Resultats de la cerca
Es mostren 1442 resultats
Jack Teagarden
Música
Trombonista i cantant de jazz nord-americà, de nom Weldon John.
Debutà el 1922, collaborant en diverses orquestres En 1939-47 dirigí el seu propi conjunt, i aquest darrer any s’uní al de LArmstrong, amb el qual collaborà fins el 1951 Posteriorment, continuà dirigint petites formacions fins a la seva mort El seu estil contribuí decisivament a la consolidació del trombó com a instrument solista en el jazz clàssic
barba
Zoologia
Cadscuna de les làmines còrnies que els cetacis misticets (balenes i rorquals) tenen implantades transversalment al paladar i que empren com a filtre per a retenir el plàncton de què s’alimenten.
Són unes formacions triangulars la vora interna de les quals presenta una franja de pèls llargs i rígids Les barbes, com els pèls o les ungles, es gasten per l’àpex i tenen un creixement continu Llurs dimensions i llur nombre per individu diversos centenars varien segons les espècies Per raó de llur elasticitat, eren emprades per a fer barnilles de cotilla, etc
operació
Medicina
Intervenció directa sobre certes parts del cos danyades a fi d’eliminar-les en tot o en part (ablació, amputació), procurar-los alguna correcció o substituir-les per altres d’artificials o procedents de persones sanes (trasplantaments).
D’altres vegades té per finalitat practicar un drenatge fístula, extreure cossos estranys o formacions perilloses tumors o efectuar, simplement, una adequada diagnosi laporatomia exploratòria Conegudes generalment pel nom de l’especialista que les ha descrites, les operacions exigeixen uns profunds coneixements anatòmics del cirurgià, així com unes installacions adequades quiròfan i un instrumental apropiat, sotmès a una rigorosa asèpsia
misticets
Mastologia
Subordre de mamífers de l’ordre dels cetacis constituït per les balenes i els rorquals.
Llur principal característica, que els diferencia dels odontocets, és la total absència de dents i la possessió d’un sistema de formacions còrnies, les barbes , que constitueixen l’aparell filtrador en el qual es basa llur tipus d’alimentació planctòfaga Un altre tret d’aquest grup són les grans dimensions que assoleixen llurs representants, les més grans del regne animal
orquestra
Esquema de la disposició dels instruments en una orquestra del període barroc (mitjana segle XVII a mitjan segle XVIII), el període clàssic (de finals segle XVIII a mitjan segle XIX) i una orquestra simfònica moderna
© Fototeca.cat
Música
Conjunt dels músics d’una orquestra.
La difusió de la música simfònica ha fet proliferar les formacions orquestrals estables, des de la fi del segle XIX moltes estan al servei d’un municipi, d’un estat, d’una institució, d’un teatre d’òpera, etc Parallelament el director d’orquestra inicialment el primer violí del conjunt ha assolit un prestigi que ha anat parallel al d’algunes orquestres, a través d’intercanvis entre ciutats o estats i amb l’enregistrament de discs Als Països Catalans, amb l’excepció de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu més tard anomenat Principal i, més endavant, la del Gran Teatre del Liceu…
Reincorporació del PSC a la direcció del PSOE
La gestora del PSOE aprova la reincorporació de la cap de llista del PSC al Congrés, Meritxell Batet Amb aquesta mesura es tanca la crisi que va enfrontar les dues formacions amb motiu de la rebellió d’un sector de la formació estatal, que va culminar amb la dimissió de Pedro Sánchez de secretari general al qual donava suport el PSC a l’octubre del 2016
bunyol de mar
Zoologia
Urocordat de la classe dels ascidiacis, de la subclasse dels estolidobranquiats, de mida gran (fins a 20 cm) i de forma ovoide; els sifons són molt separats i són blancs amb bandes roges.
El mantell és coriaci, bru, i recobert normalment d’una abundant fauna d’epibionts corallaris, hidroïdeus, briozous, ascidis, algues, etc, fet que ha donat nom al gènere És bentònic i solitari, i habita entre els 30 i 100 m de profunditat, sobre roques, conquilles i formacions corallines El sac visceral és comestible Les espècies M sulcatus i M sabiteri són comunes a la Mediterrània
replà
Geologia
Segment d’una falla en què aquesta es disposa paral·lela als plans d’estratificació o qualsevol altre marcador planar d’una massa rocosa.
Un replà pot ser-ho respecte del bloc superior de la superfície de falla, respecte de l’inferior, o respecte de tots dos alhora Generalment, els replans es locallitzen en formacions geològiques poc resistents a la deformació, on és més fàcil el lliscament Una mateixa superfície de falla pot presentar diversos replans a diferents nivells estratigràfics, connectats per segments oblics als estrats anomenats rampes
parameci
Esquema d’un parameci
Protistologia
Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels holòtrics, de la família dels paramècids, que tenen forma ovoide allargada i mesuren de 150 a 300 μ.
Presenten un revestiment continu de cilis, disposats regularment i que sempre són en moviment També tenen, entre els cilis, unes formacions especials, els tricocistis , que són petits bastonets hialins d’1 μ i que en moments determinats es transformen en fines i llargues agulles per a la defensa de l’animal Microfotografia d’un parameci iStockphoto Es troben a les aigües dolces de tot el món
ciprínids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels cipriniformes que viuen a les aigües dolces.
Tenen el cos ovalat i de dimensions variables, cobert d’escates cicloides la boca és llisa, amb mandíbules sense dents, i barbes en moltes espècies els ossos de la faringe són falciformes amb estructures anomenades dents faríngies, que juntament amb formacions del basioccipital, recobertes amb una placa còrnia, formen un aparell rosegador molt potent Són criats amb fins alimentaris o com a peixos d’aquari