Resultats de la cerca
Es mostren 2752 resultats
hibridació
Representació esquemàtica de diferents tipus d’hibridació
© Fototeca.cat
Química
Fenomen que s’esdevé quan dos o més orbitals de nivells energètics pròxims i que tenen els mateixos elements de simetria es combinen per donar el mateix nombre d’orbitals híbrids, equivalents i de nivells energètics més baixos.
Els orbitals poden hibridar-se en diverses proporcions segons l’enllaç format, per a arribar a una configuració de menor energia, i la geometria d’una molècula és determinada per la hibridació dels enllaços que la formen Quan un àtom de carboni només té un dels seus orbitals p hibridat amb l’orbital s , hom diu que presenta hibridació sp té aleshores dos orbitals sp equivalents alineats i dos orbitals p en plans perpendiculars aquests àtoms de carboni sp es troben en derivats acetilènics, nitrils, allens, etc, és a dir, en composts amb triple enllaç, i amb dobles enllaços…
fort
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda portuguesa d’argent, de Dionís I de Portugal, que valia 40 reis.
Modernament hom en diu tornès
cama
Disseny i arts gràfiques
Pals verticals descendents de les lletres quan no depassen el cos de l’escriptura.
Hom en diu també pota
deverbal
Gramàtica
Dit del mot obtingut d’una forma primitiva verbal, per derivació regressiva.
Hom en diu també postverbal
pelar
Tecnologia
Llevar el suro a l’alzina surera, després d’haver-ne llevat el pelagrí.
Hom en diu, també, pelar suro
resolució
Filosofia
Moment, aspecte o dimensió de l’anàlisi, consistent a descompondre l’objecte d’aquesta en els seus elements constituents i, per això mateix, més simples.
Hom en diu també reducció anàlisi
passar els lliços
Indústria tèxtil
Enfilar una baga amb el fil o els fils d’ordit corresponents.
Hom en diu també passar un cos
crioclastisme
Geomorfologia
Hidrografia
Fragmentació de les roques deguda a l’augment de volum que, per congelació, es produeix en l’aigua que hi ha a les esquerdes o als plans d’estratificació.
Hom en diu també gelivació o gelifracció
maxima
Música
El més llarg dels valors emprats tant per la notació de la música medieval com per la del Renaixement.
Apareix per primera vegada al segle XIII, juntament amb la notació modal, concretament en el gènere organum En la notació mensural equival a tres longe , cas en el qual es diu que la maxima és perfecta, o a dues longe , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final de la composició per a indicar repòs, o en les veus més greus que durant el Renaixement desenvoluparen el cantus firmus Algunes fonts la denominen duplex longa Es representa mitjançant un petit cap rectangular amb cauda descendent a la seva dreta pot estar acolorida o ser…
palíndrom
Lingüística i sociolingüística
Mot, frase, que és igual llegit d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra: Senén té sis nens i set nenes.
Hom en diu també mot o frase anacíclic