Resultats de la cerca
Es mostren 536 resultats
Francesc de Togores i d’Olesa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill del comte d’Aiamans Miquel Joan de Togores i Sales Estudià drets i teologia a Mallorca Fou sagristà i després canonge de la seu i rector de la universitat Essent vicari general, governà eclesiàsticament la diòcesi de Mallorca Publicà una Epistola pastoralis ad parrochos 1700 i deixà, sembla, inèdits uns opuscles lullians Féu construir a despeses seves l’altar major, i amb el retaule obra de Pere Carbonell i el presbiteri i deixà a la catedral nombroses rendes
Anna I de Bretanya
Història
Duquessa sobirana de Bretanya (1488) i dues vegades reina de França, filla i hereva de Francesc II, darrer duc de Bretanya.
Es casà amb Carles VIII, rei de França 1491 aquest matrimoni, que fou precedit de moltes intrigues i de temptatives fallides, representava l’associació de Bretanya a la monarquia francesa Governà aquests països durant les guerres estrangeres del rei Quan aquest morí, hom obtingué l’anullació d’un primer lligam del nou rei de França, Lluís XII, cosí del precedent, per casar-lo amb Anna de Bretanya 1499 per tal d’assegurar la unió de Bretanya amb França
Constanci I
Història
Emperador romà (305-306).
Fou adoptat per Maximià es casà amb la seva filla Teodora després de repudiar Helena, de la qual havia tingut el futur Constantí I i elevat a la dignitat de cèsar 293, càrrec que compartí amb Galeri Governà les Gàllies i Britània, on sufocà una revolta 296 Derrotà després francs i alamans En abdicar Dioclecià i Maximià, fou proclamat emperador ensems amb Galeri 305 Fou tolerant amb els cristians Morí mentre dirigia una campanya contra els pictes
Periandre
Història
Tirà de Corint i un dels set savis de Grècia.
Fill i successor de Cípsel, governà la ciutat entre el 627 i el 585 aC Amb ell, Corint es convertí en la ciutat més gran i políticament més estable de la península grega Segons la tradició, restablí el culte de Dionís i sostingué bones relacions amb altres governants El seu retrat conegut deriva d’un original en marbre del segle IV aC També apareix, barbat i pensarós, en el Mosaic dels set savis Museo Nazionale, Nàpols
L’ex-primera ministra de Tailàndia fuig del país abans de ser declarada culpable
Dos dies abans que el tribunal que la jutja dicti una condemna de cinc anys de presó en absència, l’ex-primera ministra de Tailàndia, Yingluck Shinawatra 2011-14, no compareix perquè allega malaltia i fuig a Dubai Després d’haver estat acusada d’un frau milionari a través d’un pla de subsidis per a l’arròs, va ser derogada en un cop d’estat La junta militar que des d’aleshores governa el país va instar a processar-la
Albert II d’Àustria
Història
Duc d’Àustria (1330-58), de la família Habsburg.
Fill d’Albert I Governà amb el seu germà Otó mort aquest 1339, i també els seus fills, restà únic posseïdor de tots els territoris dels Habsburg El 1335 hi foren incorporades Caríntia i Carniola, així com el comtat de Pfirt actual Ferrette, Alsàcia, pel matrimoni d’Albert amb Joana, filla i hereva d’Ulrich 1324 Lluità contra els suïssos i fracassà en el setge de Zuric, però aconseguí la submissió dels cantons de Glaris i Zug Promulgà la llei successòria “Albertina”
casera
Criada que governa la casa d’un home sol, especialment majordoma.
ikhxidita
Història
Membre de la dinastia que governà Egipte del 935 al 969.
Quan s’independitzà de Bagdad 937 el títol, que havia estat el dels antics prínceps de Fergana, fou adoptat pel governador abbàssida Muḥammad ibn Tuǧǧ, el qual expandí el seu domini al Sinaí i rebé el vassallatge de Damasc Després de la seva mort, el 946, s’inicià la decadència de la dinastia, que fou bandejada pels fatimites
wattàssida
Història
Membre d’una dinastia musulmana que governà al Marroc (1472-1550).
Havien estat els regents 1420-72 dels benimerins a la zona, i en morir Abd al-Ḥaqq, el wattàssida Muḥammad al-Šayḫ es proclamà soldà Els establiments portuguesos a la costa minaren notablement el poder wattàssida, que restà anorreat per la pujada de la dinastia dels xerifs saadites, els quals s’empararen de Marràqueix 1525 i de Fes 1550 Malgrat l’ajut de Carles V, dels portuguesos i dels turcs, els wattàssides hagueren d’emigrar del Marroc
superior eclesiàstic
Dret canònic
En territoris de missió, eclesiàstic que governa les missions esdevingudes autònomes.
Nomenat per la congregació de la Propaganda Fide, té facultats de prefecte apostòlic i és ordinari de lloc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina