Resultats de la cerca

És autor de nombrosos treballs sobre anatomia i fisiologia de les plantes forestals, particularment sobre llur creixement, així com també sobre entomologia forestal Descobrí i definí el tub cribrós i el plasmodesma

S'especialitzà en fisiologia i higiene Estudià el metabolisme i la nutrició dels animals i demostrà la llei de la conservació de l’energia en l’organisme Publicà Gesetze des Energieverbrauchs 1902

Mestre i director de l’escola de cirurgia de Palma, publicà un Manual teóricopráctico de las operaciones de cirugía 1793, emprat com a llibre de text, i deixà inèdit un tractat de fisiologia

Féu investigacions sobre la fermentació 1921-23, la vegetació, la fisiologia vegetal, etc Membre de diverses societats científiques nord-americanes, contribuí a l’estudi dels recursos naturals d’Àfrica i de l’Amèrica Llatina

Doctorat en medicina a Copenhaguen 1890, el 1903 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia per les seves investigacions sobre els raigs ultraviolats i llurs aplicacions terapèutiques És el fundador de la moderna fototeràpia

Fou un dels primers a aplicar l’exploració radiològica a l’estudi de la fisiologia digestiva 1898 i és autor d’investigacions bàsiques sobre la fisiopatologia de la glàndula suprarenal Introduí el concepte d' homeostasi

Professor a Zuric i Basilea, féu nombroses investigacions, com ara les dels composts heterocíclics, la vitamina C, les hormones, l’adrenalina, l’àcid pantotènic, etc El 1950 rebé el premi Nobel de fisiologia i medicina

Investigador de la Royal Society el 1929, professor de fisiologia a Cambridge el 1937 El 1932 rebé, juntament amb Charles Scott Sherrington, el premi Nobel de medicina pels seus treballs entorn de les funcions de les neurones

Féu diversos estudis d’anatomia, fisiologia i patologia anatòmica És conegut sobretot per la descripció que féu de les acumulacions de follicles limfàtics de la mucosa intestinal, que són conegudes com a plaques o nòduls de Peyer

És anomenat també diaforètic La majoria dels medicaments colinèrgics parasimpatomimètics són sudorífics Dins la fisiologia normal, la ingestió d’aigua i l’aplicació d’escalfor tenen un efecte sudorífic El benzoat amònic també és emprat com a sudorífic