Resultats de la cerca
Es mostren 958 resultats
calona
Biologia
Nom genèric d’un grup de glicoproteïnes de secreció interna dels mamífers adults, que en contacte amb les cèl·lules els inhibeixen la mitosi.
Segons Bullough, que fou qui les descobrí i anomenà, fan la funció de minvar la cadència de les divisions cellulars en el moment oportú, per tal que els teixits en creixement no depassin la grandària òptima L’existència d’aquest mecanisme contribueix a la comprensió de la manera com es desenvolupen els processos cancerosos quan aquests mecanismes no funcionen Les calones són específiques per als teixits però no per als animals Presenten una acció sinèrgica amb l’adrenalina i els corticoesteroides El seu pes molecular va de 2000 a 50000 daltons
Condicions ambientals i exercici físic
L’organisme s’adapta més ràpidament i amb més eficàcia a l’exercici quan l’activitat física té lloc a temperatures ambientals moderades Quan es practica a temperatures ambientals fredes o caloroses, sobretot si són extremes, aquesta adaptació pot prendre més temps i requereix, també, l’adopció de mesures específiques, com és ara l’ús d’una indumentària adient Si no es tenen en compte aquests aspectes, és més probable que durant la realització de l’exercici físic es verifiqui una disminució important del rendiment, o bé que es produeixin alguns trastorns indesitjables
agressivitat
Psicologia
Expressió d’una tendència instintiva i innata de l’individu que el porta a atacar persones o coses en el pla motor, verbal o imaginari.
És palesa en qualsevol estrat del psiquisme, des de la fantasia inconscient fins a la conducta externa Cal diferenciar-la de la destructivitat l’agressivitat pot trobar-se vinculada a finalitats destructives, però pot estar també al servei de l’autoafirmació o de l’acompliment reeixit d’altres tendències sexuals, d’autoconservació, normatives, etc L’agressivitat primària és la que va estretament lligada a la pulsió l’agressivitat secundària és la desvetllada per la frustració L’agressivitat té aspectes molt particulars a cada esatadi del desenvolupament i expressions molt específiques…
Gimnàs Marín

Classe de kungfu al Gimnàs Marín
Gimnàs Marín
Judo
Club de judo de Barcelona.
Fundat l’any 1954 per Francisco Marín Ponce, inicialment s’especialitzà en gimnàstica i halterofília Els anys seixanta començà a oferir classes de judo Posteriorment, es traslladà al barri de Gràcia i amplià l’oferta amb les seccions de karate, aikido, jujutsu, kungfu, kick-boxing i boxa tailandesa També practica ioga i taitxí S’hi han format més d’un centenar de cinturons negres de diferents especialitats L’any 2012 era dirigit per Francesc Marín Olmos, fill del fundador, cinturó negre 7è dan i professor nacional de judo Disposa de dues plantes amb diverses sales específiques
Camp de Tir Olímpic de Mollet
Esports de tir
Instal·lació esportiva de Mollet del Vallès dedicada al tir olímpic.
Dissenyat pels arquitectes Esteve i Robert Terrades, fou inaugurat a l’abril del 1992 Es construí per albergar les proves de tir olímpic i les específiques de tir en la prova de pentatló modern als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 S’hi ha disputat el Campionat d’Espanya de clubs i de seleccions, la Copa President, el Campionat i la Copa de Catalunya, així com la Lliga Catalana per equips Disposa d’un polígon de tir de precisió, que forma part de les installacions de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, i de quatre camps de tir al plat
quitrà de carbó
Química
Líquid viscós negre, més dens que l’aigua, d’olor naftalènica, que hom obté per destil·lació destructiva del carbó.
És soluble en èter, benzè i solvents apolars, parcialment soluble en alcohol i acetona i poc soluble en l’aigua De la seva destillació s’originen diverses fraccions que troben aplicacions específiques l' oli lleuger fins a 200°C, que en representa un 5%, constituït per hidrocarburs aromàtics mononuclears, cumarona i indè, l' oli mitjà 17%, 200-250°C l' oli pesant 7%, 250-300°C, constituït per hidrocarburs di- i trinuclears, fenols i piridines l' oli d’antracè 9%, 300-350°, constituït per antracè, fenantrè, carbazole i quinoleïnes, i finalment la brea , constituent del residu i…
via metabòlica
Bioquímica
Sèrie de reaccions enzimàtiques intracel·lulars consecutives que transformen una molècula en una altra.
Les vies metabòliques centrals són notablement semblants en totes les formes de vida Un cop una molècula ha entrat en una via, sovint no té alternativa i ha de continuar experimentant una sèrie de transformacions successives però no totes les vies són necessàriament lineals, i algunes són ramificades Els destins metabòlics de la majoria de molècules són, no obstant això, limitats El metabolisme cellular és la suma total d’un gran nombre de vies biosintètiques i degradadores o catabòliques connectades de tal manera, que els productes de les vies degradadores poden ésser utilitzats per a…
divisió
Geografia
Cadascuna de les parts en què és estructurat el territori d’un estat a fi de facilitar-ne les funcions administratives.
Dins l’administració espanyola hom distingeix, segons la dependència més o menys directa de l’autoritat central, una divisió administrativa major la comunitat autònoma, una de mitjana la província i una de menor el municipi A França, els equivalents respectius són el departament i la comuna En circumstàncies específiques, en funció de l’extensió territorial de l’estat o en funció d’un cert moment històric, les divisions poden assolir grans dimensions així, a l’antic Pakistan, abans de la independència de Bangladesh, les divisions tenien una mitjana d’uns 50000 km 2 d’extensió i d…
Francis Compton Crick
Biologia
Biòleg anglès.
Estudià l’estructura de l’àcid desoxiribonucleic per mitjà de la tècnica de difracció de raigs X Juntament amb JD Watson, elaborà una teoria sobre la mutació genètica basada en l’ordenació dels parells de bases específiques dins la cadena de l’ADN El 1961 descobrí que l’agrupament de les bases en triplets proporciona només 64 de les combinacions possibles entre els 20 aminoàcids fonamentals que formen la substància viva El 1962 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb MHF Wilkins i JD Watson per llurs descobriments sobre l’estructura molecular dels àcids nucleics
disposició
Antropologia
Tendència adquirida socialment per a unes determinades accions específiques, en la teoria de la pràctica de Pierre Bourdieu.
El conjunt de disposicions que té un agent social és el que en aquesta teoria de la pràctica s’anomena habitus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina