Resultats de la cerca

El sector, dit així perquè eren sota l’antiga capella de Sant Bertran, es va començar a omplir d’edificacions a partir del 1860, però el lloc no es va urbanitzar fins el 1877, en aprovar-se l’anomenat Eixample de Santa Madrona Fou sotmès a un procés de reconversió urbana motivat pel trasllat fora de la ciutat dels magatzems i les indústries que, des del s XIX, s’anaren localitzant en aquesta antiga zona de conreus Encara el 1879 hom esmentava amb aquest nom, usat pels pagesos, l’espai, fora del clos emmurallat, situat entre el mont Tàber i Montjuïc, conegut també pels pescadors…

Titulat 1891, anà a l’estranger i fou influït per les idees de Viollet-le-Duc a la tornada treballà a Barcelona El 1900 fou nomenat arquitecte municipal de València Hom en destaca el projecte d’un barri obrer a l’Eixample de València, el pla general de la ciutat, diverses cases de veïns — algunes de les quals relacionades amb l’estil de Domènech i Montaner — i l’Institut Oftalmològic del Doctor Viciano a Algemesí Ribera Alta Construí diversos panteons a València La seva obra més típicament modernista era el portal del desaparegut Saló Eslava 1908, arabitzant, a València Publicà…

Fou urbanitzat durant els anys cinquanta entorn d’una residència del marquès de Marianao el jardí, modernista, ha estat convertit en parc públic

Aquesta capella és documentada per primera vegada l’any 1258, al testament de Ferrer de Vacarisses, prevere Avui desapareguda, era edificada a la sortida del pont d’en Cabré, a la dreta del camí de les Ermites Constava d’una capella i tres habitacions, car servia com a hospital d’infecciosos, de rodamons i leproseria El càrrec d’ermità infermer era de provisió conjunta entre el Comú i el rector de Valls Al segle XVIII encara servia, en casos excepcionals, com a hospital d’infecciosos Actualment no en resta res de les construccions inicials L’indret on era bastida es coneix com l’ Hort de les…

Símbol de la modernització organitzativa que el lerrouxisme impulsava entre els republicans, s’inspirà en el model de la Maison du Peuple socialista de Brusselles i aviat fou denominada també Casa del Pueblo, establerta la seva ubicació definitiva al carrer d’Aragó, al xamfrà amb Casanova “Cuartel y baluarte, cátedra y templo” és a dir, principal seu política del partit local i, al mateix temps, centre de prestació de serveis i espai de lleure i cultura per als seus més de 3000 socis, la Fraternidad-Casa del Pueblo fou fins els anys 1911-1912 la matriu i la joia de l’organització del…

Limita al nord amb la Saïdia i Campanar, a l’est amb Pla del Real, al sud-est amb l’Eixample, al sud i l’oest amb Extramurs Està format pels barris del Carme, el Mercat, el Pilar Velluters, la Seu, la Xerea i Sant Francesc És la zona més antiga de la capital valenciana S'hi poden trobar les restes romanes de l’antiga Valentia, a més de vestigis de la ciutat musulmana i la gran majoria d’edificis remarcables de la ciutat des de l’edat mitjana fins l’època moderna Acull les principals institucions de la ciutat i el País Valencià, com les Corts Valencianes, la Presidència de la…

La seva construcció representà la introducció a Catalunya de les normes proposades pels Congrès Internationaux d’Architecture Moderne CIRPAC i la reacció contra les cases per a obrers unifamiliars situades en zones despoblades i mal comunicades El nou tipus de bloc que compensava l’encariment del terreny dins el nucli urbà, previst com a mòdul del nou eixample barceloní, tenia les següents característiques creació d’un espai únic en forma de S obert per tots els costats cada habitatge obert a totes dues façanes, installació al bloc dels serveis comuns més importants cooperativa…

Construí la cúpula del santuari del Cor de Maria a Barcelona, el retaule major de la nova seu de Lleida, i féu obres estimables d’influència renaixentista italiana, com també de l’art tradicional català i algunes de derivades de l’arquitecte Gaudí, a d’altres llocs del Principat, de Canàries, d’Osca i de Santander És autor de l’eixample de la ciutat de la Seu d’Urgell i fou professor a l’Escola Superior de Bells Oficis, de Barcelona Publicà diverses obres sobre tècnica i materials de construcció, sobre construccions urbanes i rurals, a més de Tabicados huecos Entre les d’art i…

Fou conegut al s XIX amb el nom de Gironella Entre les grans cases i torres del barri, algunes notables exemplars d’arquitectura romàntica, es destacava can Gironella, una important possessió del baró de Quatre Torres adquirida el 1883 pels jesuïtes Hom aplica sovint també el nom de les Tres Torres a l’eixample de Sarrià entre el carrer de Ganduxer límit amb l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles, el passeig de la Bonanova i la via Augusta, que inclou l’antic cementiri de Sarrià i el Museu Clarà Inicialment era un barri de cases unifamiliars amb jardí, de caràcter burgès, amb…

Fill d’un militar andalús i d’una irlandesa, s’educà a Barcelona Ingressà a l’escola militar de Guadalajara Tinent del cos d’enginyers, lluità contra l’alçament centralista de Figueres 1843-44 El 1847 anà a Cuba, on féu diverses obres públiques el 1851 ascendí a coronel Tornà a Catalunya, on intervingué en obres importants projectà i realitzà la Rambla de Tarragona 1856, collaborà 1858-59 en l’Eixample de Barcelona i projectà obres per als ports de Maó i Ceuta 1864 El 1862 es retirà de l’exèrcit Residí a Barcelona, on ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1878 en fou president…