Resultats de la cerca
Es mostren 588 resultats
Werner Jaeger
Filosofia
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i historiador de la filosofia.
Professor a Basilea 1914, a Berlín 1921 i a la Universitat de Harvard 1939, estudià la cultura grega i la patrística Entre les seves obres cal destacar Aristoteles 1923 i Paideia Die Formung des griechischen Menschen ‘Paideia La formació de l’home grec’, en tres volums, 1933-45
Julian Seymour Schwinger
Física
Físic nord-americà.
Estudià i es doctorà a Columbia 1939 i treballà a Berkeley amb RJOppenheimer 1939-41, a Harvard 1945-72 i a Los Angeles des del 1972 Formulà l’electrodinàmica quàntica i introduí la teoria quàntica de camps Compartí amb RPFeynman i STomonaga el premi Nobel de física del 1965
Lars Valerian Ahlfors
Matemàtiques
Matemàtic finlandès naturalitzat nord-americà.
Educat a Hèlsinki, el 1946 anà als EUA i el 1952 n'adoptà la ciutadania Professor a la Universitat de Harvard, es consagrà a l’anàlisi matemàtica El 1936 li fou concedida la medalla Fields, premi compartit amb Jesse Douglas Publicà Complex Analysis 1953, Riemann Surfaces 1960 i Conformal invariants 1973
Edward Murray East
Biologia
Genetista nord-americà.
Estudià a la Universitat d’Illinois Després d’uns quants anys d’estudi i d’investigacions, a l’estació experimental de Connecticut, sobre l’herència en el blat, el tabac i la patata, esdevingué professor a Harvard 1914 Escriví Mankind at the Crossroads 1914 i Heredity and Human Affairs 1927
George Davis Snell
Biologia
Fisiòleg nord-americà.
Format al Darmouth College i a la Harvard University, des del 1937 dirigí el laboratori Jackson de Han Harbour Maine L’any 1980 compartí el premi Nobel de medicina amb JDausset i BBenacerraf, per les seves aportacions al camp de la immunologia i els estudis sobre les trasplantacions de teixits
Edward Mills Purcell
Física
Físic nord-americà.
Estudià a la Universitat de Harvard i en fou professor a partir del 1946 Estudià les microones i el magnetisme nuclear i demostrà l’existència d’hidrogen al medi interestellar Pels seus estudis sobre els moments magnètics dels nuclis atòmics rebé el premi Nobel de física el 1952, compartit amb FBloch
napalm
Química
Mescla d’un coprecipitat de sabons d’alumini amb àcids naftènics i àcids grassos, sovint de coco, la qual, addicionada a la gasolina, la gelifica.
Fou descobert el 1942, a la Universitat de Harvard, per Louis FFieser i els seus collaboradors És emprat en la càrrega d’explosius incendiaris bomba de napalm Els seus efectes són deguts a la calor produïda per la seva combustió, que ocasiona greus cremades, i a l’acció metzinosa del monòxid de carboni
Richard Royce Schrock
Química
Químic nord-americà.
Es doctorà el 1971 a la Universitat de Harvard Després de treballar en l’empresa privada, el 1975 entrà al Massachusetts Institute of Technology Desenvolupà un catalitzador per a la metàtesi de les olefines el 1990 que li valgué la concessió del premi Nobel el 2005 compartit amb Robert HGrubbs i Yves Chauvin
Ralph Barton Perry
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Professor a Harvard 1913-46, centrà el seu estudi en qüestions d’ètica i d’axiologia decantant-se cap a una teoria relativa dels valors Considerat un dels fundadors del neorealisme als EUA, és autor de The Approach to Philosophy 1905, Present Philosophical Tendencies 1912 i Realms of Value A Critique of Human Civilization 1954
Steven Weinberg

Steven Weinberg
©The University of Texas at Austin
Física
Físic nord-americà.
Doctor per la Universitat de Princeton 1957, fou professor de la Universitat de Harvard des del 1973 Li fou concedit el premi Nobel de física l’any 1979, que compartí amb el també nord-americà Sheldon L Glashow i el pakistanès Abdus Salam , pels seus treballs sobre la unificació de les interaccions feble i electromagnètica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina