Resultats de la cerca

Molt influït per l’avantguardisme francès del principi de segle, ha publicat els reculls Pleniluni 1980, premi Recull 1978, Metamorfosi del silenci 1982 i El clima de les flautes 1982 Fou guardonat en els JocsFlorals de Barcelona del 1984 amb La veu de les estàtues  i el 1986

Poeta, fou premiat el 1872 i el 1876 als JocsFlorals de Barcelona, i a altres certàmens literaris de Girona, Montpeller i Barcelona Musicà nombroses cançons catalanes de diversos autors Publicà el romanç històric Lo comte Bara 1872 i les comèdies Lo pare de la noia 1874 i Plogut del cel

Germà d’ Antoni Cao Guanyador de diversos premis literaris, es donà a conèixer als JocsFlorals de l’Alguer 1961 amb el poema Les oracions Collaborà, en català i en italià, a La Nuova Sardegna , de Sàsser És autor, entre d’altres, del llibre de poemes Flors del camp 1969

Pare de Ramon Gaya i Massot Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou un dels propulsors dels jocs florals Escriví narracions curtes de caràcter costumista i popular Gent del carrer , La mula jove , La banqueta , recollides en el volum Fruita de Lleida

Participà assíduament als Jocs Florals i publicà els reculls de poesia Lliroia 1895, Flors del Montseny 1897 i Ventijols de Guilleria 1901, les narracions Del Montseny 1903, Plantalamor 1908, etc Dirigí la Revista Illustrada Jorba  i collaborà en diverses publicacions És autor d' Aplec 1906, antologia escolar de texts catalans

Vida i obra Fill d’un comerciant, es llicencià en dret a Barcelona el 1872, on ja d’estudiant s’havia relacionat amb les tertúlies que constituïren La Jove Catalunya Participà activament en el Centre de Lectura, el portaveu del qual dirigí, i collaborà a La Renaixença i La Illustració Catalana , entre moltes altres publicacions, a vegades amb pseudònims, com Lo Trobador de Salou i El Doctor Pésimo Conreà el teatre, amb obres com Wifredo 1866, La luz de la libertad 1868, lloa a favor de la Revolució de Setembre, Lo primer amor 1884, 100000 duros i La pena de mort 1887, les tres últimes amb…

Vida i obra De jove collaborà a La Verdad , fundà el setmanari literari “El Ruiseñor”, la “Revista Industrial i Mercantil”, i, un cop establert a Barcelona 1898, la revista “Barcelona Urbana” Treballà a la Diputació Provincial de Barcelona 1905-32, on catalogà la biblioteca de Marià Aguiló Contribuí a crear el Centre Regional Valencià, edità la “Biblioteca Valenciana Popular” 1914-15 i dirigí el Centre de Cultura Valenciana Els seus estudis foren premiats en diverses ocasions el 1902 els Jocs Florals de València li guardonaren el Catàleg de les obres publicades en valencià des del sigle XV…

Els seguidors, anomenats xarons, utilitzaven la sàtira –mig política mig literària– i el llenguatge barroer i vulgar en les seves obres Es contraposava a la literatura culta de les acadèmies i dels JocsFlorals  Parallelament, a la premsa també hi hagué una important presència de grafisme i dibuix del mateix tipus i estil

Exercí les carreres d’advocat i de jutge Fou un dels fundadors de l’Agrupació Catalana d’Itàlia 1960 i un dels organitzadors dels JocsFlorals de la Llengua Catalana a l’Alguer 1961 Collaborà a Estampes de Sardenya , de Manuel Pagès, i a Alghero, Cara de roses , d’Antoni Ballero de Càndia

Durant la primera guerra Carlina lluità al bàndol liberal com a oficial Acabada la guerra 1840, es doctorà en dret Fou diputat a corts 1858-63, regidor i més tard alcalde de Reus 1885, ciutat de la qual fou cronista oficial des del 1889 També fou mantenidor dels jocsflorals de Barcelona del 1887