Resultats de la cerca

Debutà a Memorias de Leticia Valle 1979, de Miguel Ángel Rivas Els anys vuitanta actuà, entre d’altres, sota la direcció de José Luis Garci Sesión continua , 1984, José Luis Borau Tata mía , 1986 i Isabel Coixet Demasiado viejo para morir joven , 1988 Consolidà la seva carrera a partir de la dècada de 1990 amb Julio Medem Vacas , 1991  La ardilla roja , 1993, i Tierra , 1996, premis Ondas de cinema 1996 i Fotogramas de Plata 1997, Juan Estelrich Jr La vida láctea , 1992 i Pintadas , 1996, Manuel Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Rosa Vergés Souvenir , 1994, Pilar Miró El perro del…

Guanyà el Campionat de Catalunya de clubs 2010 Els seus membres més destacats són els subcampions d’Espanya de segona categoria José María Gutiérrez i José Roch, que també foren tercers al XX Torneig Prelaurentis Les installacions on practica disposen de setze pistes

Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1984 en la coalició Entesa de l’Esquerra Catalana, amb NE i Renovadors d’Esquerra El 1985 participà en la fundació d’ Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra Dirigents Felip Solé i Sabarís, Jordi Gutiérrez i David Casas

Era llaurador El 1833 s’uní a les forces carlines Durant la guerra dels Matiners tornà a les armes i fou el cap d’una banda, amb el motiu Planademunt Unit amb les forces de Marcellí Gonfaus Marçal, lluità contra el general Gutiérrez de la Concha fet presoner, fou afusellat

A la seva mort sense fills 1689 passà als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Ponts havia passat als Queralt per successió dels Codina, que l’havien adquirit al s XVI

Molt influït pel Duque de Rivas, García Gutiérrez, Hartzenbusch, Monti i Manzoni, l’interès de la seva producció està principalment en el sentit nacional que reflecteix el moment històric que li tocà de viure Entre els seus poemes destaca Profecía de Guatimoc , i entre les obres dramàtiques, La Capilla 1837 i Muñoz, visitador de México 1838

Inicialment fou dirigit per Luys Santamarina posteriorment ho fou per Francisco Gutiérrez Latorre Publicà algunes seccions d’interès, com la literària, la d’art a cura de Rafael Manzano i la de música, de Ramon Pujol En ésser dissolt el Movimiento el 1976, fou traspassat als Medios de Comunicación Social del Estado i l’any següent deixà de publicar-se

De jove residí a Alacant, a València i a Barcelona i collaborà en el ressuscitat setmanari Cu-cut 1914-15 Installat a Madrid, dibuixà a La Tribuna , El Imparcial , ABC , Ahora , El Debate i Ya , d’acord amb els idearis d’aquelles publicacions Dirigí Gutiérrez i Dígame Es destacà també com a crític taurí, i publicà Yo, García i De la Ceca a la Meca

Estudià dansa i art dramàtic i debutà en el cinema el 1974 amb No matarás de C Fernández Ardavín Ha protagonitzat films notables, on ha posat en relleu una gran sensibilitat i profunditat dramàtica, i sobretot a partir dels anys vuitanta la seva gran projecció l’ha portat a alternar interpretacions en produccions espanyoles i internacionals De la seva abundant filmografia hom pot esmentar Las largas vacaciones del 36 1976 de J Camino, La ciutat cremada 1975-76 d’A Ribas, Camada negra 1977 de M Gutiérrez Aragón, Los restos del naufragio 1978 de R Franco, Cet obscur objet du désir…

Lluità en la primera guerra Carlina i a la segona en aquesta prengué Banyoles i derrotà els isabelins a Fornells Era conegut amb el nom de Marçal Féu presoner el general Manuel Gutiérrez de la Concha, però l’indultà, fet que li valgué el perdó quan, vençut pel general Hore, fou condemnat a mort 1849 Exiliat a França, intentà de reprendre la lluita carlina a Catalunya 1855, però fou pres i afusellat