Resultats de la cerca
Es mostren 378 resultats
Tennessee
© Corel
Riu
Riu dels EUA, afluent de l’Ohio, el qual al seu torn desguassa al Mississipí, format per la confluència dels rius Holston i French Broad, al N de Knoxville (1 900 km de longitud i 104 000 km 2
de conca).
Travessa l’E de l’estat de Tennessee Tennessee oriental, entra al d’Alabama, torna a Tennessee per l’W Tennessee central i travessa el territori de S a N fins a l’aiguabarreig amb l’Ohio prop de Paducah Kentucky La Tennessee Valley Authority ha dut a terme l’aprofitament integral del riu producció hidroelèctrica, regadiu, navegació i prevenció d’inundacions El trànsit fluvial es dedica principalment al transport de minerals, combustible, productes forestals i siderúrgics
Yalu
Riu
Riu de Corea del Nord (790 km).
Neix al mont Changbai, i fins a la desembocadura, a la badia de Sŏhan, a la mar Groga, aigua avall de Sinŭiju Corea i Andong Xina, corre en direcció general NE-SW, al llarg de la frontera entre Corea del Nord i la Xina Entre els seus afluents destaquen el Changjin, per l’esquerra Corea, i el Hun, per la dreta Xina És navegable en el curs inferior, i és aprofitat per a produir energia hidroelèctrica
Barnaul
Ciutat
Capital del kraj d’Altai, Rússia.
Situada vora el pantà de Kamensk, sobre l’Obi Fundada el 1738 com a centre d’afinament d’or i d’argent, a partir del 1900 es convertí en el centre comercial d’una nova àrea agrícola, on el 1930 s’inicià el desenvolupament de la indústria química, tèxtil, siderúrgica, hidroelèctrica, alimentària Ben comunicada amb Novosibirsk i la conca de Kuzneck, és un centre de transport entre el ferrocarril transsiberià i el Turksib Té un important observatori meteorològic
Compañía Sevillana de Electricidad SA
Economia
Empresa productora d’energia elèctrica fundada a Sevilla el 1894 amb capital basc.
El 1945 creà Saltos del Guadiana SA conjuntament amb Hidroeléctrica Española SA i Unión Eléctrica SA per explotar la conca d’aquest riu Durant els anys cinquanta i seixanta absorbí diverses empreses que la portaren a controlar la distribució elèctrica d’Andalusia Té centrals hidràuliques, tèrmiques i nuclears —una tercera part d’Almaraz i participació a Valdecaballeros, en construcció— El 1985 tingué uns ingressos de 143 517 milions de pessetes amb una plantilla de 6 443 treballadors
Antoni Sedó i Pàmies
© Fototeca.cat
Història
Industrial i polític.
Es destacà, durant la Restauració, pels seus criteris proteccionistes Representà a Barcelona els interessos polítics de FRomero Robledo fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat 1876-80 i més tard senador vitalici Amplià i millorà la fàbrica del Cairat, creada per JPuig i Llagostera, i hi creà la primera central hidroelèctrica dels Països Catalans Pertangué al Foment del Treball Nacional Publicà obres de tema econòmic, com La bancarrota española detrás del último empréstito 1868
Valcamònica
Vall
Vall de la Llombardia, Itàlia, drenada pel riu Oglio.
Els seus recursos són la ramaderia, l’explotació forestal, la mineria, la indústria siderúrgica, la producció d’energia hidroelèctrica i el turisme Com a centres principals destaquen Breno, Edolo, Darfo i Ponte di Legno Per la seva situació estratègica, entre la plana de la Llombardia i l’Europa central, fou molt disputada al llarg dels temps Després d’haver estat governada per diferents famílies, s’uní a Venècia s XV, i restà sota el seu domini fins el 1866, que fou incorporada a Itàlia
Wasatch
Serralada
Serralada del sector central de les muntanyes Rocalloses, EUA.
S'estén uns 450 km des del SE d’Idaho al N d’Utah Formada de gneis, esquists cristallins, roques calcàries grises i quars rogenc, mostra una acusada empremta glacial Per l’W s’aixeca com a gran muralla per damunt la depresió del Gran Llac Salat, mentre que a l’E davalla més suaument cap a la conca del Colorado Culmina al Mount Timpanogos 3 662 m, al S de Salt Lake City Activitat ramadera, recursos forestals i grans reserves d’energia hidroelèctrica Parcs nacionals
Ciudad Bolívar
Ciutat
Capital de l’estat de Bolívar, Veneçuela, situada al sud del país, a la vora dreta del baix Orinoco.
És el principal centre agrícola, ramader, miner manganès, bauxita i les explotacions de ferro de Cerro Bolívar i comercial i nucli industrial hidroelèctrica de l’estat La via de comunicació més important és la de l’Orinoco port fluvial i també marítim gràcies de l’amplada del riu Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, Núcleo Bolívar Fou fundada cap al 1760 per Joaquín Moreno de Mendoza amb el nom d' Angostura El 1846 el congrés nacional li canvià el nom per l’actual Hi fou celebrat el congrés d’Angostura 1819
Cheliff
Riu
Riu del Magrib, Algèria (725 km).
Neix al Djebel Amour com a uadi Sebgag, flueix en direcció sud-nord, recorre els altiplans amb el nom de uadi Touil i rep per l’esquerra el uadi Nahr Ouassel Travessa l’Atles del Tell i gira en angle recte vers l’oest per una depressió, ruta natural aprofitada per les comunicacions est-oest ferrocarril, carreteres Després de rebre per l’esquerra el uadi Mîna, desguassa a la Mediterrània al nord de Mestghanem El riu i els seus afluents són aprofitats per al regatge i per a la producció hidroelèctrica
Grist
Poble
Poble del municipi de Saünc (Ribagorça), a la vall de Benasc, situat a la dreta de l’Éssera, a la confluència amb l’aigüeta de Grist.
Aquest riu, que drena la vall de Grist , es forma per la unió de les valls de la Llardana i dels Ivons, que davallen del massís de Posets al pont de Trama-rius, poc abans de Grist, rep per la dreta l’aigüeta de la Vall, que baixa dels pics de Bagüenyola dits també pics de Grist L’església parroquial és dedicada a sant Feliu Prop del poble hi ha el petit pantà de Grist Hi ha una central hidroelèctrica 1969 sobre l’Éssera, amb una potència de 72000 kW
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina