Resultats de la cerca

Actualment deshabitat, és envoltat d’una muralla del segle XI, reformada al segle XVI i en bon estat de conservació En un dels extrems del recinte fortificat hi ha l’església de Santa Maria segle XII, amb tres absis, cripta i campanar, un dels pocs edificis conservats juntament amb l’ermita de Santa Bàrbara segle XVI Fora muralla hi ha l’ermita de Sant Bartomeu segle XI El 1979 fou declarat bé d’interès cultural Els anys 1999 i 2010 s’hi van dur a terme tasques de rehabilitació

Les restes del castell, molt arruïnat, s’aixequen aturonades als vessants meridionals de Montagut, en un replà, damunt el santuari de Bell-lloc Un recinte fortificat protegia amb valls els costats N i W i encerclava els edificis centrals a la part cen tral hi ha restes de la torre mestra i al SE es conserven parts de dues torres rectangulars ara d’uns 7 m que devien flanquejar l’entrada Al NE hi ha una altra torre rectangular, sencera Esmentat des del 1276, fou volat el 1812 durant l’ocupació francesa

És situat a la dreta del Terri, aigua amunt de Sant Andreu El castell de Ravós , actualment masia, és esmentat ja al segle XII la seva capella, d’origen romànic se'n conserva part de l’absis i unes restes de pintures murals i reedificada al segle XVII, esdevingué parròquia de Sant Cugat Exterior del castell de Ravós del Terri JoMV El castell pertanyia al capítol de Girona i l’ardiaca de Girona detenia el títol de senyor de Ravós Rogationibus El cos que formen masia i església és fortificat

El ' pagus ' d’Orrit, manat segurament per un vescomte, tingué gran importància als segles IX i X fins al restabliment de Montanyana com a punt fortificat de la marca o frontera El seu terme comprenia l’antic terme de Sapeira, part o tot del de Sopeira i part del d’Espluga de Serra A la seva demarcació hom fundà el monestir d’Alaó 806-14, del qual fou una cella o establiment monàstic l’església de Sant Climent de la Vall d’Orrit El castell d’Orrit , esmentat des del 826, centrà l’antiga demarcació Es despoblà considerablement al segle XIX

Ocupa el planell superior i és envoltat per un alt mur emmerletat amb torres semicirculars als angles Una gran torre quadrada del segle X s’aixeca a l’angle nord-oest El primitiu castell, dit de Sant Lluc, fou bastit en 958-86 dins una gran propietat cedida al monestir de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya i Besalú, i fou ampliat amb la gran muralla encara subsistent als segles XI i XII, fortificat de nou i reparat al llarg del XIII, quan el castell fou traspassat al rei de França pel tractat de Corbeil 1258

Emplaçat en una superfície d’uns 3000 m 2 , el jaciment és dominat per un recinte fortificat L’ocupació continuada i la riquesa arqueològica s’expliquen per la situació estratègica de domini del territori, en una zona on conflueixen les vies de comunicació naturals entre el Baix Aragó i la desembocadura de l’Ebre i des de la qual es controlaven els fluxos d’intercanvi comercials entre la costa i les terres de l’interior Sota les restes d’època imperial i romanorepublicana, es troba un dels poblats ibèrics  pertanyent al grup dels ilercavons de Catalunya més remarcables, del qual es coneix la…

A diferència de l’alcàsser, solament tenia finalitats defensives i militars

Centre comercial agrícola Municipi lliure durant els segles XIII i XIV, ha conservat gairebé intactes fins avui els trets que la configuraren en aquella època d’esplendor, tant per l’estructura urbana, cenyida amb muralles del selge XIII, d’on emergeixen 14 torres de les 72 que un temps havien fortificat la ciutat, com pels carrers, places, cases, esglésies, palaus cal destacar-ne el Palazzo Nuovo del Podestà, amb el Museo Civico, el Duomo i l’església de Sant’Agostino El seu art figuratiu fou un reflex del sienès fins que, al segle XV, la subjecció política i econòmica a…

Fundat per Xilderic I ~543 en honor de Sant Vicenç i de la Santa Creu, canvià de nom en ésser-hi sepultat 576 el bisbe sant Germà i fou posat sota la regla benedictina segle VII Devastat diverses vegades pels normands segle IX, fou fortificat 1368 i obtingué jurisdicció civil fins el 1674 Centre intellectual dels maurins maurí des del 1631, fou suprimit durant la Revolució Francesa 1792 i convertit en presó En resten únicament l’església romànica segle X, on hi ha enterrats Descartes, Mabillon i Montfaucon, i les dependències abacials Ha donat nom a un dels barris famosos, freqüentat per…

Fou municipi independent fins el 1969 Es formà al voltant del castell de Dosquers , fortificat, dels comtes de Besalú, del qual encara hi ha restes passà al bisbe de Girona, que el cedí a la capella del palau episcopal L’església parroquial, esmentada el 1245, és dedicada a sant Martí Prop de la carretera d’Olot a Figueres hi hagué l' hostal de Dosquers L’antic municipi comprenia els veïnats de la Riera i Vila-rodona En la Divisió Territorial de Catalunya 1936 fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però el 1937 en fou segregat i inclòs en la de la Garrotxa