Resultats de la cerca

Amic de Diderot, el seu saló fou lloc de reunió d’enciclopedistes Escriví articles de física i de química a l' Enciclopèdia i tractats filosòfics Le christianisme dévoilé 1761, Le système de la nature 1770

Fou ajudant de Pelouze i professor a l’escola politècnica, i reemplaçà Gay-Lussac al museu d’història natural Publicà una enciclopèdia química de 43 volums i féu investigacions sobre els àcids estànnics i antimònics i sobre els antimoniats

Ha publicat una extensa enciclopèdia, molt reeditada, la Historia del mundo moderno , en quinze volums i obres literàries, infantils, d’història natural algunes en català Té filials a Mèxic, Colòmbia, Veneçuela i l’Argentina En depenen també les Gràfiques Ramon Sopena

El 1950 inicià les edicions catalanes, dintre les quals publica les colleccions “Biblioteca Biogràfica Catalana” i “Enciclopèdia Catalana”, obres de geografia, història, literatura i belles arts El 1953 instituí el premi de biografia catalana AEDOS, atorgat anualment fins al 1964

Entre el 1854 i el 1879 portà a terme l’edició de l’enciclopèdia gallesa Y Gwyddionadur Cymraeg Participà, també, en la publicació de la revista Y Faner ‘La bandera’, fundada el 1843 des d’on defensà el dret d’autogovern de Galles

Hi collaboraren els millors especialistes catalans i publicà també resums d’obres clàssiques d’autors estrangers Hi foren editats uns cinquanta títols i és el primer intent reeixit a la Catalunya noucentista d’una mena d’enciclopèdia popular en volums breus i monogràfics

Estudià filologia a la Universitat de Bucarest 1976-80, i posteriorment fou professor de llengua i literatura a l’ensenyament secundari Des del 1991 exerceix la docència a la Universitat de Bucarest El 1999 obtingué el doctorat Inicialment publicà poesia Faruri, vitrine, fotografii , ‘Fars, aparadors, fotografies’, 1980, premi de la Unió d’Escriptors Romanesos Poeme de amor , ‘Poemes d’amor’, 1983 Totul , ‘Tot’, 1984, però aviat es decantà per la prosa, gènere en el qual ha aconseguit una gran projecció, tant al seu país com internacional De la seva abundant obra cal esmentar les novelles…

El 1959 es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona i ingressà en el Cos de Sanitat de l’Armada El 1961 fou destinat a l’Hospital de la Marina de Cartagena Es doctorà 1966 a la Universitat de València amb la tesi La obra médico-quirúrgica del Doctor Juan Creus y Manso 1967 Fou responsable mèdic del Sector Naval de Balears 1965-90, i també de la Creu Roja de Palma 1980-93 El 1980 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de la qual és president des del 1991 La seva llarga carrera li ha portat nombrosos guardons i reconeixements com la Creu del Mèrit…

Llicenciat en jurisprudència, treballà al ministeri d’ensenyament Fou professor d’història del teatre a la Scuola di Recitazione 1923 Formà part de l’equip de redacció del diari “L’Idea Nazionale”, i fundà les revistes “Scenario” i “Rivista italiana del dramma” Fundà l' Enciclopedia dello spettacolo 1954-68

Advocat, fou el primer director de Revista i crític literari d’ El Correo Catalán i de Diario de Barcelona , del qual fou també sotsdirector gerent, i administrador general del grup La Vanguardia Entre altres obres, publicà Discursos políticos de Demóstenes 1955, El Diario de Barcelona 1964 i Enciclopedia de la Mitología 1966