En fou el primer líder Jeroni Albertí i Picornell, el qual presidí el Consell Insular de Mallorca fins l’any 1987. L’any 1988 fou nomenat president del partit Antoni Pons i, el 1993, Maria Antònia Munar i Riutort, que al desembre del 2007 cedí el càrrec a Miquel Nadal. El 1987 i el 1991 s’integrà en el Govern balear presidit pel Partido Popular. L’any 1995, gràcies a l’anomenat “pacte de progrés”, Munar assolí la presidència del Consell Insular de Mallorca amb el suport dels partits d’esquerres. El 1999 aquest pacte s’estengué a les institucions de les Illes Balears, i Unió Mallorquina s’incorporà al Govern Balear.
Després de les eleccions del 2003, formà coalició de govern amb el PP i Munar es mantingué en el consell insular amb el suport del PP. Després de les eleccions del maig del 2007 al Parlament balear, en les quals aconseguí tres diputats, arribà a un pacte per formar novament coalició de govern amb el Partit Socialista de les Illes Balears, el Bloc per Mallorca, Eivissa pel Canvi i PSM-Menorca. Al juny fou elegida presidenta del Parlament Maria Antònia Munar.
Al novembre del 2008, arran de la imputació en un cas de corrupció, un dels tres diputats fou suspès de militància. En quedar la representació d’UM reduïda a dos diputats, el grup parlamentari d’aquest partit hagué de passar també al grup mixt. L’any 2009, arran d’una sèrie de noves imputacions en casos de corrupció que afectaren membres destacatas del partit, UM entrà en una etapa inestable en la qual se succeïren tres presidents: al juny, en substitució de Nadal, fou nomenat Miquel Àngel Flaquer, el qual, al seu torn, dimití al desembre i al gener del 2010 fou rellevat per Josep Melià. Per la seva banda, Munar fou imputada, juntament amb altres alts càrrecs del seu partit, en dos casos de corrupció urbanística, i al febrer del 2010 dimití la presidència del Parlament balear i anuncià la retirada de la política activa. Poc després abandonà UM.
El mes següent, el president Francesc Antich i Oliver expulsà Unió Mallorquina del Govern Balear a causa dels casos de corrupció. Al febrer del 2011, el partit impulsà un procés de refundació: el Consell Nacional dissolgué els òrgans de direcció i canvià el nom d’Unió Mallorquina pel de Convergència per les Illes Balears. Josep Melià nomenà un nou equip de direcció interí fins a la celebració del congrés del 22 de maig de 2011, en el qual es posarien les bases del partit renovat. El mes de novembre es presentà Convergència per les Illes, resultat de la refundació a fons d’Unió Mallorquina. Al juliol del 2013 Munar ingressà a presó junt amb dos altres membres de l'antiga cúpula del partit.