Resultats de la cerca

Passà als seus successors, els Cardona, ducs de Somma i Sessa cognominats Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Casanova, comtes de Cabra

Hi predominen els terrenys morènics i els boscs Antic hàbitat de tribus eslaves i possessió, després, dels ducs de Pomerània, el 1250, sota domini germànic, fou unit a Brandenburg

La baronia de Caltavuturo pertangué als Manna, i passà als Spadafora 1355, als Luna, ducs de Bivona, als Montcada, prínceps de Paternò 1619, i als Álvarez de Toledo 1727

Indústries elèctriques, metallúrgiques, papereres i alimentàries Centre dels Piast polonesos al segle XII, tingué ducs propis del 1281 al 1532 i després pertangué successivament a Àustria i a Prússia

És un centre agrícola, ramader amb indústria diversificada Hi destaca l’església gòtica de San Juan s XV i les restes del palau dels ducs de Frías s XV

Té per genearca Giselbert de Longwy, comte de Salm i pare de Giselbert I mort vers el 1067, comte de Luxemburg des del 1019 i de Salm La seva neta, la comtessa Ermessenda I morta el 1143, transmeté el comtat al seu fill Enric II mort el 1196, que ja era comte de Namur La filla d’aquest, Ermessenda II morta el 1247, el transmeté al seu fill Enric II mort el 1281, que dividí els béns entre els seus dos fills El petit, Valeram I, formà la línia dels comtes de Ligny, de Saint-Pol i de Conversano, comtes i després ducs de Brienne, ducs de Piney i prínceps de Tingry, que s…

Fill i successor de Carles V Menor d’edat, el govern fou dominat pels seus oncles, els ducs Lluís I d’Anjou, Felip l’Ardit de Borgonya, Joan de Berry i Lluís II de Borbó, els quals utilitzaven els recursos del país en benefici propi El 1388 assumí personalment el govern el 1392 sofrí el primer atac de follia, malaltia que s’agreujà malgrat èpoques de remissió, i el poder passà de nou als oncles del sobirà, entre els quals s’imposà Felip I l’Ardit Les topades entre els interessos encontrats de Lluís d’Orleans, germà de Carles VI, i dels ducs de Borgonya Joan Sense Por…

Fou erigit en seu episcopal al segle VIII Entre el 1803 i el 1806 fou secularitzat i passà a Baviera, i el 1817 fou lliurat, com a principat, als ducs de Leuchtenberg

Fill i successor d’Ausprand, intentà d’expandir el seu regne i, així, lluità contra l’exarcat de Ravenna 726-743, el papat 739 i els ducs de Spoleto i Benavent 743

Li fou confiscada el 1397 per traïdoria, i fou lliurada 1398 a Emili de Perapertusa Passà als De Marinis, i el 1559 fou elevada a marquesat, que passà als Pignatelli, ducs de Monteleone