’Amèrica del Nord i per l’oest de Grenlàndia.
Els esquimals s’anomemenen a ells mateixos inuits , denominació que actualment tendeix a substituir el mot ‘esquimal’, per tal com aquest prové de la designació pejorativa en llengua cree, i que significa ‘menjadors de carn crua’ La població dels esquimals a mitjan dècada de 1990 constava d’uns 80000 individus, distribuïts en 17 grups, alguns dels quals menen una vida sedentària En la forma de vida tradicional, però, predominava el nomadisme, que és en retrocés a l’estiu les comunitats segueixen per terra els ramats de caribús a l’hivern es traslladen a la vora de la mar glaçada i cacen l’os…
sol
Química
Sistema col·loidal consistent en la dispersió d’un sòlid en un líquid (col·loide).
Les propietats que permeten de diferenciar un sol de les solucions veritables són l’elevada dispersió de la llum efecte Tyndall, la lenta difusió i la molt menor variació, en comparació amb les solucions, de les propietats colligatives elevació del punt d’ebullició, descens del punt de congelació i pressió osmòtica, ocasionada per un pes determinat de medi dispers Des d’un punt de vista general, els sols poden ésser classificats en liòfils, liòfobs i mixts Els sols liòfils són veritables solucions de molècules grans en un solvent i es caracteritzen per una tensió superficial…
Sant Jaume de Puigpalter (Banyoles)
Art romànic
Situació Petita església del segle XII amb la nau sobrealçada més tardanament F Tur L’església de Sant Jaume de Puigpalter és situada dins el veïnat del mateix nom Ocupa un lloc preeminent en un dels turons que configuren el territori entre la riera de Canaleta i la de Vall Llobrega Mapa L38-12295 Situació 31 TDG 832634 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Vilavenut, i un cop deixada la zona urbana de Banyoles barri de Can Puig cal agafar a la dreta una petita carretera ara asfaltada, que condueix directament al turó de Puigpalter L’esglesiola de Sant Jaume és voltada de…
Herbera
Caseria
Caseria d’hàbitat dispers del municipi de Montanui (Ribagorça), dins l’antic terme de Benifonts, situat a 1 180 m d’altitud, a l’esquerra de la Valira de Castanesa.
iurac | iuraca
Etnologia
Individu d’un poble samoiede occidental que viu dispers al N de la Sibèria, entre els rius Dvina Septentrional i Ienissei, i a les illes adjacents de l’oceà Àrtic.
Construccions i sitges de Rocafonda (Mataró)
Art romànic
Situació Algunes mostres de ceràmica altmedieval i de destrals o relies d’aixada de pedra polibasàltica, que es localitzaren al jaciment JF Clariana El jaciment arqueològic de Rocafonda, situat dins el veïnat del mateix nom, es troba a l’extrem N de la ciutat de Mataró, a la confluència entre la carretera de Valldeix i la plaça pintor Cusachs, a la part baixa del turó de Vista Alegre Mapa 37-15393 Situació 31TDF545998 JFCR Dipòsits Durant la breu excavació que hi dugué a terme l’any 1981 la Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme, es descobriren unes restes de construccions, un…
Perdiu xerra
Àrea de nidificació de la perdiu xerra Perdix perdix als Països Catalans Maber, original dels autors És una espècie sedentària i nidificadora als Països Catalans La seva àrea de distribució se centra únicament a les comarques pirinenques de Catalunya, a Andorra i a la Catalunya Nord Alta Cerdanya, Conflent, Capcir i Vallespir Encara que és sedentària, realitza petits desplaçaments estacionals relacionats amb necessitats tròfiques i de protecció davant dels seus depredadors Durant l’època de la cria sol ocupar altituds entre els 1000 i 2000 m, com a màxim Un cop finalitzat el període…
Morillo de Montclús
Poble
Poble, d’hàbitat dispers, i antic municipi de la Fova de Terrantona de la província d’Osca, Aragó, a 746 m alt., situat al vessant occidental de la serra de Campanué.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina