Resultats de la cerca
Es mostren 2675 resultats
coll Pregon
Collada
Depressió del massís del Montseny, al SE del Matagalls, termenal dels municipis de Viladrau (Osona) i de Montseny (Vallès Oriental).
Al seu vessant septentrional hi neix la riera Major, dita torrent de coll Pregon a la capçalera
Es constitueix la Junta Superior Governativa de Catalunya
Les forces carlines catalanes constitueixen la Junta Superior Governativa de Catalunya, dita més tard Junta de Berga
trossell
Numismàtica i sigil·lografia
Encuny mòbil per a l’encunyació manual dita a martell o de pic.
Era de ferro i tenia forma allargada i cilíndrica, amb l’encuny en un dels extrems Per l’altre rebia el cop de martell que transmetia al cospell, situat damunt l’encuny fix o pila
xinxó
Moneda d’or antiga, dita també duret d’or, perquè valia cinc pessetes.
abella

Anthidium manicatum
Bruce Marlin (CC BY-SA 2.5)
Entomologia
Nom aplicat a diversos himenòpters semblants a l’abella pròpiament dita (Apis mellifica).
Algunes d’aquestes abelles en sentit ampli menen vida social Aquest és el cas de diverses espècies de la família dels melipònids, pròpies de l’Àfrica i de l’Amèrica del Sud no tenen fibló i es defensen mitjançant una substància enganxosa que llancen, totes alhora, damunt llurs enemics D’altres són espècies solitàries o gregàries que construeixen nius de tipus molt diversos L' abella de prat gènere Andrena és menuda, de cap negre i cos vellutat cobert d’una pilositat vermellosa, i fabrica un niu on diposita els ous juntament amb l’aliment l' abella fustera gènere Megachile construeix el niu…
colzera
Militar
Defensa del cúbit, dita també guarda de colze
, metàl·lica en l’arnès blanc.
Quan era fabricada d’una forma que recorda la cresta del gall era anomenada gallardet
bastarda
Transports
Vela major llatina de les embarcacions d’aparell llatí, dita també vela bastarda
.
astràgal
Construcció i obres públiques
Motllura convexa semicircular (més correntment dita mitjacanya) o de tres quarts de cercle.
Morgana
Personatge del cicle llegendari de la Taula Rodona, dita comunament la fada Morgana
.
La primera vegada que apareix és en l’obra de G de Monmouth Vita Merlini 1150, com una fetillera que en una illa paradisíaca guareix les ferides del rei Artús Present a tota la literatura cavalleresca posterior, la seva figura ha donat nom al fenomen de la fata morgana , miratge que es produeix a causa de la refracció anòmala de la llum en l’atmosfera en la proximitat de la terra És visible en diversos llocs marítims, i a Itàlia es palesa principalment a l’estret de Messina
amplada
Matemàtiques
Mesura longitudinal d’una figura plana complementària d’una altra mesura, dita llargada.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina