Resultats de la cerca

Descoberta per Charles Laughton, que li donà el nom artístic, el 1939 actuà al seu costat a Jamaica Inn , dirigida per Alfred Hitchcock El mateix any anà a Hollywood, on junt amb Laughton coprotagonitzà el seu primer gran èxit, The Hunchback of Notre Dame , a les ordres de William Dieterle, consolidat amb How Green was my Valley 1941, Rio Grande 1950 i The Quiet Man 1952, de John Ford Títols notables també foren  The Black Swan 1942, de Henry King This Land is mine 1943, de Jean Renoir Miracle on 34th Street 1947, de George Seaton Sinbad, the Sailor 1947, de Richard Wallace Sitting pretty…

Interrompé els estudis de periodisme a causa de la Guerra Civil El 1945 s’inicià com a actor en el teatre Debutà en el cinema el 1947 en Dos cuentos para dos , de Lluís Lúcia Treballà assíduament amb L García Berlanga Bienvenido Mr Marshall , 1953 Calabuch , 1956 Los Jueves Milagro , 1957 El verdugo , 1963 i J A Bardem Cómicos , 1954 Felices pascuas , 1954 Muerte de un ciclista , 1955 Calle Mayor , 1956, i també per a altres directors com J M Forqué Atraco a las tres , 1962 Des dels anys setanta es dedicà a produccions més populars Actuà també sovint per a la televisió, on destacà el seu…

Advocat, fou elegit diputat el 1959 i esdevingué president del partit democràtic el 1961 Ocupà diversos ministeris, com ara el d’afers estrangers 1969-80, i fou alhora primer ministre i ministre d’estat 1974-79 President de la Internacional Liberal 1970-82 i de la Federació de Partits Liberals i Democràtics de la Comunitat Europea 1976-80, exercí diferents càrrecs d’àmbit europeu, entre ells el de president de la Comissió de les Comunitats Europees 1981-84 Figura de renom internacional, fou un partidari decidit de la unió d’Europa i presidí el Moviment Europeu des del 1985 Fou president del…

La seva extrema ductilitat li permeté d’encarnar amb idèntica fortuna els papers més diversos, des de la comèdia, com You Can't Take it with You 1938 i It's a Wonderful Life 1946, fins al drama Greatest Show on Earth 1952, Rear Window 1954, The Rope 1948, passant pel western , com Winchester 73 1948, Broken Arrow 1950 i Two Rode Together 1961 El 1940 obtingué l’Oscar per Philadelphia Story , el 1958 fou premiat a Sant Sebastià per Vertigo i l’any següent a Venècia per Anatomy of a Murder El 1962 obtingué el premi d’interpretació a Berlín pel conjunt de la seva carrera, i l’any 1985 rebé un…

Llicenciat en químiques per la Universitat de Barcelona, fou soci fundador dels Laboratoris Miret i de Venda d’Especialitats Químiques VEDOSA, dues empreses dedicades a l’elaboració de principis additius especialitzats per a la indústria química Fou degà del Collegi de Químics de Catalunya i president de l’Associació de Fabricants i Comercialitzadors d’Additius Alimentaris AFCA L’any 1977 impulsà la fusió de les organitzacions de petits empresaris Pimec i Sefes en la patronal Pimec-Sefes, de la qual fou president des del 1988 i, posteriorment, president d’honor També promogué la unificació de…

Després de graduar-se a la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh 1960, començà a dirigir curtmetratges El 1968 obtingué un gran èxit amb The Night of the Living Dead , que inaugurà un nou subgènere del cinema de terror les pellícules de zombis Posteriorment dirigí altres produccions que, sense obtenir el mateix ressò, el consolidaren en el mateix àmbit Dawn of the Dead 1978  Creepshow 1982  Monkey Shines 1988, premi al millor director i de l’Associació Catalana de Crítics al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya  The Dark Half 1993  Land of the Dead 2005  Diary of the…

Estudià al Conservatori de València i posteriorment a Madrid, Munic i Salzburg, on fou alumne de P Badura-Skoda Aconseguí el primer premi del Concurs Internacional de Jaén, del Leopoldo Querol, el Premi Honorífic Timkenn Zinkann, el Premi Antonio Iglesias i el Premi de l’Ajuntament de Munic Actuà a Holanda, Bèlgica, França, Alemanya i Espanya, i aconseguí un important èxit en un concert al Teatro Colón de Buenos Aires retransmès per TV a tota l’Amèrica del Sud Enregistrà per a diferents emissores radiofòniques europees i interpretà alguns dels grans cicles pianístics, com Estudis…

Els regidors, en nombre habitualment de vuit, excepte en les capitals a Barcelona eren vint-i-quatre, formaven l'ajuntament i eren presidits obligatòriament per un corregidor gairebé sempre un militar en absència d’aquest els regidors havien de reunir-se sota la presidència del seu tinent o alcalde major o, en darrera instància, del més antic dels regidors regidor degà Els regidors eren elegits per les autoritats filipistes o, en els llocs de jurisdicció senyorial, almenys controlats per elles Sovint tenia caràcter honorífic i vitalici regidor perpetu Amb la reforma dels…

Fou president d’aquesta empresa des del 1920 fins a la seva mort El seu net Giovanni Agnelli Torí 1921-2003 fou president del grup FIAT 1966-96, any que en fou nomenat president honorífic, membre del comitè executiu de la Trilateral, dels consells d’administració de nombroses empreses europees i senador vitalici des del 1991 El seu germà, Umberto Agnelli Lausana 1934-Mandria, Torí 2004, fou vicepresident del grup 1980-93 i, des de la mort de Giovanni Agnelli 2003 n'ocupà la presidència En 1976-79 fou senador, i fou també membre de la Trilateral El seu fill Giovanni Alberto…

La coalició opositora Leep, formada principalment pel Moviment Socialista Mauricià MSM i encapçalada per l’expresident Anerood Jugnauth 2003-12, de 84 anys, va obtenir la victòria en les eleccions legislatives celebrades al desembre en aconseguir 47 dels 62 escons en joc La derrota va ser per a l’aliança entre el Partit Laborista, del primer ministre Navinchandra Ramgoolam, i el Moviment Militant Mauricià MMM, de Paul Bérenger, que va aconseguir tan sols nou diputats Amb aquesta derrota es va acabar el projecte de la coalició entre Ramgoolam –que no va ser ni escollit en la seva…