Resultats de la cerca
Es mostren 444 resultats
Sigismond Fortuné François Thalberg
Música
Pianista i compositor austríac.
A deu anys fou enviat a Viena per a continuar els estudis generals, ciutat on a més rebé formació musical d’A Mittag i S Sechter, i on perfeccionà el piano amb JN Hummel Dotat d’un extraordinari virtuosisme, debutà a catorze anys amb un gran èxit Dos anys després es publicaren les seves primeres composicions A partir del 1830 portà a terme triomfals gires de concerts per tot Europa, i parallelament continuà estudiant amb F Kalkbrenner, a París, i amb I Moscheles, a Londres A la capital francesa rivalitzà fortament amb F Liszt, que havia criticat durament la seva música A partir del 1855…
Josep Maria Tarridas i Barri
Música
Compositor i director català.
Fou deixeble de l’Acadèmia Salom de Calella i de l’Institut Ardèvol de Barcelona, i complementà la seva formació amb Amadeu Vives Fundà i dirigí l’Orfeó La Barretina de Malgrat de Mar, i la Cobla Llevantina de Calella 1922, i fou intèpret de tenora i tible A partir de la Guerra Civil residí a Madrid i, temporalment, a Sant Pol de Mar Com a compositor ja gaudia de renom en l’àmbit sardanístic els anys vint, però fou en el camp dels ballables on transcendí el seu nom, notablement pel pasdoble Las Islas Canarias i les cançons de…
excomunió
Dret canònic
Censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
El dret canònic distingeix l’excomunió latae sententiae , aplicada pel sol fet de cometre un mancament determinat, previst pels cànons, i l’excomunió ferendae sententiae , que requereix un judici previ L’excomunió fou emprada sovint com a arma política Són famoses, als Països Catalans, les excomunions de Ramon Berenguer I 1056, fetes pel papa a instàncies de l’àvia d’aquell, Ermessenda, i la de Pere el Gran, feta pel papa Martí IV el 1282, després de les Vespres Sicilianes, que fou causa del fallat intent d’invasió de Catalunya per Felip l’Ardit Els bisbes també utilitzaren l’…
The Supremes
Música
Grup vocal femení, un dels més importants dels EUA els anys seixanta.
Diana Ross, Florence Ballard, Mary Wilson i Barbara Martin es presentaren com The Supremes l’any 1960, tot i que el grup començà a ser congut un any després i sense Martin The Supremes aconseguiren cantar una mescla perfecta de pop i soul que els obrí les portes a les audiències blanques i de classe mitjana dels EUA, fins aleshores de difícil accés per a un conjunt afroamericà En la discogràfica Motown tingueren bons compositors que les feren famoses amb peces com Stop in the name of love , You can’t hurry love , Come see about me o Nothing but heartaches L’any 1967 la formació…
Colin Macmillan Turnbull
Antropologia
Antropòleg i etnògraf britànic.
Cursà estudis d’antropologia social i de literatura a la Universitat d’Oxford Estigué al càrrec de la secció d’etnologia africana al Museu Americà d’Història Natural de Nova York fins que, el 1969, esdevingué professor d’antropologia a la Hofstra University de la mateixa ciutat Continuà com a professor d’antropologia a la Virginia Commonwealth University 1972-75 i, posteriorment, a la George Washington University fins que es retirà, el 1983 Passà els darrers anys de la seva vida a Hawaii, Samoa i l’Índia, on es convertí en monjo budista i adoptà el nom de Lobsang Rigdol A part de llibres com…
Frank Sinatra
Cinematografia
Música
Cantant i actor cinematogràfic nord-americà d’origen italià de nom real Francis Albert Sinatra.
Es donà a conèixer com a cantant a través de la ràdio A partir del 1939 assolí èxits extraordinaris actuant en directe acompanyat de famoses orquestres, amb un tipus de cançó melòdica acusadament romàntica, èxit que li valgué el sobrenom ‘The Voice’ i que es mantingué fins gairebé el final de la seva vida En el cinema, es limità al començament, per la seva activitat, al gènere musical, amb obres tan conegudes com On the Town 1949, Anchors Aweigh 1954, entre altres, si bé més endavant demostrà el seu excellent talent dramàtic en films com From Here to Eternity 1953, Man With the…
Merlí
Mitologia
Personatge llegendari, mag i profeta.
Correspon al Myrddin gallès, bard i profeta del s VI, identificat també, de vegades, amb el poeta Taliesin Geoffrey de Montmouth s XII l’introduí en el cicle artúric Artús En un poema francès del s XIII, obra de Robert de Borron, és presentat com un fill del diable, creat per combatre la fe cristiana, però salvat pel baptisme També apareix relacionat amb la llegenda del Graal, com a mestre del rei Artús, i amb la Dona del Llac, de qui s’enamorà i per a guardar el cos de la qual preparà un sepulcre encantat Víctima, però, d’un engany, hi fou enterrat ell mateix i continuà, des de la tomba,…
Rubiols
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, situat prop de l’embassament de Los Toranes.
És situat a 929 m alt, a la dreta del riu de Rubiols afluent, per l’esquerra, del Millars, aigua amunt d’Olba, que en els límits del Regne de València establerts per Jaume I el 1238 restà inclòs dins aquest regne, fins que aquest fou desplaçat, pocs anys després, més cap a l’E Havia estat conquerit el 1204, en temps de Pere I de Catalunya-Aragó Pere III, el 1366, li concedí el títol de vila Foren famoses al s XV les bandositats entre les famílies Bonfill i Xiró El 1808 el bisbe d’Osca Sánchez de Cutanda, fill de la vila, hi formà una junta de defensa Durant la primera guerra Carlina resistí…
Lo Puèi
Ciutat
Ciutat d’Alvèrnia, Occitània, capital del departament d’Alt Loira, França.
Situada a la vora del riu Bòrnha, afluent del Loira Està dominada per la Roca Cornelha, que posseeix una monumental imatge de la Mare de Déu És eminentment industrial, amb indústries alimentàries i de licors, i també de la confecció Són famoses, sobretot, les puntes de coixí, conegudes des de l’edat mitjana, que tingueren una gran anomenada als segles XVII i XVIII i, posteriorment, a partir del 1830, amb la introducció de nous models al segle XX el treball de les puntes és fet gairebé tot a màquina Ciutat de pelegrinatges durant l’edat mitjana, molts tractadistes han vist una influència…
Francesco Paolo Tosti
Música
Compositor italià.
Estudià al Conservatori de San Pietro a Maiella de Nàpols, on tingué com a mestres F Pinto violí, C Costa contrapunt i harmonia i C Conti i S Mercadante composició Del 1867 al 1870 fou professor assistent al mateix conservatori i organista a la catedral de la seva ciutat natal Després es traslladà a Roma Allí donà a conèixer les seves primeres composicions i fou nomenat professor de cant de la princesa Margarida de Savoia i encarregat de l’arxiu musical de la cort El 1875 s’installà a Londres, on les seves obres aconseguiren un gran èxit, i fou professor de cant de la casa reial Tornà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina