Resultats de la cerca

Vicari general i governador de la mitra vacant per la mort del bisbe Ros i Medrano 1821 D’idees liberals, escriví una pastoral defensant la constitució i criticà durament l’alçament absolutista i el paper que hi tingueren els eclesiàstics i, en especial, les superxeries del Trapense Acabat el Trienni Constitucional, fou reclòs al convent dels mínims de Barcelona

El 1391 entrà al servei del rei Martí I de Catalunya-Aragó, el qual set anys més tard li encomanà una investigació sobre metges, cirurgians i apotecaris intrusos Per encàrrec reial viatjà a Sicília i a Tudela, on assistí la reina A partir d’aquest any fou metge del papa Benet XIII i d’altres alts dignataris eclesiàstics

Fou un dels tres electorats eclesiàstics Comprenia l’Alt Electorat, sobre el Rin, entre els ducats de Juliers i Berg, el Baix Electorat, entre els estats de Juliers i Trèveris, el ducat de Recklingshausen i el ducat de Westfàlia Fou creat el 1357 Les guerres napoleòniques el desmembraren el darrer elector, Maximilià Francesc d’Àustria, morí el 1801 La capital fou Bonn

Eren nomenats pels papes a partir del Renaixement i per alguns reis, per concessió papal Sovint eren grans personatges eclesiàstics que, sense residir-hi, acumulaven la comenda de diversos monestirs Malgrat la reforma del Concili de Trento, continuaren fins al s XVIII Giuliano della Rovere, el futur papa Juli II, per exemple, fou comendatari, entre d’altres abadies, de Montserrat

Franciscà a Matazinhos, prop de Porto 1608, i sacerdot 1613, fou prepòsit del collegi irlandès de Salamanca 1617 Tramès com a teòleg a Roma per promoure la definició de la Immaculada Concepció 1618, hi fundà dos collegis eclesiàstics, que foren centre del renaixent escotisme Historiador dels franciscans, edità l’obra completa de Joan Duns Escot i publicà els Annales Ordinis Minorum 1625-54

No forma part del sistema de modes eclesiàstics o gregorians perquè l’interval entre els graus més importants, finalis i tenor graus 1 i 5, és de 5a dis en lloc de l’habitual 5a J de la resta de modes També rep el nom de mode de si, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions

És el mode comú al setè autèntic i vuitè plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també tetrardus 'quart' perquè és el mode basat en la quarta de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de sol, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions

És el mode comú al tercer autèntic i quart plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també deuterus 'segon' perquè és el mode basat en la segona de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de mi, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions

Fou canonge de la collegiata de Ponts i de la seu de Vic 1823 El 1808, durant la guerra del Francès, organitzà un cos militar anomenat La Croada, format exclusivament per religioses i eclesiàstics Publicà Respuesta familiar a las erradas máximas del cura de Porriños sobre el tribunal de la inquisición 1814 i Consideraciones sobre la naturaleza del gobierno constitucional 1827

Estudià a Solsona i a Vic Incorporat a l’exèrcit liberal 1833, desertà i es passà al bàndol carlí, i es formà a l’acadèmia militar de Ripoll Acabada la guerra 1840, inicià estudis eclesiàstics a Bèlgica i a Perpinyà, on conegué Antoni M Claret, amb el qual anà a Cuba En tornar a Perpinyà reorganitzà l’arxiconfraria de la Cort de Maria