Resultats de la cerca
Es mostren 904 resultats
Joan Carreras i Martí

Joan Carreras i Martí
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat de llengües semítiques 1960, dirigí la versió castellana de l’Enciclopedia Larousse El 1971 fou nomenat director de la Gran Enciclopèdia Catalana i, en finalitzar-se l’obra 1983, continuà vinculat a l’empresa com a director editorial i posteriorment com a director cultural de la Fundació que n’era propietària fins a la jubilació També formà part de les juntes directives del Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, del Gremi d’Editors de Catalunya i d’ Òmnium…
Manuel Maria de Pascual i de Bofarull
Dret
Advocat.
Fill tercer del doctor en dret Sebastià Antoni de Pascual i Inglada 1807 - Banheras de Luchon 1872 Es doctorà en dret civil i canònic 1869, i fou catedràtic de dret mercantil i polític comparats Membre de diverses juntes d’actuació catòlica, fomentà obres religioses Com a president de la junta d’obra de la parròquia de Betlem, de Barcelona, aconseguí d’impedir que l’església fos enderrocada 1873 El papa Pius X li concedí 1905 el marquesat de Pascual , fet extensiu a la seva filla Maria Soledat Pascual i de Llanza morta a Barcelona el 1958, a la qual el papa Benet XV concedí 1917…
Juan Aldama
Història
Patriota mexicà, germà d’Ignacio Aldama.
Capità del regiment de cavalleria de la Reina, prengué part a la conspiració de Valladolid 1809 i a les juntes secretes de Querétaro i de San Miguel 1810 Fou un dels caps de la insurrecció antiespanyola amb Hidalgo i Allende L’endemà de l’aixecament 15 de setembre de 1810 fou nomenat president de la junta de San Miguel i dirigí una part de l’exèrcit insurgent L’any 1811 l’exèrcit fou derrotat per les tropes reialistes de Calleja a Aculco i a Puente Calderón en la retirada cap al nord, Aldama fou fet presoner a Acatita de Baján, juntament amb els caps de la insurrecció, i afusellat
encaix
Música
Part del tub dels aeròfons que uneix les diferents seccions de l’instrument, per tal que aquestes es puguin separar fàcilment per a desmuntar-lo.
Les seccions són fixades per la diferència de diàmetre existent entre elles, de manera que un tub entra parcialment dins de l’altre Per a garantir l’hermeticitat, indispensable per al correcte funcionament de l’instrument, les juntes s’afegeixen al voltant de la secció més prima o interior Antigament es feien de fil encerat i ara són de suro o de materials sintètics Al tub exterior, al voltant de l’encaix, sovint hi ha anelles de reforç, ja que aquesta zona sol ser més prima i poc resistent Les anelles d’os, ivori, metall o materials plàstics afegeixen un sentit ornamental a la…
Eduardo Dato Iradier
Eduardo Dato Iradier
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Milità al partit conservador i fou diputat des de l’any 1883 Fou sotssecretari de governació unes quantes vegades, i el 1889 ocupà aquest ministeri formant part del govern regeneracionista Silvela-Polavieja Nomenà d’alcaldes coneguts catalanistes doctor Robert, Font de Rubinat, Yxart, però reprimí amb força el Tancament de Caixes La seva actitud i la política immobilista del govern foren la causa que el Centre Nacional Català organitzés la xiulada de què fou objecte el 4 de maig de 1900 durant la seva visita a Barcelona L’any 1902 fou ministre de gràcia i justícia al nou govern Silvela, i…
pantina
Indústria tèxtil
Manat de cinc madeixes de fil de seda que els tintorers lliguen juntes abans de tenyir-les.
Es crea el Tribunal d’Arbitratge Esportiu de Catalunya
El Consell de l’Advocacia de Catalunya, el Collegi d’Economistes de Catalunya i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya creen el Tribunal d’Arbitratge Esportiu de Catalunya TAEC, organisme que ha de servir per a la resolució de conflictes en l’esport català Entre les tasques que el nou tribunal tractarà, hi ha els conflictes originats a juntes directives d’entitats, litigis per patrocini, desacords en convenis de drets de formació esportiva, impugnació d’acords d’assemblees i les matèries que formen part de l’àmbit privat de les entitats i les empreses esportives, per a…
volandera

fototeca.cat
©
Tecnologia
Peça en forma de corona circular que, posada al voltant d’un eix, d’un pern, d’un cargol i d’altres peces similars, bé al seu extrem o interposada entre dues altres peces, evita el fregament directe de les femelles amb les rodes, de les peces entre les quals és interposada, etc, ajuda a assegurar la immobilitat relativa de les dues peces entre les quals és posada, una d’elles generalment una femella, serveix de junta, etc.
Les volanderes emprades per a assegurar la immobilitat de dues peces solen tenir formes especials per tal de frenar o d’impossibilitar el desenroscament de les femelles o dels cargols, com les volanderes grover o volanderes de molla , de secció quadrada o rectangular i partides radialment i deformades helicoïdalment, les volanderes còniques , per a cargols de cabota aixamfranada, les volanderes dentades , amb dentat interior o exterior, les volanderes d’estrella , etc Són emprades com a juntes algunes volanderes fetes de metalls de baix punt de fusió que actuen com a dispositius…
Junta Provisional de Govern de Catalunya
Història
Organisme creat a Barcelona el 17 de juliol de 1854, arran de l’aixecament revolucionari a tot l’Estat espanyol.
Era composta per membres de l’ajuntament i tres diputats a les corts i aviat donà la presidència i el comandament de l’exèrcit al Principat al general Mde la Concha 27 de juliol i acceptà el nomenament de Pasqual Madoz com a governador civil 11 d’agost Arraconada en part per l’agitació obrera existent —notablement per l’oposició d’aquesta a les selfactines—, obtingué tanmateix la supressió del dret de portes, l’autorització per a l’enderrocament de les muralles i la reorganització de la milícia nacional No aconseguí, però, d’estendre efectivament la seva autoritat al Principat, a…
allistament
Militar
Conjunt de tràmits destinats a establir les llistes dels joves que han de prestar el servei militar
.
A l’Estat espanyol, segons llei del 1984, tots els joves que compleixen divuit anys estan obligats, dins el darrer trimestre de l’any, a inscriure's a l’ajuntament on estiguin empadronats o, si viuen a l’estranger, al consolat corresponent Els ajuntaments publiquen les llistes durant la primera quinzena de gener i les tanquen definitivament el segon diumenge de febrer aquestes llistes, després d’ésser admeses totes les rectificacions, són enviades el dia primer d’agost a les juntes de classificació i de revisió de les caixes de reclutament A l’Estat francès, l’allistament és fet…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina