Resultats de la cerca

Familiaritzat amb la literatura des de molt jove, publicà primerament Kuroi Gohan ‘L’arròs negre’, 1923 i després, en collaboració amb Kobayashi Hideo, inicià la publicació d’algunes revistes Posteriorment aparegueren Su no naka ‘Dins el niu’, 1934, Warui garasu ‘Vidre dolent’, 1935, Tebukuro no katappo ‘Un guant sol’, 1943 i altres obres Després de la Segona Guerra Mundial, dedicat plenament a la tasca d’escriptor, publicà Osagiri ‘Boira matinal’, 1949, Aodensha ‘El tren blau’, 1950 i Kaze futatabi ‘De nou el vent’, 1951

Iniciat dins les tradicions cortesanes dels estils kano i tosa , fou, després de la seva arribada a Edo, un dels principals creadors de l’estil burgès i ciutadà ukiyo-e ~1660 Pintà especialment temes amorosos en xilografies, estampes i illustracions per a llibres amb un llenguatge personal, on predominen la línia flexible, la clímax eròtica i la netedat compositiva La seva època millor és el decenni del 1680 El seu estil tingué continuïtat fins al s XVIII

Graduat 1987 a la Universitat de Kobe, completà la residència a l’Hospital Nacional d’Osaka 1987-89 Doctorat per la Universitat de la Ciutat d’Osaka 1995, d’on fou professor a l’Escola Mèdica 1996-99, del 1999 al 2005 fou professor a l’Institut de Ciència i Tecnologia de Nara L’any 2004 s’incorporà a l’Institut de Ciències Mèdiques Pioneres de la Universitat de Kyoto Des del 2010 és director del Centre per a la Recerca i l’Aplicació de Cèllules Mare Pluripotents Induïdes d’aquesta universitat L’any 2006 Yamanaka i el seu equip aconseguiren modificar el nucli de cèllules del teixit conjuntiu…

Graduat el 1970 per l’Institut de Tecnologia de Tòquio, treballà en una oficina de patents 1971-75 L’any 1980 obtingué l’acta de diputat per la Federació Socialista Democràtica El 1996 fou ministre de Sanitat durant onze mesos en el govern de coalició del Partit Liberal Democràtic amb el Partit Democràtic del qual formava part i aconseguí un gran renom quan reconegué la responsabilitat del govern en casos de contagi del virus VHI per negligència els anys vuitanta i es disculpà públicament davant les víctimes En guanyar les eleccions el Partit Democràtic 2009, fou successivament ministre de…

Estudià a la Universitat de Kyoto, on es graduà en ciències l’any 1954, i obtingué un màster l’any 1956 L’any 1957, a instàncies d' Oscar Zariski , anà a Harvard, on es doctorà el 1960 Posteriorment fou successivament professor a les universitats de Brandeis i Columbia fins el 1968, que es reincorporà a la Universitat de Harvard El 1975 retornà al Japó i fou nomenat professor a l’Institut per a la recerca matemàtica de la Universitat de Kyoto, que dirigí entre el 1983 i el 1985, i on es jubilà 1991 En el període 1996-2002 fou president de la Universitat de Yamaguchi, i posteriorment director…

Graduat a la Universitat de Kyoto l’any 1975, es doctorà el 1978 amb una tesi sobre l’endomorfisme dels anells en variants abelianes Posteriorment fou professor assistent en aquesta universitat fins el 1980, que passà a la Universitat de Nagoya, on fou nomenat professor titular el 1988 L’any 1990 retornà a la Universitat de Kyoto, on ocupa una càtedra Des del 1977 ha estat professor visitant en diverses universitats dels EUA El seu interès se centra en la geometria algèbrica, i ha desenvolupat tècniques per tal de resoldre el problema de la classificació completa de les varietats algebraiques…

Estudià a la Universitat de Hokkaidō, on es graduà el 1954 i es doctorà el 1959 Féu recerca postdoctoral a la Universitat de Purdue Indiana, EUA del 1963 al 1965, sota la direcció de  Herbert Charles Brown Professor associat 1961-73 i titular 1973-94 a la Universitat de Hokkaidō, posteriorment ha estat professor a les universitats d’Okayama 1994-95 i Kurashiki 1995-2002 El 1979 donà a conèixer, conjuntament amb N Miyaura, la reacció que porta el seu nom reacció de Suzuki , o reacció de Suzuki-Miyaura , consistent en la síntesi de dos grups  aril en presència d’un catalitzador de  palladi…

Graduat el 1958 en química orgànica a la Universitat de Tòquio, treballà en la reacció i la síntesi de polímers en l’empresa privada 1960-66 i el 1963 es doctorà a la Universitat de Pennsilvània El 1966 s’incorporà a la Universitat de Purdue Indiana, on fou professor assistent de Herbert Charles Brown i treballà en organoborans Després d’uns quants anys a la Universitat de Syracuse Nova York, 1972-79, retornà a la Universitat de Purdue, on des del 1999 ocupà la càtedra HC Brown Pels seus treballs sobre reaccions amb dobles enllaços de carboni en presència de catalitzadors de palladi , l’any…

Estudià a la Universitat de Tama Tòquio i al Goldsmiths College i la Slade School of Fine Art, ambdues de Londres, ciutat on resideix des que l’any 1997 hom li atorgà el premi EAST International De les seves últimes exposicions, en destaquen les presentades a la Serpentine Gallery de Londres l’any 2005 i al centre PS1 del MoMA de Nova York el 2007 El 2000 fou finalista del premi Turner

Pertanyent a l’elit políticoindustrial japonesa, el seu avi Ichiro Hatoyama fou cofundador del Partit Liberal Democràtic i primer cap de govern d’aquest partit en 1954-56, i el seu pare Iichiro Hatoyama fou ministre d’afers estrangers en 1976-77 i senador Es graduà en enginyeria a la Universitat de Tòquio 1969 i es doctorà a la de Stanford 1976 Professor adjunt a la Universitat de Senshyu 1981, inicià el 1983 la carrera política com a secretari privat del seu pare al Senat El 1986 fou elegit per primer cop membre de la cambra de Representants pel PLD, però el 1993 abandonà aquest partit i s’…