Resultats de la cerca

En fou el fundador el canvista Mayer Amschel Rothschild Frankfurt 1743 – 1812 Banquer de Guillem I de Hessen, finançà el seu exèrcit a la guerra contra Napoleó Mestre dels seus fills, els envià a diverses ciutats europees per ampliar la seva xarxa bancària Amschel Rothschild 1773 – 1855 el succeí a Frankfurt Salomon Rothschild 1774 – 1855 fundà la casa de Viena 1826 Nathan Rothschild 1777 – 1836, la de Manchester 1798, que es traslladà després 1813 a Londres i que fou prestadora del govern anglès, especialment en la guerra contra Napoleó i en la de Crimea El seu fill…

Estudià primer amb F Ronconi i Nicolai, i després amplià els seus coneixements de cant a París amb el fill de Manuel García Es casà amb el cantant Salvatore Marchesi, amb el qual intervingué sovint en concerts Debutà com a cantant d’òpera el 1853 a Bremen Ensenyà cant a Viena, París i Colònia, i del 1881 al 1908 s’establí a París La seva tècnica es basava en els principis de García la puresa de la línia vocal centrada en el treball del bel canto Edità un mètode de cant a París i escriví una autobiografia Entre els seus alumnes destaquen les sopranos G Krauss, E Calvé, S Sanderson, S Kurz i N…

Gràcies a la recomanació del seu íntim amic F Mendelssohn, del 1825 al 1827 estudià amb JN Hummel, a qui acompanyà a Viena, on visitaren Beethoven al seu llit de mort A partir del 1828, i durant quasi set anys, visqué a París, ciutat en la qual el seu èxit com a professor d’orgue el feu mereixedor del sobrenom le savant Hiller El 1837 se n’anà a Itàlia a Roma fundà una coral i feu recerca en polifonia italiana antiga Succeí a Mendelssohn com a director d’orquestra en la Gewandhaus a Leipzig 1842-43 i el 1844 treballà a Dresden, on gaudí de l’amistat dels Schumann En aquesta època escriví…

Primer es dedicà al tennis, i arribà a ser jugador professional el 1992 Posteriorment, passà al pàdel, com a jugador del Reial Club de Polo de Barcelona Ha format part de la selecció catalana de pàdel

El 1950 reorganitzà, juntament amb Josep Maria Estany, la secció de polo del Reial Club de Polo de Barcelona Com a membre de la selecció espanyola obtingué el torneig internacional de polo de Teheran 1934 Guanyà les dues primeres edicions del torneig interclubs de polo organitzades pel RCPB i participà en campionats estatals i competicions Presidí durant quatre anys la Federació Catalana de Polo FCP També ocupà la presidència del Comitè Organitzador dels Concursos de Salts Internacionals de Barcelona Com a esquiador competí representant el Club Alpí Núria i aconseguí diversos Campionats de…

Es formà a Neuchâtel amb el seu pare, el baríton Carl Rehfuss, i amb la seva mare, la contralt Florentine Rehfuss Peichert El 1938 debutà al teatre municipal de Bienne-Soleure i dos anys més tard passà a l’Òpera de Zuric, on actuà fins el 1952 i on interpretà més de vuitanta papers A partir del 1952 fou convidat a teatres operístics d’arreu d’Europa i es presentà amb èxit a París, Milà, Viena, Munic, Montecarlo, Barcelona, Edimburg, Venècia i Florència El 1961 estrenà al Teatro La Fenice Intolleranza 60 , de L Nono Destacà especialment en els papers de Don Giovanni WA Mozart, Boris Godunov M…

El 1938 la seva família emigrà als EUA El 1955 es doctorà en matemàtiques al Massachusetts Institute of Technology, i l’any següent emigrà a Israel, on es nacionalitzà Ha estat catedràtic de la Universitat Hebrea de Jerusalem de 1968 a 2000, i actualment n'és professor emèrit Ha estat professor visitant de diverses universitats nord-americanes Stanford, Princeton, Yale, i Berkeley, entre d’altres L’any 2005 li fou atorgat el premi Nobel d’economia, que compartí amb Thomas Schelling, per la seva aportació a la teoria dels jocs, en les quals formalitzà matemàticament situacions de jocs…

Vida Compaginà l’activitat musical amb la carrera diplomàtica D’infant aprengué cant a l’escola municipal de Pàdua Cantà a Roma en diverses ocasions -el 1708, davant el cardenal Pietro Ottoboni- El 1667 l’elector Ferran Maria de Baviera el portà a Munic, ciutat on romangué durant vint-i-un anys El 1672 viatjà a Roma per estudiar composició amb Ercole Bernabei, mestre de capella de Sant Pere A la capital italiana publicà la seva collecció de salms de vespres Psalmodia vespertina 1674, per a vuit veus i orgue No es té notícia que hi compongués música profana, però sembla probable que conegués…

El seu pare, Friedrich Wieck, fou un destacat professor de piano, per la qual cosa Clara fou abocada a l’estudi d’aquest instrument molt aviat Quan només tenia nou anys feu la seva primera aparició com a pianista a la Gewandhaus Dos anys després F Wieck organitzà la seva primera gira de concerts, que la menà fins a París Fou aclamada arreu com a nena prodigi, i les cròniques parlen de la seva tècnica admirable En aquesta època començà a compondre El 1838 fou convidada a tocar a la cort a Viena Entre els alumnes del seu pare hi havia Robert Schumann, el qual, sentint per la jove Clara una…

Vida Pertanyent a una família de músics -el seu germà Hubert destacà com a violinista-, el 1801 anà a Viena per estudiar piano amb L van Beethoven, que havia estat deixeble del seu pare, Franz Anton Ries Aviat es mostrà com a virtuós de l’instrument, interpretant obres pròpies i del seu mestre Beethoven el tingué com un dels seus millors deixebles, tot i que li retragué una certa tendència a imitar-li les composicions Visqué a París fins el 1808, any en què decidí tornar a Viena Després de restar un any a la capital austríaca, emprengué una sèrie de gires pianístiques per Europa, especialment…