Resultats de la cerca
Es mostren 944 resultats
hipocrepis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, de fulles compostes imparipinnades, de flors grogues, generalment en ramells, i de fruits en loment.
És anomenat també desferracavalls
dròsera
dròsera
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les droseràcies, de fulles totes basals.
La cara superior de la fulla duu pèls llargs, mòbils, vermellosos, terminats en una glàndula, els quals atrapen i digereixen petits insectes Es fa en torberes En medicina popular gaudeix de propietats antiespasmòdiques
corona de rei
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les saxifragàcies, perenne, de fulles linears o estretament espatulades, agudes, de 3 a 8 cm de llargada, que formen una roseta basal compacta i aplanada..
Les flors, blanques i nombroses, són disposades en una panícula de 25 a 50 cm Creix en cingles i penyalars dels Pirineus
rogeta
Dues branques amb fulles verticilades d’una rogeta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia enfiladissa, de la família de les rubiàcies, de fulles ovatolanceolades, coriàcies, lluents, de marge raspós i en verticils de quatre, de flors d’un groc pàl·lid i de fruits en baia negra.
Es fa típicament en alzinars i garrigues
consolva
consolva
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crassulàcies, suculenta, que fa nombrosos rebrots basals semblants a petites carxofes, tiges floríferes erectes, de 15 a 60 cm d’alçària, fulles obovals o oblongues, sovint vermelloses, flors rosades o vermelles, en inflorescència terminal, i fruits en fol·licle.
Viu a les roques, murs i teulades, en una gran part d’Europa, a la regió caucàsica i a Pèrsia És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries Antigament era plantada a les teulades per consolidar-les i perquè hom suposava que n'allunyava els llamps Hom en planta sovint en tests com a ornamental
sabonera
Sabonera
Stefan Laarmann (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 90 cm d’alçària, glabra, de fulles ovals o amplament lanceolades, de flors rosades, agrupades en cimes denses, i de fruits capsulars oblongs.
Creix en riberes, codolars de rius, llocs incultes humits, etc, a una gran part d’Europa A vegades és plantada com a planta ornamental Conté saponines i és succedània del sabó L’arrel té virtuts expectorants, colagogues i mundificants
barretets
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crassulàcies, de fulles peltades, llargament peciolades, carnoses i arrodonides, i flors tubuloses, d’un blanc groguenc, penjants, disposades en raïm.
Es fa a les escletxes de roquers, sobretot silicis, i murs de pedra humits, principalment a la regió mediterrània
vinca
Vinca ( Vinca Difformis
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les apocinàcies, glabres, de tiges decumbents, de fulles oposades el·líptiques, quinquelobulades, de color blau o violaci, i de fruits formats per dos fol·licles corniculats.
Es fan en indrets humits Malgrat ésser considerades oficinals, no són gens usades en medicina popular
trepó
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les escrofulariàcies, de fulles simples alternes, les basals en roseta, sovint densament tomentoses; de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en raïms, espigues o panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
mate
Botànica
Agronomia
Petit arbre perennifoli, de la família de les aquifoliàcies, de fulles el·líptiques, dentades i coriàcies, de flors verdoses i de fruits bacciformes vermells.
És natiu del SE de l’Amèrica del Sud, on és molt conreat, perquè amb les fulles hom prepara una infusió