Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
Michael Christian Festing
Música
Compositor i violinista anglès.
Estudià amb Francesco Geminiani, de qui es pot considerar un seguidor, i debutà el 1724 Director de la Italian Opera House de Londres 1737, participà en diverses associacions musicals amateurs Philarmonic Society i benèfiques Society of Musicians, del 1738, amb la qual també collaborà Georg Friedrich Händel, i dirigí els cicles de concerts dels Ranelagh Gardens, patrocinats per l’aristocràcia Les seves composicions instrumentals se centren principalment en el violí, sol o acompanyat per diversos instruments en sonates i en concerts Escriví també música vocal, com la cantata…
Louis Claude Daquin
Música
Compositor i organista francès.
Estudià composició amb Nicolas Bernier i orgue amb Louis Marchand Nen prodigi, quan tenia sis anys actuà davant de Lluís XIV i a vuit anys dirigí un salm compost per ell mateix, per a cor i conjunt instrumental A partir de dotze anys ocupà diferents càrrecs d’organista a esglésies parisenques i el 1739 fou nomenat organista del rei La seva obra conservada és molt minsa en destaquen les quatre suites de peces per a clavicèmbal, entre les quals hi ha Le coucou , obra molt divulgada i vulgaritzada ja durant el segle XIX També es conserva un llibre de noëls , gènere típicament francès consistent…
Maurice Maeterlinck
Música
Escriptor belga d’expressió francesa.
Maeterlinck és un dels principals exponents del simbolisme La naturalesa emocional i més suggeridora que no pas explícita dels seus drames, com també l’atemporalitat de l’acció, ha contribuït al fet que compositors di estils molt diversos els hagin utilitzat Destaquen les òperes Pelléas et Mélisande , de Claude Debussy 1902, Ariane et Barbe-bleue , de Paul Dukas 1907, Soeur Béatrice , d’Albert Wolff 1914, Joyzelle , d’Alexsandr Cerepnin 1926, i L’intruse , de Guido Pannain 1940, entre d’altres Maeterlinck ha estat així mateix font d’inspiració per a nombroses composicions instrumentals…
nocturn
Música
Als segles XIX i XX, denominació que rebien diversos tipus de composicions, generalment per a piano, que, d’alguna manera, evoquen la nit.
El primer a posar aquest nom a les seves obres fou J Field, que en els seus 18 nocturns per a piano 1813-35 explorà les possibilitats sonores que li oferien les innovacions tècniques de l’instrument La maduresa d’aquest gènere arribà amb els vint-i-un nocturns de Chopin i, posteriorment, comptà amb les valuoses aportacions de R Schumann, F Liszt, G Fauré, F Poulenc, A Skr’abin, etc A més de nocturns per a piano, també se n’han escrit per a diferents formacions instrumentals i vocals, entre els quals els Trois nocturnes , per a orquestra i cor de dones, de C Debussy
Ramon Humet i Coderch
Música
Compositor.
Alumne de Gerry Weill i Harriet Serr a Caracas, i de Josep Soler a Barcelona Amb la seva obra Escenas de pájaros obtingué els premis de composició Reina Sofia 2006 i Olivier Messiaen 2007 Aquest últim guardó comportà l’estrena de la partitura per l’Orquestra Simfònica de Mont-real i li donà projecció internacional Autor “delicat i subtil, amb una gran imaginació poètica”, segons el definí Jonathan Harvey, les seves obres, sovint d’una clara inspiració oriental, mostren una gran varietat de recursos instrumentals i una sòlida tècnica compositiva Amb la pianista Sílvia Vidal conrea…
Georg Joseph Vogler
Música
Teòric, organista i compositor alemany.
Fill d’un violer, estudià dret a Bamberg i teologia a Pàdua a Roma fou ordenat de sacerdot 1773 Fundà una escola de música 1775 a Mannheim, i fou capellà i director de música de la cort Succeí Bernasconi com a director de música a la cort de Munic 1784, i pogué fer força viatges a l’estranger féu concerts a Rússia, Anglaterra, Alemanya, Escandinàvia, Portugal, Grècia, etc Fundà dues escoles més de música a Mannheim també en fundà a Estocolm i a Darmstadt Gran improvisador, és autor d’obres instrumentals, vocals i escèniques destaca la seva aportació al camp teòric, i pot ésser…
Wilfrid Howard Mellers
Música
Compositor i musicòleg anglès.
Estudià amb Egon Wellesz i Edmund Rubbra, i exercí la docència a les universitats de Cambridge 1945-48, Pittsburgh 1960-63 i Nova York 1964-81 Des del 1984 fou professor convidat a la City University Interessat per una gran varietat de formes i estils musicals, és autor d’obres vocals Nausicaa’s Welcome , 1952 Chants and Litanies , 1963 Life Cycle , 1967 The Pentagle Song , 1981, concerts, música de cambra i instrumental Natalis Invicti Solis , 1968, per a piano, on predomina l’eclecticisme i la recerca d’efectes instrumentals i tímbrics Són importants també els seus estudis…
,
Josep Vicens i Juli
Música
Músic i compositor, conegut popularment per l’Avi Xaxu.
Aprengué les primeres nocions de música amb Rossend Mercader, cap de la cobla local que uns anys més tard esdevindria la Principal de l’Escala, la qual dirigí més endavant Als quinze anys compongué la primera sardana i als vint ja s’hi dedicà de ple Compositor molt prolífic, és autor d’unes cinc-centes obres, entre les quals destaquen Les noies de la costa , Carícies , La segadora , La roca del cargol , Rondalles i cançons , El cant del batre i Bona festa Les seves sardanes, molt balladores, s’han fet molt populars i es caracteritzen pels inspirats diàlegs instrumentals —fiscorn…
suite
Música
Successió de fragments instrumentals extrets d’una obra més extensa, generalment un ballet o una òpera.
Simultàniament a la suite de danses vegeu la primera accepció de suite , a mitjan segle XVII aparegué la pràctica de configurar suites reunint extractes d’obres escèniques, especialment de ballets i òperes el cas de JB Lully fou paradigmàtic Danses i àries d’una o diverses obres -en la mateixa tonalitat- eren agrupades i precedides moltes vegades d’una obertura a l’estil francès Durant la segona meitat del segle XIX i al llarg del XX la suite d’extractes ressorgí es tractava d’una selecció de fragments de música incidental, ballet o òpera -realitzada pel mateix autor o per una altra persona-…
Richard Mühlfeld
Música
Clarinetista i director alemany.
Rebé la primera formació musical del seu pare i començà tocant el clarinet i el violí en conjunts instrumentals de la seva ciutat natal El 1873 fou nomenat clarinetista de l’orquestra de la cort a Meiningen, llavors dirigida per H von Bülow Quan el 1891 J Brahms el sentí en una audició privada a Meiningen, li dedicà les dues sonates, el trio i el quintet per a clarinet, obres que estrenà el mateix Mühlfeld Fou un clarinetista de molta anomenada arreu d’Europa, i altres compositors a part de Brahms, com G Jenner, H Marteau i K Reinecke, li dedicaren obres per a clarinet Al llarg…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina