Resultats de la cerca
Es mostren 305 resultats
Mutuasport
Caça
Empresa d’assegurances fundada el 1971 per Jaime de Foxá Torroba, dedicada íntegrament a la caça.
És única en la seva especialitat i cobreix tant caçadors com societats de caçadors i federacions Des del 1991 és presidida per Andrés Gutiérrez Lara
Independents per l’Esquerra Nacional
Partit polític
Grup nacionalista català constituïtel 1983, després d’intentar sense èxit un acord entre Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] i Nacionalistes d’Esquerra [NE].
Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1984 en la coalició Entesa de l’Esquerra Catalana, amb NE i Renovadors d’Esquerra El 1985 participà en la fundació d’ Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra Dirigents Felip Solé i Sabarís, Jordi Gutiérrez i David Casas
Club Petanca la Bordeta
Altres esports de pilota o bola
Club de petanca de Lleida.
Guanyà el Campionat de Catalunya de clubs 2010 Els seus membres més destacats són els subcampions d’Espanya de segona categoria José María Gutiérrez i José Roch, que també foren tercers al XX Torneig Prelaurentis Les installacions on practica disposen de setze pistes
Rafael Sales
Història
Guerriller carlí.
Era llaurador El 1833 s’uní a les forces carlines Durant la guerra dels Matiners tornà a les armes i fou el cap d’una banda, amb el motiu Planademunt Unit amb les forces de Marcellí Gonfaus Marçal, lluità contra el general Gutiérrez de la Concha fet presoner, fou afusellat
marquesat de Ponts
Pont
Construcció i obres públiques
Títol concedit el 1642 a Dalmau (IV) de Queralt i d’Alagó, tercer comte de Santa Coloma, baró de Ponts.
A la seva mort sense fills 1689 passà als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Ponts havia passat als Queralt per successió dels Codina, que l’havien adquirit al s XVI
Ignacio Rodríguez Galván
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg romàntic mexicà.
Molt influït pel Duque de Rivas, García Gutiérrez, Hartzenbusch, Monti i Manzoni, l’interès de la seva producció està principalment en el sentit nacional que reflecteix el moment històric que li tocà de viure Entre els seus poemes destaca Profecía de Guatimoc , i entre les obres dramàtiques, La Capilla 1837 i Muñoz, visitador de México 1838
Ángela Molina Tejedor

Àngela Molina
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu cinematogràfica castellana.
Estudià dansa i art dramàtic i debutà en el cinema el 1974 amb No matarás de C Fernández Ardavín Ha protagonitzat films notables, on ha posat en relleu una gran sensibilitat i profunditat dramàtica, i sobretot a partir dels anys vuitanta la seva gran projecció l’ha portat a alternar interpretacions en produccions espanyoles i internacionals De la seva abundant filmografia hom pot esmentar Las largas vacaciones del 36 1976 de J Camino, La ciutat cremada 1975-76 d’A Ribas, Camada negra 1977 de M Gutiérrez Aragón, Los restos del naufragio 1978 de R Franco, Cet obscur objet du désir…
Solidaridad Nacional
Periodisme
Diari del matí fundat a Barcelona el 14 de febrer de 1939, com a òrgan del Movimento Nacional, amb la maquinària i els locals presos al diari de la CNT «Solidaridad Obrera».
Inicialment fou dirigit per Luys Santamarina posteriorment ho fou per Francisco Gutiérrez Latorre Ha publicat algunes seccions d’interès, com la literària, la d’art a cura de Rafael Manzano i la de música, de Ramon Pujol En ésser dissolt el Movimiento el 1976, fou traspassat als Medios de Comunicación Social del Estado i l’any següent deixà de publicar-se
Ricardo García López
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic andalús, dit K-Hito.
De jove residí a Alacant, a València i a Barcelona i collaborà en el ressuscitat setmanari Cu-cut 1914-15 Installat a Madrid, dibuixà a La Tribuna , El Imparcial , ABC , Ahora , El Debate i Ya , d’acord amb els idearis d’aquelles publicacions Dirigí Gutiérrez i Dígame Es destacà també com a crític taurí, i publicà Yo, García i De la Ceca a la Meca
Marcel·lí Gonfaus i Casadesús
Història
Guerriller carlí.
Lluità en la primera guerra Carlina i a la segona en aquesta prengué Banyoles i derrotà els isabelins a Fornells Era conegut amb el nom de Marçal Féu presoner el general Manuel Gutiérrez de la Concha, però l’indultà, fet que li valgué el perdó quan, vençut pel general Hore, fou condemnat a mort 1849 Exiliat a França, intentà de reprendre la lluita carlina a Catalunya 1855, però fou pres i afusellat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina