Resultats de la cerca

El mas o casa de Romagueres mansus o “domus de Romagueriis” , al principi del segle XIV encara no devia ser una casa forta Els seus propietaris eren Bernat de Romagueres i Sança, la seva dona Malgrat no ésser potser jurídicament una casa forta, gaudia d’una certa rellevància ja que posseïa diversos masos i terres

Aquesta casa forta, ara esdevinguda un mas, el mas de la Quadra, fou el casal dels castlans menors del castell de Selma, centre d’una de les quadres del terme, la quadra de Puiglloret, que a mitjan segle XIV tenia 10 focs Del segle XIII a mitjan del XV fou castlà de Puiglloret una branca de la família Montagut, que posseïa el feu i la domus de Puiglloret per l’orde del Temple més tard de l’Hospital, senyor del castell de Selma Del casal senyorial de Puiglloret se’n té referència des del 1322 La casa forta es convertí en una simple masia a partir del final del segle XIV, quan Joan…

Situació La casa forta de Vallors era al fons de la vall de la riera homònima, relativament a prop de l’església de Santa Margarida Mapa L38-13333 Situació 31TDG623368 Per arribar-hi s’ha d’agafar un camí a mà dreta, entre els quilòmetres 10 i 11 de la carretera de Sant Hilari Sacalm a Santa Coloma de Farners Després, seguint la riera de Vallors, cal passar la casa nova de Corbera i a uns 2 km, al bell mig d’una pineda, a tocar de la riera, hom troba les restes MLMS Història El 1183 la casa forta de Vallors era coneguda com “ la sala ” o “ sala dominici ” Poc després canvià el seu nom pel de…

Mapa de l’Anoia en el qual s’assenyala la seva divisió entre tres antics comtats comtat de Barcelona, comtat d’Osona-Manresa, i comtat o marca de Berga, amb indicació de totes les fortificacions anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies C Puigferrat i F Sabaté Argençola Castell d’Argençola Castell de Clariana Castell de la Goda Torre de Contrast Fortificació de Rocamora o Viladaspis Castell de Carbasí Castell de Sant Natzari Castell d’Albarells Castell de Porquerisses Bellprat Castell de Queralt El Bruc Castell del Bruc Castell de la Guàrdia Castell de Castelltort Torre de Vilaclara…

Antiga domus o casa forta Petra-Alba , el 1316, situada a la vall del Congost, prop, de la N-152 i d’una moderna zona residencial És un casal que conserva un sector gòtic, bé que molt alterat perquè sofrí incendis el 1476 i el 1654 Des del segle XVII pertanyia als Bru i de Fivaller, refosos avui amb els comtes d’Alba de Liste, actuals propietaris del casal

La domus de Castanyet és documentada des del 1282 com a domini de la casa de Cabrera, que la tenia infeudada a la família Vilademany El 1382 s’esmenta encara sota els Cabrera El 1612 consta ja com a domini total de Carles de Vilademany i de Cruïlles, senyor de Santa Coloma de Farners Sembla que era a tocar de l’església de Sant Andreu de Castanyet, on ara hi ha la rectoria

Situació Aspecte exterior de l’església amb l’absis, decorat amb faixes llombardes, les quals delimiten grups de tres arcuacions L Prat Santa Maria de Solanes es troba al terme parroquial de Montpolt, a l’extrem nord-occidental del municipi de Lladurs, propera a Pampe i a la vora de la casa Solanes Mapa 291M781 Situació 31TCG660588 Per anar-hi des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Bassella fins a la gravera que hi ha sota Ceuró, on, a mà dreta de la carretera, hi ha dos camins, dels quals cal seguir el de mà esquerra Des de Solsona fins aquest trencall hi ha 14,800 km Cal seguir…

És esmentada ja el 1038 l’antiga església s XIII ha estat convertida en santuari marià El 1880 fou bastida una nova església, prop de la font Picant Hi hagué una casa forta domus de Mansolí i una família d’aquest nom que, al s XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba El nom de Mansolí, derivat d’un diminutiu de mansus , ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís , erronis

La domus o l’església de Sant Nazari és documentada com a possessió del monestir de Sant Quirc de Colera amb els seus alous, en un text datable entre el 1078 i el 1091 És confirmada a aquest cenobi en una butlla papal de l’any 1219 Devia estar situada prop de la riera i de la font anomenades encara de Sant Nazari, al sud-est del nucli de Noves, on no hi són visibles vestigis

Normalment consten d’elements arquitectònics estilitzats, barrejats amb figures i motius vegetals esfilagarsats, tot estructurat en estudiada superposició Es generalitzaren a Itàlia des del final del s XV per influència de la decoració de la retrobada Domus Aurea de Neró a Roma S'atribueix llur llançament a un tal Pietro Luzzi de Feltre Foren un recurs molt emprat al Renaixement llotges Vaticanes i al manierisme Passà a d’altres països, especialment Flandes, Alemanya i França, on entroncà amb l’art rococó del s XVIII