Resultats de la cerca

Fou professor de politicologia a la Universitat de Colúmbia El 1890 ingressà al partit laborista, i aviat n'esdevingué el líder i ideòleg, i li donà una orientació de tipus marxista El 1905, amb Debs i Haywood, fundà la IWW Industrial Workers of the World A partir del 1892 edità el diari The People , d’ideologia socialista És autor, entre altres obres, de Socialist Reconstruction of Society 1905

D’ideologia conservadora, dirigí “El Debate” 1910 i “El Parlamentario” 1914 Escriví novelles El veneno de la víbora, 1906 La verdad en la ilusión , 1912, etc i obres de teatre Vida nueva , 1921 etc, destinades a un públic ampli Autor també de treballs biogràfics i històrics de caràcter anecdòtic, l’Acadèmia de Bones Lletres li publicà La intervención de Cataluña en la guerra de la Independencia fuera del Principado 1908

En fou el primer líder Jeroni Albertí i Picornell , el qual presidí el Consell Insular de Mallorca fins l’any 1987 L’any 1988 fou nomenat president del partit Antoni Pons i, el 1993, Maria Antònia Munar i Riutort , que al desembre del 2007 cedí el càrrec a Miquel Nadal El 1987 i el 1991 s’integrà en el Govern balear presidit pel Partido Popular L’any 1995, gràcies a l’anomenat “pacte de progrés”, Munar assolí la presidència del Consell Insular de Mallorca amb el suport dels partits d’esquerres El 1999 aquest pacte s’estengué a les institucions de les Illes Balears, i Unió Mallorquina s’…

Fins a la meitat del 1971 hi coexistiren dues tendències, l’una que recollia la ideologia tradicionalista, i l’altra que evolucionava cap a l’esquerra El 1970 aparegué el butlletí informatiu Aparici y Guijarro i a partir del 1981 publicà la seva revista mensual bilingüe Tots Sobretot d’ençà de la reforma política democràtica, el Círculo esdevingué una institució integrista i anticatalanista, oposada radicalment als intents de recuperació nacional al País Valencià

Reuniren una important collecció de pintures de primitius germànics que, adquirida l’any 1827 pel rei Lluís I de Baviera, passà a formar part de la Münchener Alte Pinakothek Foren també els promotors de l’acabament de les obres de la catedral de Colònia, interrompudes des del 1559 Aquesta revaloració de l’art medieval fou una de les bases principals de la ideologia estètica del Romanticisme i originà el conreu de l’estil neogòtic

Realitzà una intensa activitat cultural, de caràcter eclèctic en les matèries i en la ideologia, i entre els seus socis figuraren alguns dels qui després foren escriptors importants del final del s XIX valencià Vicent W Querol, Teodor Llorente, Vicent Blasco Ibáñez Publicà un “Boletín-Revista” 1870 i 1876 La radicalització política, produïda entorn de la guerra carlina del 1872-76, hi suscità diverses escissions que en provocaren la decadència Encara subsistia vers el 1920

Professor d’història, publicà Principes de la philosophie de l’histoire 1827 La revolució del 1830 el convertí a les idees liberals i li féu néixer la concepció de la història de França com una lluita contínua del poble contra el despotisme Professor al Collège de France 1838, en fou destituït per causa de la seva ideologia Publicà Histoire de la Révolution Française 1847-53 i una Histoire de France 1830-69 en 12 volums

Els seus membres s’oferiren per formar el primer batalló de milícies nacionals La societat es féu càrrec corporativament de la defensa de l’obra de Llorente Proyecto de una Constitución eclesiástica , de la qual s’encarregà Joan BGrassot Pel novembre del 1820 instauraren càtedres d’ideologia i de dret natural No hi ha notícies de la societat després de l’empresonament d’Oronoz, acusat de connivència en l’intent republicà de GBessières

Els seus primers poemes palesen influències del simbolisme Posteriorment evolucionà cap al futurisme i l’expressionisme El féu famós Septemvri 1925, poema apocalíptic escrit arran de l’aixecament popular del 1923, en el qual combina el patriotisme amb una ideologia d’esquerres En desacord amb el règim comunista del seu país, la publicació dels seus poemes li valgué represàlies oficials, en una de les quals fou assassinat Destacà també com a traductor dels poetes moderns europeus

Fill del donzell Joan Francesc de Safont-Cella i Pau, fou el darrer representant d’aquesta família de Besalú Benedictí, fou abat de Sant Pau del Camp Fou catedràtic de psicologia, ideologia i lògica a la Universitat de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1835 i hi llegí una Memoria sobre los condes de Besalú en tres parts 1840-45 És autor també d’una Breve historia de la vida de los principales filósofos