Resultats de la cerca

Es formà com a nen cantor a la capella de Margarida d’Àustria, a Gant A la mateixa ciutat cursà estudis universitaris Fou mercenari al servei de l’exèrcit espanyol fins que s’ordenà de sacerdot l’any 1539 Entre el 1540 i el 1543 fou mestre de capella de la catedral de Kortrijk, càrrec que hagué d’abandonar a causa de problemes administratius i de la seva afició a la beguda Gràcies a la protecció de Maria d’Hongria obtingué una plaça de mestre de capella a la cort de Ferran II a Viena, com a ajudant d’Arnold von Bruck, a qui poc temps després succeí quan aquest es retirà l’any 1546 La major…

Es formà com a nen cantor a Anvers Entre els deu i els quinze anys serví a la capella imperial de Viena, període durant el qual compongué dues misses per a l’emperador Maximillià II Cursà estudis a Itàlia i retornà a Viena l’any 1576 com a músic de cambra de la cort Rodolf II el nomenà organista de cambra l’any 1577 Seguint la cort s’establí a Praga, on publicà un llibre de madrigals 1582 i exercí com a principal organista des del 1593, plaça en la qual fou confirmat el 1596 quan n’obtingué el nomenament Poc després succeí a Philippe de Monte com a compositor de la cort imperial A la mort de…

El 1477 entrà a servir com a cantant a la cort del duc Ercole I d’Este a Ferrara, i hi romangué fins el 1481, any en què el seu nom desapareix del registre En aquesta cort fou un dels cantants amb el salari més alt Possiblement es traslladà a Bergen-op-Zoom, on, a la capella de la germandat de Liewe-Frowe, consta un Jaspart el 1507 El seu nom apareix en vint-i-tres cançons, algunes d’adjudicació problemàtica perquè el seu estil és semblant al d’A Busnois Compongué sobretot quòdlibets, combinant dues o tres melodies preexistents, i cànons enigmàtics Probablement fou amic de Josquin Des Prés

Sovint ha estat confós amb el compositor Jean d’Hollande, actiu a Bruges durant la primera meitat del segle XVI Les primeres referències a Christian Hollander daten del 1549, any en què era actiu com a mestre de cor a Sant Walburg, a Oudenaarde, on sembla que romangué fins el 1557 Aquest mateix any anà a Viena i entrà al servei de la capella de Ferran I A la mort del seu protector formà part de la capella de l’arxiduc Ferran, germà de l’emperador Maximilià II Quan Ferran començà a governar el Tirol 1568, desplaçà la cort a Innsbruck i Hollander l’acompanyà La part més notable de la seva…

Fou nen de cor a Sant Donat de Bruges entre el 1506 i el 1511 Poc després, l’any 1513, hi retornà com a sagristà i s’hi mantingué fins el 1515 Després d’ordenar-se de sacerdot, hi ingressà com a cantor el 1519 L’any 1521 s’ocupà del magisteri de capella a Notre Dame de Bruges, càrrec que exercí fins el 1523 Des d’aquest moment fins a la data de la seva mort es responsabilitzà de la direcció del cor de Sant Donat La major part de la seva obra està constituïda per composicions sacres S’han conservat tretze misses de paròdia, la part més substancial de la seva producció, quinze motets i alguns…

Ingressà a la Universitat de Lovaina el 1534, i s’hi graduà el 1537 El 1546 entrà com a clergue i mestre de cant a l’església de Sant Pau de Lieja Al final del 1557 o principi del 1558 fou nomenat mestre de cant a la catedral de Sant Lambert d’aquesta ciutat belga El mateix 1558 publicà els seus primers motets El 1563, el capítol catedralici l’autoritzà a viatjar a la cort de Viena, on ocupà el càrrec de mestre de capella A la mort del rei Ferran I, ell i els dos cantants que l’acompanyaven perderen el lloc i tornaren a Lieja, on Guyot fou mestre de capella a la catedral de Sant Lambert fins…

Amplià la formació adquirida a la seva ciutat natal al Conservatori de Sant Onofre de Nàpols 1772-79 En 1780-89 visqué entre Londres i Lió i compongué diverses obres instrumentals i vocals, algunes de les quals, interpretades al Concert Spirituel de París, tingueren una acollida molt favorable El 1794 es traslladà a París, on la inestabilitat política li impedí de consolidar la seva carrera en el camp de l’òpera, cosa que el feu decantar-se per l’obra instrumental simfonies i música de cambra, en la qual es veu clarament la influència de l’Escola de Mannheim No obstant això, fou especialment…

La seva identitat és força confusa Algunes fonts el confonen amb el compositor Gosse Jonckers Les diverses hipòtesis que s’han formulat sobre la seva personalitat no són del tot satisfactòries, tot i que la possibilitat que es pugui identificar amb el compositor Jehan Goossens sembla una de les més versemblants La seva producció coneguda és formada per diversos motets a tres veus apareguts en volums miscellanis editats entre el 1521 i el 1555 P Attaingnant publicà algunes chansons de Maistre Gosse basades en les de Claudin de Sermisy en el recull Trente et une chansons musicales…

Tot i que la totalitat de la seva obra es conserva en manuscrits anglesos, sembla inqüestionable que era d’origen continental És difícil saber quina fou la seva trajectòria abans d’arribar a Anglaterra Les múltiples hipòtesis que l’identifiquen amb altres compositors de nom Gerarde actius a l’època al continent no són mai del tot concloents Sembla creïble, no obstant això, que en algun moment passés per Itàlia Un cop a Anglaterra probablement estigué durant algun temps al servei de Henry Fitzalan, comte d’Arundel, i de Lord Lumley, grans mecenes de la música i de les arts, a Nonesuch, Surrey…

Vida Probablement fou un dels deixebles de Josquin Des Prés, a la mort del qual escriví un plany Fou cantor de la capella musical de la cort de l’emperador Carles V des del 1526, i a partir del 1529, responsable de la seva escolania Acompanyà la cort en els seus desplaçaments a Flandes, Itàlia, Àustria, Alemanya i Espanya Mai no exercí, però, de forma oficial el càrrec de mestre de capella, tot i que compongué la música per a molts esdeveniments cortesans Cap al 1540 abandonà el servei a la cort imperial Atesa la seva condició d’eclesiàstic, obtingué alguns beneficis i es retirà a Tournai,…