Resultats de la cerca

Després d’una primera etapa d’influència ibseniana, aprofundí l’estudi psicològic de l’home, com en Judasz z Kariotu 1913 i Kajus Cesar Kaligula 1917 Excellí sobretot en els drames rurals i en l’anàlisi de problemes ètics cristians, com pecat, consciència, remordiment En aquest sentit cal destacar Niespodzianka ‘La sorpresa’, 1929, Przeprowadzka ‘La mudança’, 1930 i U mety ‘En la meta’, 1932

El 1913 debutà a Copenhaguen com a baríton El 1918 passà a fer papers de tenor i excellí aviat en el repertori wagnerià, sobretot a Londres 1924 i 1926-39, Bayreuth i al Metropolitan de Nova York 1926-50 Actuà en films Luxury Liner , 1947 i enregistrà discs En 1928-29 debutà al Liceu de Barcelona, on representà el seu primer paper de Tristany

Professor de literatura russa a la Universitat de Vílnius, del 1943 al 1945 fou presoner en un camp de concentració alemany Poeta simbolista, mantingué contactes a Moscou amb el poeta JBaltrušaitis i amb MGor'kij Excellí també en el teatre, conreant sobretot el drama històric De la seva producció cal destacar Milžino paunksné ‘L’ombra del gegant’, 1932, Baisioji naktis ‘La nit tremenda’, 1935, etc

Professional radiofònic, el 1953 s’inicià com a actor, gairebé sempre en català Excellí en la interpretació de personatges còmics i de caràcter Escriví obres teatrals Ocells de pis 1956 i L’amor venia en taxi 1959 Rebé el Premi Nacional d’Arts Escèniques 1992, la Creu de Sant Jordi 1993 i, a títol pòstum, la medalla d’or al mèrit en Belles Arts 1993

Professional radiofònic, el 1953 s’inicià com a actor, gairebé sempre en català Excellí en la interpretació de personatges còmics i de caràcter Escriví obres teatrals Ocells de pis 1956 i L’amor venia en taxi 1959 Rebé el Premi Nacional d’Arts Escèniques 1992, la Creu de Sant Jordi 1993, i, a títol pòstum, la medalla d’or al mèrit en Belles Arts 1993

Primer marquès de Dalhousie Membre dels Comuns 1837 i dels Lords 1838, fou partidari de les doctrines del lliure canvi Governador general de l’Índia, durant el seu mandat 1848-56 augmentà la dominació britànica, que s’annexà el Panjab, part de Birmània i finalment el reialme d’Audh Impulsà la construcció de nombroses obres públiques i excellí en les relacions entre els indígenes i la corona

Fill del reporter Josep Brangulí i Soler , que fou un dels pioners en aquesta activitat a Catalunya Abans de la guerra civil de 1936-39 collaborà en diverses publicacions, principalment “L’Instant”, i després a “Diario de Barcelona” S'ocupà de camps molt diversos però excellí particularment en l’esportiu El seu germà Xavier Brangulí i Claramunt Barcelona 1918-1986 desenvolupà una activitat anàloga a “El Noticiero Universal”

Es formà a Llotja i a Itàlia, on anà pensionat 1920-21 Excellí com a retratista i com a pintor de temes religiosos amb obres acadèmiques d’una gran pulcritud formal També intervingué en treballs d’ornamentació i treballà com a dissenyador gràfic tot realitzant nombrosos cartells, exlibris, etc Es conserven obres seves a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, al Museu Marítim de Barcelona i en diverses colleccions particulars

Excellí en la tècnica del pastel, que aplicà tant al retrat d’aparat cinc retrats de Mme de Pompadour , Musée du Louvre, París La presidenta de Rieux , collecció particular, Ginebra com al retrat de bust —el que més praticà—, on dóna importància als trets de la fisonomia dels retratats, més que no als detalls dels vestits i als accessoris Retrat de Mlle Fel Té un museu monogràfic a Saint-Quentin

A partir del 1896 obtingué grans èxits a Peterburg i a Moscou El 1901 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i inicià una carrera triomfal per tot el món Debutà al Liceu de Barcelona la temporada 1927-28 Excellí en les interpretacions del Faust , de Boris Godunov i del repertori rus en general Dotat d’unes condicions excepcionals, hom el considerà l’equivalent de Caruso en el registre baix