Resultats de la cerca
Es mostren 945 resultats
salicòrnia
Botànica
Gènere d’herbes anuals, articulades, suculentes, de la família de les quenopodiàcies, amb fulles oposades esquamoses, amb flors petites i ternades i amb fruits en aqueni.
Alguns autors inclouen també en aquest gènere les espècies llenyoses que actualment solen ésser situades dins els gèneres Arthrocnemum o Sarcocornia Creixen exclusivament en sòls d’elevada salinitat
caps blancs
Caps blancs
© Fototeca.cat
Botànica
Planta sufruticosa perenne, de la família de les crucíferes, de tiges ascendents, de 10 a 30 cm, de fulles allargades, petites i blanquinoses, i flors blanques, amb olor de mel, reunides en cap dens al cim d’un raïm llarg format per fruits en silícula arrodonida.
Viu a les vores dels camins, etc, a la part més temperada de la regió mediterrània, no lluny de la mar En medicina popular hom l’empra en infusió com a diürètic, i contra el mal de pedra
corona de rei
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les saxifragàcies, perenne, de fulles linears o estretament espatulades, agudes, de 3 a 8 cm de llargada, que formen una roseta basal compacta i aplanada..
Les flors, blanques i nombroses, són disposades en una panícula de 25 a 50 cm Creix en cingles i penyalars dels Pirineus
rogeta
Dues branques amb fulles verticilades d’una rogeta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia enfiladissa, de la família de les rubiàcies, de fulles ovatolanceolades, coriàcies, lluents, de marge raspós i en verticils de quatre, de flors d’un groc pàl·lid i de fruits en baia negra.
Es fa típicament en alzinars i garrigues
consolva
consolva
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crassulàcies, suculenta, que fa nombrosos rebrots basals semblants a petites carxofes, tiges floríferes erectes, de 15 a 60 cm d’alçària, fulles obovals o oblongues, sovint vermelloses, flors rosades o vermelles, en inflorescència terminal, i fruits en fol·licle.
Viu a les roques, murs i teulades, en una gran part d’Europa, a la regió caucàsica i a Pèrsia És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries Antigament era plantada a les teulades per consolidar-les i perquè hom suposava que n'allunyava els llamps Hom en planta sovint en tests com a ornamental
trèvol pudent
Glomèrul florit del trèvol pudent
© MC
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 30 a 100 cm d’alçada, pubescent i glandulosa, amb una forta olor de betum, de fulles compostes de tres folíols lanceolats, de flors d’un blau violaci, en glomèruls llargament pedunculats, i de fruits indehiscents, monosperms, ovoides i rostrats.
Es fa en fenassars, a la regió mediterrània
sabonera
Sabonera
Stefan Laarmann (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 90 cm d’alçària, glabra, de fulles ovals o amplament lanceolades, de flors rosades, agrupades en cimes denses, i de fruits capsulars oblongs.
Creix en riberes, codolars de rius, llocs incultes humits, etc, a una gran part d’Europa A vegades és plantada com a planta ornamental Conté saponines i és succedània del sabó L’arrel té virtuts expectorants, colagogues i mundificants
menta
menta piperita
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades oposades i de flors violades, rosades o blanques, reunides en verticil·lastres o en inflorescències espiciformes terminals.
Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta piperita o pebrera…
vinca
Vinca ( Vinca Difformis
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les apocinàcies, glabres, de tiges decumbents, de fulles oposades el·líptiques, quinquelobulades, de color blau o violaci, i de fruits formats per dos fol·licles corniculats.
Es fan en indrets humits Malgrat ésser considerades oficinals, no són gens usades en medicina popular
barretets
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crassulàcies, de fulles peltades, llargament peciolades, carnoses i arrodonides, i flors tubuloses, d’un blanc groguenc, penjants, disposades en raïm.
Es fa a les escletxes de roquers, sobretot silicis, i murs de pedra humits, principalment a la regió mediterrània