Resultats de la cerca
Es mostren 395 resultats
Puigpunyent
Puigpunyent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la serra de Tramuntana.
Dins els materials mesozoics, sovint triàsics, de la serralada, la vall de Puigpunyent és una finestra tectònica per on afloren sediments burdigalians amb predomini de margues que originen sòls molt fèrtils Aquesta vall, de direcció SW-NE, és la capçalera, juntament amb la riera d’Esporles, de sa Riera tanquen la vall i el terme la serra des Ram 833 m alt, la mola de Planícia 932 m i, a l’W, el puig de Galatzó 1 026 m L’àrea forestal ocupa unes 2 000 ha pi blanc, alzinar, màquies de garrofer i olivella i ermots L’any 1982 la superfície útil del terme era de 3 935 ha el 94,6% de…
esterilitat
Biologia
Impossibilitat de tenir descendència en el procés de reproducció sexual.
Aquest fenomen pot tenir causes genètiques síndrome de Turner, síndrome de Klinefelter, etc, accidentals infeccions, irradiacions, manca d’òrgans reproductors, etc o unes altres causes plantes de fruits partenocàrpics, algunes castes d’insectes socials, casos d’hermafroditisme, etc En l’home cal distingir l’esterilitat fisiològica i la patològica L' esterilitat fisiològica pot ésser prepuberal, deguda a la manca de maduració dels espermatozoides o al fet de no haver-se iniciat l’ovulació, i postpuberal, quan hom arriba a l’andropausa i a la menopausa L' esterilitat patològica masculina té…
Saskatchewan
Granja agrícola i ramadera a la província de Saskatchewan, al Canadà
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Província de l’W del Canadà, limitada a l’E per la de Manitoba, a l’W per la d’Alberta, al N pel Territori del Nord-oest i al S pels EUA.
La capital és Regina La part septentrional, integrada a l’escut canadenc, amb una sèrie d’estrats paleozoics a l’extrem meridional, és una regió de bosc de coníferes, amb abundància de rius i llacs, els quals comprenen el 12% de l’extensió de la província La zona meridional, àrea de praderia, forma part del gran altiplà de roques cretàcies esteses fins a la sèrie de turons previs a les Muntanyes Rocalloses La glaciació quaternària hi deixà sòls rics i fèrtils, aprofitats per al conreu de blat més de la meitat de la producció del Canadà, sègol, colza, civada, lli, farratge i gira-sol També…
Les valls de Gallinera i Alcalà
Un dels penyals que dominen la vall de Gallinera Ramon Dolç Les valls de Gallinera i Alcalà 27, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Enmig de les serres que caracteritzen l’accidentada comarca de la Marina Alta hi ha valls recòndites que trenquen la feréstega aspror del paisatge muntanyenc Gallinera i Alcalà en són bons exemples La presència morisca perviu com un fantasma en aquestes valls Els musulmans, desplaçats de les zones més fèrtils per la conquesta cristiana, es van veure obligats a poblar i conrear aquestes dures terres, fins a la seva expulsió El nom i…
la Femosa
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), a l’esquerra del Segre, entre les de Vinatesa i de Fontanet, una de les més fèrtils del terme.
El torrent de la Femosa es forma, vora les Borges Blanques, de l’aiguabarreig de diversos torrents que neixen a les serres que limiten l’Urgell i la Conca de Barberà les comes de Vinaixa i el barranc del Turull després de passar per Juneda, Puigverd i Artesa de Lleida, desemboca al Segre aigua avall de Lleida
angers
Agronomia
Peu clonal de codonyers de vigor mitjà, d’arrels molt ramificades, de poc desenvolupament, que necessiten terrenys profunds, fèrtils i frescs, permeables, no humits ni calcaris.
En les pereres empeltades sobre aquest peu, la fructificació és avançada, i hom aconsegueix grans fruits de bon color i de maduració anticipada
oligoquets
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids, amb quetes, bé que en molt poc nombre i disposades en quatre feixos per segment, les quals s’insereixen als punts on teòricament hi hauria els parapodis.
El prosoma és molt poc diferenciat, puix que resta reduït a un lòbul preoral per contra, el metasoma és el típic dels anèllids La superfície del cos és molt porosa, perquè la respiració és cutània encara que la paret sigui molt desenvolupada, puix que només la poden moure per a efectuar la locomoció parietal el sistema muscular és longitudinal El mesenteri, que és incomplet, només existeix entre els vasos dorsal i ventral i el tub digestiu, i, per tant, a cada metàmer hi ha una sola cavitat celòmica El sistema nerviós ganglionar té la típica disposició d’escala de corda La funció excretora és…
Illinois
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Springfield És situat al nord de les Grans Planes, entre els Grans Llacs i el Mississipí, presenta un relleu suau, només accidentat per formacions morèniques, testimoni del glacialisme quaternari, que l’envaí totalment És dividit en dues conques hidrogràfiques la del Mississipí, que és formada pels rius Rock, Illinois i Kaskasia, i la del Wabash-Ohio, al sector sud-oriental El clima és continental, amb estius càlids i humits i hiverns molt freds 11°C de temperatura mitjana i 900 mm anuals de precipitacions El bosc, que actualment ocupa l’11,2% de la superfície abans n'ocupava el…
Les falgueres o filicates
Consideracions generals Detalls morfològics i anatòmics del protallus de les filicates a aspecte general dels protallus, amb els arquegonis enclavats a la part superior de la làmina i els anteridis a la inferior a partir d’un arquegoni fecundat comença a desenvolupar-se l’esporòfit, o sigui la falguera comunament visible b detall dels anteridis madurs, alliberant espermatozoides c detall dels arquegonis l’arquegoni més augmentat, amb una ovocèllulal d espermatozoide pluriflagellat i espiralat fecundant una ovocèllula Mikel Zabala/Jordi Corbera La classe de les filicates, també anomenada…
Riumors
Façana de l’església de Sant Mamet de Riumors
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Riumors, de reduïda extensió 6,54 km 2 , es troba a la plana alluvial situada entre els cursos baixos del Fluvià i de la Muga, fins a èpoques recents coberta d’aiguamolls i estanys que foren acabats de dessecar als segles XVIII i XIX i que ara són fèrtils conreus Els estanys de Riumors, de Copons i Robert eren situats totalment o en part dins el terme, que, a llevant, era a tocar amb l’estany de SantPere i enllaçava amb la zona d’aiguamolls més pròxima al litoral, mentre que a migdia formaven continuïtat amb els estanys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina