Resultats de la cerca
Es mostren 683 resultats
Natalino Sapegno
Literatura italiana
Historiografia
Crític i historiador de la literatura, italià.
Professor universitari a Roma 1934-71 i membre de l’Academia dei Lincei 1954 Deixeble de BCroce i PGobetti, en els seus treballs és palesa l’evolució vers el marxisme, especialment d’AGramsci Dels seus estudis destaquen Il Trecento 1934, comentaris a la Divina Comèdia 1957, Pagine di storia letteraria 1960, Compendio di storia della letteratura italiana 1936-47, Storia della letteratura italiana 1965-69, en nou volums, amb ECecchi, i Storia letteraria delle regioni d’Italia 1968, amb WBinni
maleir
Cridar (sobre algú o alguna cosa) la còlera divina, la reprovació eterna, la malaurança.
hipòstasi
Cristianisme
Cadascuna de les persones de la Trinitat, en contraposició a l’única natura divina.
tradicionalisme
Filosofia
Doctrina filosoficoreligiosa sorgida en el catolicisme francès de la Restauració, en oposició al pensament ‘‘il·lustrat‘ que inspirà la revolució del 1789.
Afirmava la necessitat de la monarquia i de l’Església com a vehicles pels quals l’home arriba al contingut d’una revelació divina primitiva constituïda per les veritats teòriques i pràctiques vitalment fonamentals El seu menyspreu de la raó incapaç per ella mateix d’assolir qualsevol certesa, juntament amb l’enaltiment de l’autoritat fideisme, foren censurats pel concicili I del Vaticà Els seus representants més destacats foren Lde Bonald, Jde Maistre, FRLamennais i LBautain, i a la península Ibèrica, Juan Donoso Cortés
Antoni d’Espona i de Nuix
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Llicenciat en dret, fou membre de l’Esbart de Vic i del Cercle Literari de Vic, i, el 1909, mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Publicà Poesies 1908, de temàtica majoritàriament bíblica, a la “Biblioteca d’Autors Vigatans” Escriví encara diversos poemes, entre els quals sobresurten La primavera , Enyorança i A ma pàtria , en part recollits a “Lectura Popular” 1917, en què incloïa fragments de la versió d’ Os Lusíadas , que, com la Divina Comèdia i Gerusalemme liberata , traduí en el metre dels originals
Jaume Torres
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Estudià teologia a la Universitat d’Osca, on es graduà en arts i teologia 1578 i 1579 i es feu frare mercedari Publicà el poemari Divina y varia poesía Osca 1579, encapçalat per cinc obres dramàtiques en castellà de tema religiós Com a colofó a dues d’aquestes obres, hi va incloure dues poesies en català una nadala al Coloquio moral intitulado labor del Alma i una cerdaneta o cerdanilla a l’ Acto pastoril intitulado “Lorentina” La seva poesia va influir Bartolomé Leonardo de Argensola
‘Alī ‘Abd al-Razziq
Literatura
Escriptor egipci.
Estudià a la Universitat d’al-Azhar del Caire, i economia política a Oxford 1913 És autor d' Al-islām wa-usūl al-ḥukm ‘L’islam i les bases del poder’, 1925, que provocà un gran escàndol entre els seus companys ulemes d’al-Azhar, per tal com nega que el califat és una institució divina Demanà la separació dels poders civil i religiós, cosa que motivà que fos destituït dels seus càrrecs Més tard, arribà a ésser membre de l’Acadèmia Egípcia de la Llengua
Jaime Cortesão
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador portuguès.
Collaborà amb el grup animador Renascença Portuguesa i fou un dels fundadors de les revistes “Nova Silva” i “A Águia” Intervingué en la Gran Guerra i, exiliat, visqué a Espanya, França i Brasil Tornà a Portugal i es dedicà a la tasca d’historiador Escriví poesia Divina Voluptuosidade , 1923 Missa da Meia-Noite , 1940, sota el pseudònim d' António Fróis, drames històrics O Infante de Sagres, 1916 Egas Moniz, 1918 i narracions breus Daquém e Dalém da Morte, 'Deçà i dellà la mort’, 1913
Antoni d’Espona i de Nuix
Antoni d’Espona i de Nuix
© Fototeca.cat
Literatura
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista i literat.
Formà part de l’Esbart i el Cercle Literari, de Vic 1871, i fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Vigatana 1882 i del Museu Arqueològic de Vic 1889, del qual fou el primer conservador El 1909 actuà com a mantenidor dels jocs florals de Barcelona, i publicà un recull de poesies el 1912 Traduí en vers català i conservant les tercines originals la Divina Comèdia , de Dant, i també Os Lusiadas , de Camões, i Jerusalem alliberada , de Tasso, que no han estat publicades
òrfic | òrfica
Religions de Grècia i Roma
Seguidor o partidari de l’orfisme.
Els òrfics formaren unes comunitats d’iniciats que es regien per una sèrie de preceptes i costums, el significat dels quals constitueix encara un enigma portaven vestidures blanques, s’abstenien de menjar determinats productes les faves i, excepte en els ritus de l’omofàgia, la carn i tenien cementiris propis, en els quals han estat trobades diverses laminetes d’or amb inscripcions que refermen la natura divina de l’òrfic mort, que ha superat el cicle dels renaixements, i donen indicacions sobre l’itinerari que l’ànima havia de recórrer en el món d’ultratomba
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina