Resultats de la cerca

Les principals espècies són les mosques grogues o abellera groga Olutea , les mosques d’ase o abellera mosquera Omuscifera , les mosques petites Obombyliflora , de fulles ovals i de flors verdoses amb el label petit, bru i vellutat, pròpies de la regió mediterrània, i les mosques vermelles Otenthredinifera , de fulles oblongues i de flors rosades amb el label vellutat i de color groguenc amb una taca bruna vermellosa, pròpies de l’Europa mediterrània

Conservador de la biblioteca de Perpinyà, el 1820 publicà Recherches sur la voie de Rome en Espagne à travers le Roussillon , i el 1822 unes relacions històriques sobre la febre groga de Barcelona del 1821 El 1835 publicà Histoire du Roussillon comprenant l’histoire de Majorque Deixà manuscrit Mélanges historiques sur l’ancienne province du Roussillon Arxiver de Toló 1840, publicà una guia del Rosselló 1842 i l’obra L’Egypte pharaonique 1846

Neix al mont Changbai, i fins a la desembocadura, a la badia de Sŏhan, a la mar Groga, aigua avall de Sinŭiju Corea i Andong Xina, corre en direcció general NE-SW, al llarg de la frontera entre Corea del Nord i la Xina Entre els seus afluents destaquen el Changjin, per l’esquerra Corea, i el Hun, per la dreta Xina És navegable en el curs inferior, i és aprofitat per a produir energia hidroelèctrica

Estudià a Barcelona Fou metge militar de l’expedició a Algèria 1775 Tornà a Barcelona i el 1776 passà al virregnat del Plata, on dirigí un hospital militar Fou catedràtic del collegi de San Carlos de Madrid Es féu cèlebre per la seva habilitat a guarir ferides de guerra i, el 1800, fou comissionat per a estudiar les epidèmies de febre groga a Andalusia i publicà a Sevilla uns Medios para que el pueblo sepa desinfeccionar

Té les làmines compactes i decurrents, que en la foscor emeten una fosforescència verdosa que fins i tot permet de llegir El peu sol ésser excèntric, massís i afuat La carn, groga, fa olor d’oli ranci i és metzinosa, emètica i causant de transtorns intestinals Pot ésser confós amb els rossinyols, però sol ésser més gros i formar flotes denses sobre troncs o arrels d’oliveres i també de roures o pins, a la regió mediterrània

Estudià al Lycée de Rouen i es graduà a Filadèlfia Desenvolupà la seva professió a Lima i a Trinitat, i el 1870 tornà a Cuba Descobrí que el mosquit cúlex és l’hoste intermediari en la transmissió de la febre groga a l’home, i investigà altres malalties tropicals el beri-beri, la lepra, el còlera, etc El 1915 el govern cubà creà en honor seu l’Instituto Finlay per a la investigació de medicina tropical

Al NW s’obre a la mar Groga L’estret de Corea la comunica amb la mar del Japó, i el de Formosa, amb la de la Xina Meridional les illes Ryūkyū formen el límit oriental Té una profunditat mitjana d’uns 350 m, que a l’W és de menys de 200, i només una zona al llarg de la costa occidental de Ryūkyū passa de 1 800 m Experimenta la força dels monsons, i hi tenen lloc violents tifons

Vaixells de l’armada de Corea del Sud enfonsen un torpediner de Corea del Nord i provoquen seriosos desperfectes en altres vaixells de l’armada d’aquest Estat a la mar Groga L’incident, que causa 17 morts, és el més greu produït en aquest escenari, que els darrers nou dies ha viscut un increment de la tensió militar, tot i que des de la signatura de l’armistici del 1953 en aquesta zona no hi havia hagut cap enfrontament

És una base forta, molt reductora, que es presenta en forma de líquid oliós i que cristallitza en lamelles que es fonen a 19°C i bull a 243,5°C i fa una lleugera olor aromàtica Exposada a l’aire i a la llum s’altera fàcilment i esdevé groga, i després vermella És tòxica, amb una acció hemolítica i amb producció d’èczemes La fenilhidrazina és emprada en la manufactura de colorants, d’antipirina i com a reactiu de sucres, aldehids i cetones

Del 1927 al 1930 freqüentà el Bauhaus a Dessau, on fou alumne de Schemmer, Klee i Kandinskij, del qual fou assistent durant un quant temps El 1930 conegué Kirchner, que l’inicià en l’expressionisme Durant el període nazi la seva pintura fou considerada “art degenerat” Només a partir del 1949 pogué començar a pintar abstracte, després de conèixer Hartung i Soulages a París Intentà mitjançant l’analogia reproduir en pintura els processos vitals dels fenòmens naturals Lluminositat groga 1951, Transformació 1953