Resultats de la cerca

La més antiga és la dels Cànons eclesiàstics dels sants apòstols , i comprèn trenta regles, redactades en llengua grega, a Síria o Egipte, al principi del s IV Els 85 cànons grecs o cànons apostòlics probablement daten dels s V i VI Els 127 cànons dels apòstols , en llengua aràbiga, reprodueixen materials grecs anteriors Tradició apostòlica , Constitucions apostòliques

El papa Francesc nomena nou arquebisbe de Tarragona el capellà i antic degà de la Facultat de Teologia de Catalunya Joan Planellas Planellas substitueix Jaume Pujol, que, conforme al codi de dret canònic, va presentar al febrer la renúncia en complir els 75 anys El nomenament aixeca crítiques des de sectors conservadors i espanyolistes, inclosos els eclesiàstics

Inicialment fou de la tarda, però a partir del 1939 fou publicat els matins Defensà una línia política dretana, fa- vorable a la CEDA i als estaments eclesiàstics Actualment manté una orientació demòcrata-cristiana de caire conservador És propietat de l’Editorial Católica La seva tirada és de 120 000 exemplars 1985 i es ven sobretot a Madrid

Féu estudis eclesiàstics i de jurisprudència a Osca El rei li concedí un benefici a la Seu d’Urgell 1753 i l’ardiaconat de Ledesma 1758 a la catedral de Salamanca, d’on fou vicari general i provisor Bisbe de Tarassona 1766 És autor d’alguns escrits pastorals i d’una concòrdia sobre l’impost de l’excusat 1777

Vicari general i governador de la mitra vacant per la mort del bisbe Ros i Medrano 1821 D’idees liberals, escriví una pastoral defensant la constitució i criticà durament l’alçament absolutista i el paper que hi tingueren els eclesiàstics i, en especial, les superxeries del Trapense Acabat el Trienni Constitucional, fou reclòs al convent dels mínims de Barcelona

Fou representada diverses vegades a l’església de Santa Maria i només per eclesiàstics fins el 1545, en què el concili de Trento prohibí les representacions a l’interior de les esglésies Era cíclica, és a dir, dividida en diferents episodis, que hom representava els diversos dies de la setmana santa Ha estat publicada en part el 1913

Inicià estudis eclesiàstics, que abandonà, a Carcassona Llicenciat en lletres, fou professor de filosofia al liceu d’Avinyó Profundament catòlic, creà la Société de la Foi, de caràcter caritatiu, i publicà opuscles, com Le journalisme et les journaux , Que faire de la France i una Mémoire sur l’instruction publique Malvist pel seu proselitisme religiós, fou traslladat a Rodés

El 1391 entrà al servei del rei Martí I de Catalunya-Aragó, el qual set anys més tard li encomanà una investigació sobre metges, cirurgians i apotecaris intrusos Per encàrrec reial viatjà a Sicília i a Tudela, on assistí la reina A partir d’aquest any fou metge del papa Benet XIII i d’altres alts dignataris eclesiàstics

Fou un dels tres electorats eclesiàstics Comprenia l’Alt Electorat, sobre el Rin, entre els ducats de Juliers i Berg, el Baix Electorat, entre els estats de Juliers i Trèveris, el ducat de Recklingshausen i el ducat de Westfàlia Fou creat el 1357 Les guerres napoleòniques el desmembraren el darrer elector, Maximilià Francesc d’Àustria, morí el 1801 La capital fou Bonn

Eren nomenats pels papes a partir del Renaixement i per alguns reis, per concessió papal Sovint eren grans personatges eclesiàstics que, sense residir-hi, acumulaven la comenda de diversos monestirs Malgrat la reforma del Concili de Trento, continuaren fins al s XVIII Giuliano della Rovere, el futur papa Juli II, per exemple, fou comendatari, entre d’altres abadies, de Montserrat