Resultats de la cerca
Es mostren 880 resultats
Hermann Wagner
Geografia
Geògraf alemany.
Professor a Königsberg i Göttingen, alternà els estudis geogràfics amb estudis físics i humans Des del 1879 dirigí el Geographisches Jahrbuch de l’institut geogràfic Perthes, de Gotha Atribuí una gran importància a la representació cartogràfica És autor, entre altres obres, de Die Bevölkerung der Erde ‘La població de la terra’, 1866 i Lehrbuch der Geographie ‘Manual de geografia’, 1877
Thorvaldur Thóroddsen
Geografia
Geògraf islandès.
Professor de geografia a diversos collegis islandesos 1880-95, n'ensenyà també a Copenhaguen, bé que sempre s’ocupà de problemes relacionats amb la geografia del seu país És autor, entre altres obres, d' Oversigt over de islandske Vulkaner Historie ‘Visió general sobre els volcans d’Islàndia’, 1882, Geological map of Iceland ‘Mapa geogràfic d’Islàndia’, 1901 i Minningabók ‘Autobiografia’, 1921
Josep Reus i Garcia
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Collaborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz Progressista, prengué part activa en la política del seu partit 1843-56 i fou diputat a corts Fou un dels fundadors de la Revista de legislación y jurisprudencia i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica 1856 i altres estudis jurídics Fundà una editorial amb el seu nom, que s’ha especialitzat en obres de dret
Honorat de Saleta i Cruxent
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Es distingí lluitant contra els carlins, a Navarra 1872 El 1884 ja era coronel Aquest any fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona Més tard fou traslladat a Saragossa i ascendit a general Escriví un gran nombre d’obres de tema militar, històric i geogràfic, una Historia Universal 1872-79, La masonería en España y en Ultramar 1897, etc Emprà el pseudònim Cruz de la Espada
Castell d’Espaén (les Valls d’Aguilar)
És un poble situat a l’encreuament entre la vall de la Guàrdia i la de Castellàs, en un indret força estratègic del complex sistema geogràfic de les valls d’Aguilar No és estrany, doncs, que hi hagués un castell És documentat el 1159, en la donació de fortificacions pertanyents al vescomtat de Castellbò que va fer el comte Ermengol VII al bisbe Bernat Sanç
Revista d’Arqueologia de Ponent
Revista plurilingüe especialitzada en arqueologia.
De periodicitat anual, és editada per la Secció de Prehistòria i Història Antiga de la Universitat de Lleida i l’ajuntament de Lleida, que iniciaren la publicació el 1991 L’àmbit geogràfic dels treballs publicats és la Hispània oriental i la Gàllia meridional, amb una especial incidència en les comarques lleidatanes També s’hi inclouen treballs de caràcter teoricometodològic i una secció de debat sobre temes d’actualitat en l’àmbit de la recerca
Josep Reig i Vilardell
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Fou redactor de La Renaixença i La Tribuna i collaborà en altres publicacions de Barcelona i Madrid Fundà i dirigí la revista Art i Literatura 1884-86 És autor d' Excursió al golf de Roses 1886, Diccionari geogràfic històric català 1888, Collecció de monografies de Catalunya 1890-93, no acabat de publicar, Un català illustre Lo P Bernat Boïl 1892, Esteve de Corbera 1892 i Barcelona en el siglo XIX 1898-99
Martin Waldseemüller
Cartografia
Cartògraf alemany, conegut també amb el nom llatinitzat d’Hylacomilus (o Ilacomilus).
Estudià a Friburg de Brisgòvia, i passà molts anys a Saint-Dié És conegut, a més d’altres publicacions d’ordre geogràfic i cartogràfic, pel fet d’haver publicat, el 1507, una Cosmographiae introductio on és mencionat per primera vegada el nom d’Amèrica, derivat del nom de l’italià Amerigo Vespucci, del qual havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent Aquesta denominació passà aviat a l’ús general
la Cava
Barri
Antic poble
Barri i antic poble del municipi de Deltebre (Baix Ebre), situat a l’esquerra de l’Ebre.
És el cap del municipi i el nucli de població més important del delta i el seu centre geogràfic El creixement de la Cava s’inicià amb la construcció del canal de l’esquerra de l'Ebre 1911, que possibilità la colonització de les terres, fins aleshores totalment improductives L’hàbitat és relativament disseminat i és, pràcticament, unit a Jesús i Maria El 1967 desaparegué el carrilet que, des del 1927, l’unia amb Tortosa 26 km
comtat de Peralada
Geografia històrica
Als segles IX, X i XI territori, dit també pagus, situat aproximadament al nord de la Muga, entorn de la vila de Peralada, que des del principi del domini carolingi a Catalunya estigué unit al comtat d’Empúries formant una unitat política, a vegades anomenada posteriorment comtat d’Empúries-Peralada i, més sovint, comtat d’Empúries.
Els seus comtes foren, doncs, els d’Empúries, per més que el comte Ponç I 1040-78, en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d’Empúries-Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat L’expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l’edat mitjana comtes privatius
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina