Resultats de la cerca
Es mostren 478 resultats
clima boreal
Meteorologia
Geografia
Clima propi de les altes latituds de l’hemisferi nord.
Els hiverns hi són prolongats i rigorosos de 6 a 9 mesos amb menys de 6°C de mitjana, amb una innivació important, i estius curts i relativament frescs La formació vegetal característica és la taigà, bé que algunes espècies de fulla caduca siguin nombroses en alguns sectors els conreus de cereals hi són possibles durant els mesos que no hi ha glaç o neu, i hi arriben a tenir elevats rendiments Polònia i algunes àrees de Rússia Aquest clima es dóna a Escandinàvia, el Canadà i el nord de la Xina, però els diferents règims climàtics determinen algunes diferències dins aquesta zona, que…
xarxa sinòptica
Meteorologia
Xarxa d’estacions meteorològiques que tenen un programa específic d’observacions simultànies, generalment coordinades per l’Organització Meteorològica Mundial.
Aquesta xarxa actua a gran escala les estacions disten entre si, com a mínim, uns 100 km i abasta una gran extensió de territori, com pot ser un continent, un hemisferi o la totalitat de la superfície terrestre Les dades de la xarxa sinòptica constitueixen l’entrada per a inicialitzar l’estat de l’atmosfera als models numèrics de predicció meteorològica
clima subtropical

Terres de conreu al Japó. L’abundància de vegetació a les zones de clima subtropical és un reflex de l’elevada precipitació d’aquest tipus de clima
© Fototeca.cat-Corel
Meteorologia
Geografia
Designació que alguns autors donen a la zona climàtica situada cap als 30° de latitud aproximadament (zona temperada càlida), fent al·lusió a la seva posició intermèdia entre la zona intertropical i l’extratropical.
Aquest fet és particularment apreciable en el clima mediterrani de l’hemisferi boreal, que durant l’hivern és integrat dins la circulació ciclònica extratropical pas de les pertorbacions del front polar, i a l’estiu constitueix quasi una prolongació dels climes intertropicals per raó de la deriva vers el nord de les calmes subtropicals, cosa que determina l’establiment d’un temps anticiclònic
calmes subtropicals
Meteorologia
Cinturons d’alta pressió atmosfèrica, aproximadament entre els 30°-35° de latitud nord i sud, on els vents són predominantment calmats o molt lleugers, i l’atmosfera és calenta i seca.
Són coneguts a l’hemisferi nord i al sud, respectivament, com a calmes de Càncer i calmes de Capricorni Aquests cinturons poden ésser resultat, en part, d’un moviment general de l’aire a la part alta de la troposfera influït per la inflexió de la força de Coriolis, de manera que es produeix una acumulació d’aire en aquestes latituds
Friedrich Wilhelm August Argelander
Astronomia
Astrònom alemany.
Director de l’observatori de Hèlsinki 1832 i de la Universitat de Bonn 1837 Estudià el moviment propi dels estels i, basant-se en William Herschel, el moviment del sistema solar vers l’àpex Publicà Uranometria Nova 1843, descripció dels estels visibles sense telescopi en l’hemisferi nord, i la seva obra cabdal Bonner Durchmusterung 1859-63, atles i catàleg celeste
vent tèrmic
Meteorologia
Diferència entre el vent geostròfic al cim i a la base d’un estrat.
Quan el vent geostròfic varia entre la base i el cim d’un estrat atmosfèric, la distribució de temperatura de l’aire és diferent a cada nivell Per això es dona el nom de vent tèrmic a la diferència de vents geostròfics El vent tèrmic és parallel a les isotermes mitjanes de l’estrat, i deixa, a l’hemisferi nord, l’aire més fred a l’esquerra
Thomas Makdougall Brisbane
Astronomia
Història
Militar
Militar i astrònom escocès.
Serví a les campanyes de Flandes, a les Índies Occidentals, al Canadà i a Espanya Estudià astronomia a l’observatori de Brisbane Austràlia El 1821 fou nomenat governador de Nova Galles del Sud Austràlia, i el 1822 fundà l’observatori de Paramatta, prop de Sydney, des d’on féu les observacions que li permeteren de publicar un catàleg de 7 385 estels de l’hemisferi sud
William Ferrel
Meteorologia
Meteoròleg nord-americà.
Investigà els fenòmens marins i formulà una llei, anomenada de Ferrel , segons la qual un corrent d’aire es desvia cap a la dreta a l’hemisferi boreal i cap a l’esquerra a l’austral acceleració de Coriolis Estudià, a més, les marees, els vents i les tempestats marines, i inventà un aparell per a predir el màxim i el mínim de les marees
anticicló
Meteorologia
Nucli d’altes pressions encerclat per un sistema d’isòbares tancades d’un radi entre 350 i 2.000 km.
L’aire descendeix lentament i, a la superfície, el vent segueix aproximadament la direcció de les isòbares, de manera que, per l’efecte de Coriolis, té sentit horari a l’hemisferi nord i antihorari al sud La pressió a la part central de l’anticicló varia normalment entre 1020 i 1030 millibars al nivell del mar, però en certs casos per la radiació nocturna hivernal a les regions polars pot arribar a 1050-1080 millibars Als oceans, on la fricció és nulla, el vent segueix exactament les isòbares això explica l’estabilitat d’anticiclons com el de les Açores Un anticicló pot ésser provocat o bé…
Abel Janszoom Tasman
Geografia
Història
Navegant i explorador neerlandès.
Després de diversos viatges d’exploració al servei de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, realitzà el més ambiciós de tots els viatges neerlandesos per a l’exploració de l’hemisferi sud 1642-43, en el qual descobrí Tasmània anomenada així en honor seu des del 1853, Nova Zelanda, Tonga i les Fiji El 1644 féu un segon viatge, en el qual arribà al golf de Carpentària Austràlia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina