Resultats de la cerca
Es mostren 1461 resultats
Gordià I
Història
Emperador romà (238).
Procònsul d’Àfrica, fou elegit pels grans propietaris i compartí l’imperi amb el seu fill homònim El senat n'aprovà l’elecció, però Capellià, legat de Maximí, hi intervingué i vencé el fill Gordià I se suïcidà
Frederic II del Palatinat
Història
Elector del Palatinat (1544-56).
Fill de l’elector Felip I, succeí el seu germà Lluís V Estigué al servei dels Àustria i promogué l’elecció de l’emperador Carles V, però no s’oposà a la propagació del luteranisme als seus estats
mostra
Matemàtiques
Porció finita d’una població que és utilitzada per a extrapolar conclusions sobre diverses característiques de la població total.
En general, l’elecció d’una mostra estadística és duta a terme amb bases aleatòries, puix que tots els elements de la població han de gaudir de la mateixa probabilitat de formar part de la mostra, les dimensions de la qual són molt variables i depenen de les característiques pròpies del poblema que estadísticament hom vol estimar En mesurar una característica en una mostra hom obté els valors mostrals o distribució empírica de la mostra, de la qual hom extreu els paràmetres estadístics essencials, és a dir, la mitjana, la variància, la mediana, etc, que són els que permeten d’extreure…
bicameralisme
Política
Forma d’organització parlamentària basada en l’existència de dues cambres.
Aquestes dues cambres —anomenades cambra alta i cambra baixa cambra 10— es diferencien tant per llurs atribucions com per la forma de reclutament de llurs membres En molts casos ambdues cambres frueixen de les mateixes atribucions en matèria legislativa adopció del mateix text, però n'hi ha que posseeixen certes prerrogatives en matèria financera, judicial, ratificació de tractats, nomenaments, etc A més, en els règims parlamentaris, el govern sol ésser responsable només davant la cambra baixa Així com la forma de reclutament de les cambres baixes és generalment l’elecció per sufragi…
unicameralisme
Política
Forma d’organització parlamentària fonamentada en una cambra única.
Aquesta cambra, sovint amb funcions idèntiques que la cambra baixa dels sistemes parlamentaris bicamerals, sol ésser elegida per sufragi universal, com durant la Segona República espanyola La forma de reclutament també pot ésser l’elecció indirecta i el nomenament
Urbà VII
Cristianisme
Nom que prengué Giovan Battista Cestagna en ésser elegit papa (1590).
Arquebisbe de Rossano 1553, governador de Perusa 1559, nunci a Madrid 1564 i Venècia 1573 i cardenal 1583, tingué un pes important durant el pontificat de Sixt V La seva elecció suscità moltes esperances, però morí pocs dies després
genísser
Història
Soldat d’infanteria de l’exèrcit turc.
Els geníssers, creats pel soldà Orhān al s XIV, eren integrats per captius educats en l’islamisme es distingiren per llur fanatisme, i assoliren tant poder, que sovint intervingueren en l’elecció dels soldans otomans Foren abolits per Mahmut II 1826
home de consell
Història del dret català
Del s XIII al XVIII, membre merament vocal amb vot deliberatiu en una corporació, que no ostentava altra missió específica d’ordre directiu.
En les antigues universitats, embrionàries corporacions locals, entre llurs prohoms, a més dels jurats, paers o cònsols, figuraven els simples homes de consell, nomenats, segons els llocs i les normes institucionals, per elecció dels caps de casa o bé per insaculació
rendibilitat
Economia
Representació de la relació entre un capital invertit i els rendiments nets que proporciona.
Normalment hom l’empra com a criteri de collocació d’estalvi en forma d’actius alternatius Juntament amb la liquiditat, la seguretat i la protecció contra la depreciació monetària, la rendibilitat condiciona l’elecció de les diferents possibilitats d’adquisició d’actius
economia subjectiva
Economia
Concepció de l’economia que té per finalitat estudiar les decisions humanes individuals davant l’adequació dels recursos escassos per tal de satisfer necessitats il·limitades.
S'aconsegueix una conducta racional quan es maximitzen les satisfaccions d’aquestes necessitats per mitjà d’una optimització dels recursos emprats, i aleshores esdevé una ciència de l’elecció entre mitjans recursos i finalitats necessitats, independentment del context social i històric economia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina