Resultats de la cerca
Es mostren 861 resultats
Daniel De Leon
Història
Política
Dirigent socialista nord-americà d’ascendència hispànica.
Fou professor de politicologia a la Universitat de Colúmbia El 1890 ingressà al partit laborista, i aviat n'esdevingué el líder i ideòleg, i li donà una orientació de tipus marxista El 1905, amb Debs i Haywood, fundà la IWW Industrial Workers of the World A partir del 1892 edità el diari The People , d’ideologia socialista És autor, entre altres obres, de Socialist Reconstruction of Society 1905
Miguel Cortés y López
Literatura
Polígraf.
Sacerdot, catedràtic dels seminaris de Terol i de Sogorb D’ideologia liberal, el 1820 fou diputat per Terol S'exilià a Marsella el 1823, i més tard residí a Barcelona El 1844 fou presentat per a bisbe de Mallorca, però hi renuncià i fou canonge de València Publicà Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana 1835-36 i Compendio de la vida del apóstol san Pablo 1849
Maximilien Luce
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
Amic de Pissarro i dels neoimpressionistes, adoptà el divisionisme Hom l’identifica, versemblantment, amb el “pintor puntillista” que Santiago Rusiñol i Ramon Casas tractaren a París al principi dels anys noranta D’ideologia anarquista —fou empresonat diverses vegades—, en un viatge a Bèlgica l’influí la temàtica obrera 1897 Estilísticament s’acostà, més tard, a l’impressionisme El 1935 assolí la presidència de la Société des Artistes Indépendants
Étienne Pivert de Sénancour
Literatura francesa
Escriptor francès.
Deixeble de JJRousseau i seguidor de la ideologia naturista, escriví les Rêveries sur la nature primitive de l’homme 1799 Tanmateix, la seva obra cabdal, Obermann 1804, presenta, amb elements autobiogràfics, una anàlisi implacable del “jo” i una bona dosi de pessimisme i amargor, agreujat tot per la seva manca de salut Altres obres seves són De l’amour 1805, Libres méditations d’un solitaire inconnu 1819, Isabelle 1833, etc
Luis Antón del Olmet
Literatura
Escriptor en llengua castellana.
D’ideologia conservadora, dirigí “El Debate” 1910 i “El Parlamentario” 1914 Escriví novelles El veneno de la víbora, 1906 La verdad en la ilusión , 1912, etc i obres de teatre Vida nueva , 1921 etc, destinades a un públic ampli Autor també de treballs biogràfics i històrics de caràcter anecdòtic, l’Acadèmia de Bones Lletres li publicà La intervención de Cataluña en la guerra de la Independencia fuera del Principado 1908
Sulpiz Boisserée
Art
Expert en art alemany que desenvolupà la seva activitat juntament amb el seu germà Melchior Boisserée (Colònia 1786 — Bonn 1851).
Reuniren una important collecció de pintures de primitius germànics que, adquirida l’any 1827 pel rei Lluís I de Baviera, passà a formar part de la Münchener Alte Pinakothek Foren també els promotors de l’acabament de les obres de la catedral de Colònia, interrompudes des del 1559 Aquesta revaloració de l’art medieval fou una de les bases principals de la ideologia estètica del Romanticisme i originà el conreu de l’estil neogòtic
Jules Michelet

Jules Michelet
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor i historiador francès.
Professor d’història, publicà Principes de la philosophie de l’histoire 1827 La revolució del 1830 el convertí a les idees liberals i li féu néixer la concepció de la història de França com una lluita contínua del poble contra el despotisme Professor al Collège de France 1838, en fou destituït per causa de la seva ideologia Publicà Histoire de la Révolution Française 1847-53 i una Histoire de France 1830-69 en 12 volums
Ateneu Científic, Artístic i Literari de València
Associació estudiantil de València fundada el 1868 i originàriament denominada Ateneu de València.
Realitzà una intensa activitat cultural, de caràcter eclèctic en les matèries i en la ideologia, i entre els seus socis figuraren alguns dels qui després foren escriptors importants del final del s XIX valencià Vicent W Querol, Teodor Llorente, Vicent Blasco Ibáñez Publicà un “Boletín-Revista” 1870 i 1876 La radicalització política, produïda entorn de la guerra carlina del 1872-76, hi suscità diverses escissions que en provocaren la decadència Encara subsistia vers el 1920
Círculo Cultural Aparici y Guijarro
Política
Societat fundada a València l’any 1959 per un grup carlí, com a plataforma per a les activitats públiques d’aquest sector polític.
Fins a la meitat del 1971 hi coexistiren dues tendències, l’una que recollia la ideologia tradicionalista, i l’altra que evolucionava cap a l’esquerra El 1970 aparegué el butlletí informatiu Aparici y Guijarro i a partir del 1981 publicà la seva revista mensual bilingüe Tots Sobretot d’ençà de la reforma política democràtica, el Círculo esdevingué una institució integrista i anticatalanista, oposada radicalment als intents de recuperació nacional al País Valencià
Societat Patriòtica Barcinonense de Bons Amics
Societat fundada el 1820, les finalitats de la qual eren de difondre les llums, consolidar el sistema (constitucional) i aterrar-ne els enemics; el seu principal animador fou fra Lluís G.Oronoz.
Els seus membres s’oferiren per formar el primer batalló de milícies nacionals La societat es féu càrrec corporativament de la defensa de l’obra de Llorente Proyecto de una Constitución eclesiástica , de la qual s’encarregà Joan BGrassot Pel novembre del 1820 instauraren càtedres d’ideologia i de dret natural No hi ha notícies de la societat després de l’empresonament d’Oronoz, acusat de connivència en l’intent republicà de GBessières
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina