Resultats de la cerca
Es mostren 843 resultats
surolí
Surolí
© Izan Lopez Vergel
Botànica
Arbre de la família de les fagàcies, resultant de la hibridació de l’alzina i la surera, i que presenta caràcters d’ambdues.
D'escorça suberosa, les fulles són semblants a les de la surera Es fa en boscs mixts d’alzina i surera
quil·laia
Botànica
Planta llenyosa, de la família de les rosàcies, de fulles simples, alternes i dentades, de flors pentàmeres i de fruits quinquecarpel·lars estel·liformes.
Es troba als Andes xilens i peruans La seva escorça és un important succedani del sabó, conegut amb el nom d' estella de sabó
misquito
Etnografia
Individu del poble amerindi que habita a la zona costanera d’Hondures i de Nicaragua.
Actualment és molt barrejat amb la població negra Són agricultors també fabriquen un teixit fet amb escorça d’arbre, molt semblant a l’hule
canoa
Canoes al riu Tarn al seu pas per Millau
© Jaume Ferrández
Esport
Transports
Embarcació menor, lleugera, normalment d’una sola peça, de mides molt variables (generalment d’eslora inferior a 10 m), de forma allargada, punxeguda de proa i de popa, propulsada per pagaies i desproveïda de timó, de quilla i generalment també de vela.
La canoa comprèn com a formes particulars la monòxil, de construcció rústega o pesant, anomenada preferentment piragua, coneguda a Amèrica, Àfrica i Oceania, i la construïda amb pell i de buc tancat, com el caiac de les zones àrtiques El terme canoa és aplicat també, amb un sentit restringit, únicament a les més lleugeres, de buc obert i propulsades per pagaia simple, que no poden ésser incloses en cap dels dos tipus anteriors, i d’una manera especial a les pròpies dels indis de l’Amèrica del Nord Els materials emprats poden ésser, en les canoes monòxils, l’escorça d’un sol arbre…
retrometamorfisme
Geologia
Transformació metamòrfica d’una roca en què té lloc un descens en les condicions de temperatura i pressió.
Típicament és un procés que s’esdevé durant el refredament i aixecament de les roques a l’escorça Rep també el nom de metamorfisme retrògad
lloreret
Botànica
Farmàcia
Petit arbust perennifoli, de la família de les timeleàcies, de 50 a 100 cm d’alt, de fulles lanceolades, dures i lluents, agrupades a les summitats de les tiges, de flors d’un verd groguenc i de fruits negres.
Es fa en boscs, obacs i barrancs frescals de la muntanya mitjana Les fulles i els fruits són purgants enèrgics, i l’escorça és inflamatòria
quebratxo blanc
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les apocinàcies, amb fulles simples, alternes i coriàcies, amb flors petites de corol·la lobulada, arranjades en panícules, i amb fruits bifol·liculars.
És propi de l’Argentina septentrional La seva fusta és blanca, dura, pesant i dúctil La seva escorça és oficinal, amb propietats febrífugues i astringents
morera de paper
Branca de morera de paper
Chiyako92 (cc-by-3.0)
Botànica
Jardineria
Petit arbre caducifoli i dioic, de la família de les moràcies, de fulles ovades i serrades, de flors masculines en inflorescències amentiformes i flors femenines en glomèruls i d’infructescències vermelloses.
Arbre ornamental i d’ombra, és nadiu de l’Àsia oriental i de la Polinèsia, on l’escorça, un cop neta i batuda, és utilitzada com a tela
sassafràs
Botànica
Farmàcia
Arbre de la família de les lauràcies, de 15 a 30 m d’alt, de fulles ovades lobulades, de flors unisexuals groguenques i de fruits drupacis de color blau fosc.
És aborigen de l’Amèrica del Nord De l’escorça de les arrels és extreta una substància aromàtica molt important, i de la fusta, un oli essencial diaforètic
taxa de deformació
Geologia
Deformació o strain per unitat de temps.
La taxa de deformació de les roques de l’escorça terrestre augmenta en créixer l’esforç diferencial, segons una relació lineal o exponencial depenent de les propietats reològiques del material deformat