Resultats de la cerca
Es mostren 871 resultats
France Télécom
Empresa de telecomunicacions francesa.
El seu origen es troba en la Direction Générale des Communications, que el 1988 esdevingué autònoma, el 1998 deixà de ser un monopoli de l’Estat i el 2004 fou privatitzada En la seva evolució han destacat dues empreses subsidiàries Wanadoo, creada el 1995 com a filial de la mateixa France Télécom, i Orange, empresa d’origen britànic adquirida l’any 2000 France Télécom integrà gradualment els seus serveis en la marca Orange, entre els quals hi havia les seves filials a l’estranger i la mateixa Wanadoo 2006, i, a partir de l’1 de gener de 2013, canvià el nom definitivament pel d’…
Club Esportiu Horitzó
Esport general
Club poliesportiu de Rubí per a persones amb alguna discapacitat.
Fundat l’any 1994, prengué empenta amb la creació del projecte “Grups d’iniciació esportiva per a discapacitats”, que s’implantà gradualment a onze municipis de la província de Barcelona Terrassa, Sabadell, Rubí, Sant Cugat, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Castellar del Vallès, Vic, Manlleu, Barcelona i Premià de Mar Té per objectiu la integració de l’esport en la vida quotidiana de persones amb alguna discapacitat És l’únic club d’esport adaptat dins del territori espanyol que basa el seu projecte en l’esport no competitiu Practica boccia, gimnàstica rehabilitadora,…
decaure
Passar gradualment d’un estat més o menys perfecte o pròsper a un estat d’imperfecció, d’adversitat, de dissolució.
bé consumible
Dret
Bé que es destrueix per l’ús, ja sia immediatament (els comestibles, els combustibles) o gradualment (els vestits, els llapis).
degradar
Art
Disminuir gradualment en una pintura o fotografia (la llum, les ombres, els colors) per tal de produir determinats efectes estètics.
estoïcisme
Filosofia
Escola filosòfica grecoromana.
Hom distingeix tres períodes dins l’estoïcisme l’estoïcisme primitiu segle III aC, representat per Zenó de Cítium, Cleantes i Crisip, que consisteix en una doctrina de base materialista que combina les línies generals dels cínics i d’Heràclit, tracta sobretot de física i lògica i es caracteritza pel dogmatisme, representat bàsicament per Crisip l’estoïcisme mitjà segle II-I aC, representat per Paneci i Posidoni, que incorpora elements platònics, abandona gradualment el materialisme i aborda preferentment temes morals i l’estoïcisme nou s I, representat per Sèneca, Epictet i Marc…
Benet Montfort i Besades
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Aprengué l’ofici a la impremta d’Antoni Bordassar El 1757 s’establí pel seu compte i fundà la impremta del seu nom, una de les més prestigioses del País Valencià Assolí un alt nivell de perfecció tipogràfica i contribuí a l’auge de les arts gràfiques valencianes del seu temps Gradualment esdevingué l’impressor oficial d’un gran nombre d’institucions i corporacions de València, com l’ajuntament, la universitat, l’audiència, la Junta de Comerç i Consolat, la Societat d’Amics del País, l’Acadèmia de Belles Arts i la Companyia de Jesús, i fins i tot de fora, com el bisbat de Terol…
Consorci d’Educació de Barcelona
Entitat pública, amb personalitat jurídica pròpia, constituïda per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, creada per gestionar els serveis i els centres educatius de la ciutat de Barcelona reunits en una única xarxa educativa, descentralitzada i més propera a la ciutadania.
El Consorci d’Educació de Barcelona CEB apareix amb la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, llei que dota la ciutat d’un règim especial tot reconeixent la seva capitalitat i que fou aprovada per l’Ajuntament de Barcelona, el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles El CEB es va constituir legalment pel Decret 84/2002 del Govern de la Generalitat de Catalunya del 5 de febrer de 2002 Gradualment ha anat assumint competències amb la finalitat d’arribar a esdevenir l’administració educativa única a la ciutat Des del gener del 2009, el Consorci d’…
sinèresi
Literatura
Llicència mètrica consistent en la pronunciació en una sola síl·laba de dues vocals situades a l’interior d’un mot i que per llur natura no formen diftong.
La poesia catalana clàssica no admetia aquest tipus de contracció i respectava escrupolosament els diftongs i l’autonomia de les vocals en els altres aplecs vocàlics Però a partir del s XVI començaren vacillacions en aquest sentit i, gradualment, una forta i creixent tendència a la diftongació castellana i a l’ús de la llicència aplicada a d’altres agrupaments vocàlics per efecte de la mateixa influència, bé que sempre ha estat possible de trobar en la poesia i la cançó populars de les contrades menys influïdes pel castellà exemples de manteniment dels hiats catalans tradicionals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina