Resultats de la cerca

Estudià cant a Würzburg i Viena, i posteriorment a Saarbrücken, on fou deixebla de J Greindl Debutà el 1963 a Linz com a Comtessa d’Almaviva de Les noces de Fígaro , i entre el 1966 i el 1969 cantà a Saarbrücken El 1970 ingressà a la companyia de la Deutsche Oper de Berlín, on romangué fins el 1988 i on cantà gran part del repertori alemany, especialment R Wagner i R Strauss, i també italià, com ara G Verdi El 1970 debutà en el paper titular d' Arabella , de R Strauss, al Teatro alla Scala de Milà i també es presentà a Salzburg Un any més tard cantà per primera vegada al Festival de Bayreuth…

Es casà amb Tiberi Semproni Grac i n'adoptà les idees democràtiques Ja vídua, educà els seus fills Tiberi i Gai Grac, preparant-los per a la vida política Després de l’assassinat de Gai, es retirà al camp i es dedicà intensament a l’estudi de les lletres

Joan II de Catalunya-Aragó obtingué que fos promesa al príncep Carles de Viana 1460 Mort aquest 1461 es retirà al convent de Santa Clara, de Lisboa Morí quan hom preparava el seu matrimoni amb Eduard IV d’Anglaterra Escriví diverses obres pietoses i traduí Disciplina monastica de sant Lorenzo Giustiniani al portuguès

Fou la tercera muller d’ Enric VIII , amb qui es casà l’endemà de l’execució d’ Anna Bolena 1536, de la qual havia estat dama d’honor Morí en infantar el futur Eduard VI

El 1445 fou casada amb el duc de Calàbria, Ferran després Ferran I de Nàpols, fill natural d’Alfons el Magnànim, en un intent d’aquest per a assegurar-se la fidelitat dels barons i l’acceptació del dit Ferran com a hereu de la corona

Muller el 993 o poc abans del comte Ramon Borrell I de Barcelona Dona de molta personalitat i de dots de govern, gaudí d’un gran prestigi ajudà el seu marit en la reconstrucció del país, devastat per les incursions d’Almansor i del seu fill l’acompanyà a l’expedició militar a l’Ebre i al Segre 1015 i l’any següent a Saragossa a la cort d’al-Muṅḏir I Influí en la designació del seu germà Pere com a bisbe de Girona 1010 i en l’enlairament de l’abat Oliba a la seu de Vic com a bisbe coadjutor 1017 Vídua, governà com a tutora durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I de Barcelona , fins…

Visqué en una zona rural del sud d’Anglaterra, la qual és reflectida en les seves obres d’una manera detallada i amb acostament a la realitat A les primeres novelles, com  Sense and Sensibility ‘Seny i sentiment’, 1811 i Northanger Abbey ‘L’abadia de Northanger’, publicada pòstumament el 1817, s’oposà a les modes literàries Malgrat el talent literari, la senzillesa d’expressió, l’humor i l’agudesa psicològica, no arribà a triomfar en vida com a escriptora la seva valoració fou sobretot pòstuma En les obres de maduresa,  Pride and Prejudice ‘Orgull i prejudici’, 1813, Emma 1815 i  Persuasion ‘…

Morta aquesta, Agripina , la madrastra, la concedí en matrimoni a Neró 53, al qual assegurà d’aquesta manera un títol per a la successió El 62 Neró la repudià adduint que era estèril però, davant la simpatia del poble envers ella, l’acusà d’adulteri i, després de relegar-la a l’illa Pandatària, la feu occir Figura tràgica, inspirà diverses obres literàries entre altres, les d’Alfieri i del duc de Brunsvic