Resultats de la cerca
Es mostren 2753 resultats
hibridació
Representació esquemàtica de diferents tipus d’hibridació
© Fototeca.cat
Química
Fenomen que s’esdevé quan dos o més orbitals de nivells energètics pròxims i que tenen els mateixos elements de simetria es combinen per donar el mateix nombre d’orbitals híbrids, equivalents i de nivells energètics més baixos.
Els orbitals poden hibridar-se en diverses proporcions segons l’enllaç format, per a arribar a una configuració de menor energia, i la geometria d’una molècula és determinada per la hibridació dels enllaços que la formen Quan un àtom de carboni només té un dels seus orbitals p hibridat amb l’orbital s , hom diu que presenta hibridació sp té aleshores dos orbitals sp equivalents alineats i dos orbitals p en plans perpendiculars aquests àtoms de carboni sp es troben en derivats acetilènics, nitrils, allens, etc, és a dir, en composts amb triple enllaç, i amb dobles enllaços…
postcomunió
Cristianisme
Oració d’acció de gràcies que, en la litúrgia romana, diu el sacerdot després de la comunió.
escoltar
Fer cas (d’allò que ens diuen o de la persona que ens ho diu), creure, obeir.
rellotge parlant
Tecnologia
Rellotge que diu l’hora amb una veu de generació sintètica o enregistrada prèviament en cinta magnètica.
L’exemple més característic és el servei telefònic de l’hora També existeixen rellotges de taula i de polsera que expressen l’hora en prémer un botó
llacuna
Omissió, fallada, irregularitat, en allò que hom fa, diu, etc, especialment en un escrit o una exposició.
preàmbul
Paraules estudiades, més o menys impertinents, que hom diu abans de començar a dir clarament una cosa.
oració sobre les ofrenes
Religió
Cristianisme
En el ritu romà, oració que diu el celebrant després de l’ofertori, immediatament abans del prefaci.
Única oració primitiva de l’ofertori, que hom anomenava oratio super oblata , és variable i fou escrita per a ésser cantada o pronunciada en veu alta, bé que posteriorment hom la digué en veu baixa, segurament a causa del seu nom, el qual, però, s’ha de referir més aviat al seu caràcter sagrat
celebrant
Cristianisme
Persona que és l’agent principal en una cerimònia litúrgica, especialment, el sacerdot que diu la missa.
èmfasi
Força d’expressió, entonació amb què hom tracta de realçar la importància del que diu o llegeix.
fort
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda portuguesa d’argent, de Dionís I de Portugal, que valia 40 reis.
Modernament hom en diu tornès