Resultats de la cerca

És el cas més simple de la polimodalitat i, per a alguns, un dels conceptes més fluctuants de l’harmonia contemporània, pel caràcter ambivalent de l’anàlisi musical, que no és altra cosa que una hipòtesi de treball per a explicar una realitat

Estudià al seminari de Tortosa i al conservatori de València, on més tard fou catedràtic d’harmonia i de composició Fou mestre de capella del Collegi de Corpus Christi des del 1909 Compongué nombrosos motets, un Magnificat a dotze veus i obres didàctiques

L’oïda té la capacitat de captar unitats discretes de l’espectre acústic sempre que aquests sons tinguin unes característiques físiques determinades Els sons percebuts, és a dir, entesos musicalment, es converteixen en notes -i les agregacions de sons, en acords-, i notes i acords poden ser relacionats, comparats, mesurats i jerarquitzats entre si Això permet que aparegui una sintaxi , és a dir que aquests elements tinguin una funció L’oïda, a partir dels mateixos sons que escolta i a mesura que ho fa, construeix, a còpia de fer hipòtesis que el mateix esdevenir de la música va confirmant o…

Segons la qual el principi últim, la base primordial de l’existència, el fonament del jo i de l’ésser moral, la veritat, l’harmonia i la plenitud de l’home perfecte junzi arrelen sempre al bell mig, en l’equilibri i la moderació

Estudià harmonia amb Ramon Vilanova És autor de l’òpera bufa La vedovella 1840, estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, de l’òpera en tres actes La dama del Castello 1845 i d’obres vocals Fundà la revista El Mundo Musical

És una branca força homogènia, amb possibilitat d’intercomprensió entre els parlants de les llengües que l’integren El votiac i el ziriè coincideixen en més del 70% de llur lèxic Posseeixen un ric sistema de formes verbals no personals Totes dues desconeixen l’harmonia vocàlica uraliana

Amplià estudis amb NBoulanger i, entre el 1944 i el 1960, ensenyà a Harvard La seva composició més notable és el ballet The Incredible Flutist 1938 És autor també de diversos concerts i simfonies, de música de cambra i de manuals sobre harmonia, contrapunt i orquestració

Estudià amb el seu pare, Francesc Cantó i Botella 1811-86 El 1876 es traslladà a Madrid, on fou nomenat professor d’harmonia del conservatori Autor d’un Poema sinfónico 1892, de diverses misses, obres per a piano i per a banda el popurri El pardalot , 1886

Adversari del materialisme i del mecanicisme, creia en una perfecta harmonia entre el sentit moral, la voluntat de Déu i la llei natural Obres principals A Demonstration of the Being and Attributes of God 1705 i A Discourse concerning the Unchangeable Obligation of Natural Religion 1706

Exemplificat en el paisatgisme i vinculat al problema de la relació art-natura, l’estètica del pintoresc és un fenomen sobretot anglès de la fi del s XVII i del s XVIII En arquitectura implica qualitat d’harmonia amb l’ambient natural i ruptura mab els esquemes simètrics