Resultats de la cerca

Antiga alqueria islàmica, fou de la jurisdicció del duc de Gandia Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 90 famílies L’església parroquial de Sant Cristòfor depengué de la del Real de Gandia i de la de Benirredrà

El seu àmbit d’actuació s’ha cenyit preferentment a la Safor i les comarques centrals valencianes El CEIC Alfons el Vell ha estat el promotor inicial d’un projecte que tracta de contribuir en l’estructuració del territori i generar un model de desenvolupament compatible amb la seva realitat sociocultural i mediambiental, i que s’explica en els estudis Informe sociològic de les Comarques Centrals Valencianes , dirigit per Rafael L Ninyoles, i Comarques Centrals Valencianes, polítiques d’actuació territorial , a càrrec de Júlia Salom Els objectius que estatutàriament té encarregats són promoure…

Fill del duc de Gancia Francesc de Borja-Centelles i Dòria Per matrimoni esdevingué príncep de Squillace 1701 Austriacista, li foren segrestats els béns a la península Ibèrica

Fill natural de Ferran de Borja i de Castro es casà, a València, amb Violant Miquel d’Herèdia 1597 Fou governador i capità general del Nou Regne de Granada 1605, on lluità contra els indis pijaos , que amenaçaven la zona de Mariquita, Ibagué i Neiva Més endavant deixà expedita la comunicació pel riu Magdalena, autèntica artèria de la governació Entre els seus fills destacaren Francesc de Borja i Miquel d’Herèdia Bogotà 1609 — Trujillo 1689, canonge a Bogotà i Chuquisaca i bisbe de Tucumán i Trujillo, i Joan Pere de Borja i Miquel d’Herèdia València 1602 — Ambato, Equador 1657, governador de…

Rebesnet de Francesc de Borja i d’Aragó El 1620 sortí de la Companyia de Jesús i entrà al monestir benedictí de Sahagún Lleó Ensenyà teologia al collegi de San Vicente de Salamanca Felip IV de Castella el nomenà predicador reial 1634 i el presentà per a la seu de La Plata Sucre, on arribà el 1636 Escriví diverses obres, que han romàs manuscrites

S'esforçà per defensar-los dels abusos dels dominadors Deixà manuscrita una Historia de les islas e indias de Bisayas 1668 També escriví un Tesoro de la lengua bisaya en que se ajustan casi 20 mil palabras

Comtessa de Ribagorça 1547 i duquessa de Vilafermosa 1558 pel seu matrimoni 1541 amb Martí d’Aragó i de Gurrea Escriví dues Oraciones i una Paráfrasis del Cántico del Magníficat

Prengué l’alternativa a València el 1950 Es caracteritzà per un estil d’alta qualitat artística i per un coratge excepcional L’any 1967 fou la seva darrera temporada completa

Gairebé tot el terme és pla Malgrat que el riu d’Alcoi no passa pel terme, l’aigua de regatge en prové, a través de la séquia comuna d’Oliva L’aigua de dos pous artesians és utilitzada en èpoques d’eixut La terra inculta és gairebé inexistent El regadiu és molt antic i comprèn la quasi totalitat de la terra el conreu dels tarongers és dominant La ramaderia és domèstica Només té importància la indústria relacionada amb l’agricultura magatzems de taronja i algunes serradores per a embalatges de fusta La població, que havia anat augmentant fins el 1920, es mantingué estacionària fins el 1960 i…

El terreny, totalment pla, és regat per la séquia comuna de Gandia a través de la séquia de Miramar Predomina el taronger i hi ha petits sectors d’hortalisses tomàquets i cebes sobretot, que hom exporta a través del Grau de Gandia Al sector litoral, de platges sorrenques, es va constituint un nucli d’estiueig comarcal i de turisme La població, que augmentà amb certa intensitat als s XVIII i XIX, ha restat estancada des del 1910 per l’emigració vers França i Gandia El poble 1 313 h agl 2006, milamarins 10 m alt és a la vora de la carretera que comunica…