Resultats de la cerca

Intentà d’establir-los a les valls originàries de la Savoia 1689-90, i en deixà escrita una Histoire de la glorieuse rentrée des Vaudois dans leurs vallées 1710

D’origen francès, vestí la samarreta del Picadero des del 1965 fins ben entrada la dècada dels setanta, quan abandonà l’equip i marxà al Bombers de Barcelona Amb el primer d’aquests equips fou campió de les dues primeres edicions de la Lliga espanyola 1965, 1966 i de dues Copes del Rei 1963, 1965

Considerat, amb Alfred Binet i Théodule Ribot , fundador de la psicologia francesa moderna, s’especialitzà en l’estudi dels sentits i treballà amb èxit en la psicologia experimental i en la patològica Editor fins a la seva mort de l' Année Psychologique , publicà, entre altres obres, La sensation, guide de vie 1945 i La psychologie différentielle 1949

Collaborà amb els realitzadors cinematogràfics Jean Renoir i Jacques Becker, i realitzà ell mateix el curtmetratge Le Retour 1945, sobre els presoners i els deportats francesos S'especialitzà en el reportatge fotogràfic Tingué un ampli ressò la seva exposició al Museu d’Art Modern de Nova York 1947, en part recollida en el llibre Family of Man Amb Robert Capa i altres fotògrafs fundà l’agència Magnum Photos 1947 Cal esmentar-ne els reculls Les Européens 1955, Photographies de Henri Cartier-Bresson 1963, China 1964 i Vive la France 1969 Fou el primer fotògraf que exposà la seva…

Estudià a l’École Polytechnique El 1875 entrà al departament de ponts i carreteres, i arribà a enginyer en cap el 1894 El 1892 succeí el seu pare a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, i el 1895 arribà a professor de l’École Polytechnique Continuà els estudis del seu pare, i el descobriment dels raigs X per Röntgen 1896 li féu pensar que aquesta nova radiació podia ésser relacionada amb la fluorescència i la fosforescència Efectuant experiències en aquests camps descobrí casualment que un compost d’urani velava les plaques fotogràfiques embolicades amb paper negre en ésser-hi collocat…

Diputat, ministre d’afers estrangers i primer ministre 1938-39, 1946, 1947-49, fou partidari de la cooperació internacional i de la unió europea Presidí la primera Assemblea de l’ONU 1946 i participà en l’OECE, la CECA i el Consell d’Europa Fou secretari general de l’OTAN 1957-61 Com a dirigent del Parti Socialiste Belge, impulsà una política moderada i reformista Es retirà de la política el 1966

Es distingí com a eminent estratega en la guerra dels Trenta Anys, durant la qual combaté al Rin, a Flandes i a Itàlia Alineat inicialment al costat des prínceps durant la Fronda, acabà per comandar l’exèrcit reialista i derrotà Condé 1652 Fou encarregat de continuar la guerra contra la monarquia hispànica sobre la qual aconseguí les victòries que dugueren a signar el tractat dels Pirineus 1659 i que li valgueren el nomenament de mariscal general Durant la guerra de Devolució combaté brillantment a Flandes i també ho féu, més tard, a Holanda 1673, al Franc Comtat, al Palatinat 1674, a Alsàcia…

Estudià piano i composició amb el seu pare, el compositor Henri-Joseph Rigel El 1784 ingressà com a alumne a l’École Royale de Chant, on l’any següent, a només tretze anys, esdevingué professor assistent, tasca que realitzà fins el 1797, quan l’escola ja havia esdevingut conservatori A partir del 1787 i fins el 1791 s’estrenaren al Concert Spirituel les seves cantates Gédéon , Judith i Le retour de Tobie Les seves primeres obres publicades foren les Tres sonates per a piano , opus 1 1794 El 1798 marxà amb Bonaparte a Egipte, on dirigí l’orquestra del Teatre Francès del Caire i…

Orientat primerament cap a la banca, a París, començà a colleccionar gravats impressionistes del 1902 al 1905 El 1907 obrí a París la seva primera galeria, es relacionà aviat amb els fauves i descobrí Van Dongen, Picasso, Braque i Juan Gris, l’obra dels quals promogué, com després la de Leger 1910 i Manolo Hugué 1912 El 1920 obrí la famosa Galerie Simon —després Louise Leiris— i és comprometé amb diversos artistes, com Henri Laurens, André Masson i Josep de Togores Privat de la ciutadania francesa, a causa de la seva raça jueva, pel règim de Vichy, recomençà la tasca de marxant…

Vida Seguint la idea del seu pare, la seva formació fou principalment autodidàctica, malgrat que seguí els ensenyaments d’aquest i de J Rey pel que fa a la composició Posteriorment, Andrea Sacchini l’ajudà a millorar el seu estil De Sacchini adoptà la gràcia de l’estil italià, que influí clarament la seva obra, tret que sovint s’ha confós amb una falsa influència mozartiana De molt jove entrà com a violinista a l’Orquestra de l’Òpera de París, i aviat es dedicà a la composició Els seus primers treballs foren cantates escrites per als Concerts Spirituels, però la major part de la seva…