Resultats de la cerca

Fou fundada el 1581 per l’eclesiàstic Diego Pérez de Valdivia i el Consell de Cent com a asil de pobres, i fou habilitat l’edifici anomenat Casa dels Àngels des del 1584, hospital de la Mare de Déu de la Misericòrdia Estigué a cura de les germanes terciàries de Sant Francesc o germanes de la Misericòrdia 1600, orde fundat expressament pel canonge Pere Roig i Morell actualment, de les filles de la caritat Des del 1684 acollí només noies els homes i els nois passaren al collegi episcopal de Sant Rafael El 1849 fou confirmat el caràcter ciutadà de la institució contra l’intent de…

Tutor d’Ermengol i Àlvar d’Urgell, fou una gran figura de les revoltes nobiliàries de 1275 i 1280, però després collaborà activament amb Pere el Gran a Tunis, Sicília i el Principat, on lluità contra la invasió francesa 1285 Fou un dels quaranta prohoms que feren fiança pel rei amb motiu del desafiament de Bordeus i, més tard, a Peralada salvà l’infant Alfons, que serví també fidelment arribat a rei Alfons II i li féu d’intermediari amb els nobles aragonesos de la Unió Fou un dels tres ostatges oferts per l’alliberament del príncep de Salern De la seva muller Làscara, princesa grega, tingué…

Aprengué l’ofici amb Joan Palou, Joan Llenas i Juli Pi i, amb la seva barraca Els Tres Tranquils , es convertí en el paradigma d’empresa familiar de titellaires ambulants Dotat d’un tòrax potent, mitjançant la llengüeta feia cantar sarsuela als titelles Creà “la màquina infernal”, un enginyós estri escenogràfic que donava gran verisme a les escenes de l’avern Després de la Guerra Civil Espanyola s’installà a Mallorca, on continuà actuant gairebé fins a la mort Les seves filles Rosa i Joaquima encara continuaren treballant alguns anys més per l’illa Joaquima Faidella rebé un…

El succeí el seu fill Benet Montfort i Ascensi València — 1788, i a aquest el seu germà Ramon Montfort i Ascensi 1788-1806 La impremta fou dirigida després 1806-22 pel fill de Benet Montfort i Ascensi Manuel Montfort i Roda , per la vídua d’aquest 1822-45 i per llurs filles Caterina Montfort i Rius 1845-47 i Magdalena Montfort i Rius 1847-52, que la vengué al periòdic El Valenciano Entre les seves estampacions més importants cal destacar la Crónica del señor rey don Juan segundo 1779, la Crónica de los señores reyes católicos 1780 i la Historia general de España 1783-96 de Juan…

Es distingí com a dama de la casa reial i educadora de les infantes Elionor d’Aragó i Elionor de Castella, al palau reial de València Les seves filles legitimades Constança morta soltera el 1319 i Maria morta el 1348, casada amb Pere Cornell, senyor de la baronia d’Alfajarín, heretaren el patrimoni de llur pare Pere d’Ayerbe, net del Conqueridor, malgrat haver estat declarat nul el matrimoni de llurs progenitors 1313 Posseí béns, la majoria donats pels reis, a contrades diverses d’Aragó i València, i salvà un lot de joies de la reina Constança de Castella empenyorades a l’…

Dedicada a la docència, el 1829 fundà a Figueres un collegi femení amb un programa d’estudis força avançat per a l’època Fundà també escoles a Arenys de Mar 1842 i Sabadell 1846, on féu els vots 1847 i esdevingué la fundadora de la Congregació de Filles de Maria Religioses de les Escoles Pies, orde que, conegut popularment com a escolàpies , en els deu anys següents havia fundat diverses cases arreu de Catalunya A partir del 1859 desenvolupà la seva activitat a la comunitat i a l’escola d’Olesa de Montserrat Beatificada el 1993, fou canonitzada pel papa Joan Pau II el 25 de novembre de 2001…

Comerciant a Lió, es convertí 1173 en sentir contar la llegenda de sant Aleix i, després d’abandonar la muller i les filles en un monestir, inicià una vida de captaire i de predicador ambulant al qual s’uní una multitud de seguidors coneguts com a pobres de Lió Difongué la traducció dels Evangelis al provençal, obra de Bernat Ydros i d’Esteve d’Anse Expulsat de la diòcesi de Lió 1177, apellà al concili III del Laterà 1179, on fou reconegut l’estil de vida dels pobres , però no pas llur llibertat de predicació, precepte que no obeí Expulsat novament de Lió amb tots els seus…

Inicialment es formà com a pianista amb el seu oncle, Theodore Ritter, i debutà com a tal a setze anys Posteriorment, estudià cant amb els seus pares i debutà el 1917 com a Violetta La Traviata Dos anys més tard fou contractada a l’Òpera Còmica de París, on actuà amb èxit en diverses òperes de WA Mozart, Ch Gounod o R Hahn, del qual el 1949 hi estrenà Oui des jeunes filles El 1932, després de diversos èxits a París, Milà i Berlín, es presentà al Festival de Salzburg La seva versatilitat li permeté abordar un repertori molt divers, des de Mozart fins a R Strauss, passant per l’…

Començà a treballar al taller de calçat familiar a Ferreries, fundat el 1918, que fabricava sabatilles de ballet per a nenes Expandí i modernitzà el negoci, diversificant els articles i difonent-los al mercat peninsular El 1980 se separà del seu cosí Joan Mascaró i Florit Ferreries, 1945 i creà l’empresa Jaume Mascaró, que internacionalitzà amb prop d’un centenar de botigues arreu del món Aconseguí situar els seus productes en el sector del calçat de luxe amb les marques Úrsula Mascaró, Jaume Mascaró, Pretty Ballerinas i Loafers Al final de la dècada de 1990 incorporà al negoci les seves…

L’acció transcorre en un cafè de mariners d’un poble de la costa empordanesa, el propietari del qual és el cafeter Libori, vidu amb dues filles, Caterina i Rosa Caterina, una dona jove amb un secret inconfessable, viu amb preocupació el casament de la germana amb en Rafel i la perspectiva d’un matrimoni de conveniència acordat pel pare amb un senyor rossellonès anomenat Bernat Caterina estima un pescador, Claudi, que vol fer les Amèriques i amb qui voldria compartir el seu somni ideal de llibertat La trama té un desenllaç feliç per a la protagonista Construït amb versos…