Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de dret i rector 1875-76 El 1859 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1871 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana Des del 1849 collaborà al Diari de Barcelona i publicà diversos opuscles, com La desamortización y los gremios 1860, on atacava l’estat centralista liberal El matrimonio civil y la libertad de cultos 1869, contra el divorci El criterio conservador 1872 i un elogi fúnebre de R Martí i d’Eixalà

Es doctorà en dret a Madrid i es llicencià a la Scuola di Diritto Penale de Roma Fou titular de la primera càtedra de dret penal de la facultat de dret, a la Universitat de Barcelona, on dirigí també l’Institut de Criminologia Autor de La minoría penal 1940, La legislación española sobre tribunales de menores, El código penal del Brasil, Psiquiatría y derecho penal , entre altres obres El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i fou president d’honor de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

El 1912 ingressà a la Diputació de Barcelona, on assolí el grau de secretari Collaborador directe de Prat de la Riba a la Mancomunitat de Catalunya i, posteriorment, cap de finances de la Generalitat, publicà obres de text i de tema jurídic, com Les societats de responsabilitat limitada al nostre país 1917, El crèdit i els municipis 1919 i La deuda público-local en Europa y en la América del Norte 1925 Pòstumament hom li ha publicat, a més, La comarca del Baix Empordà 1996 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1918

Lletrat de la Diputació de Barcelona i poc després notari 1894, presidí l’Acadèmia de Dret de Barcelona i formà part en diverses ocasions de la directiva de l’Acadèmia de Jurisprudència Intervingué en l’Assemblea de Manresa del 1892, posteriorment s’adherí a la Lliga Regionalista i el 1904 passà a l’Esquerra Catalana, des d’on collaborà a El Poble Català Actuà llavors dins el Centre Nacionalista Republicà i el 1907 fou elegit diputat solidari per Torroella de Montgrí Després, anà a la UFNR, però aviat es retirà de la vida política activa

Fou notari de Girona, membre de la Unió Catalanista i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació En 1930-31 fou president de la diputació provincial de Girona S’oposà a la llei de Contractes de Conreu i atacà la política de la Generalitat de Catalunya arran dels conflictes que en sorgiren Autor d’un gran nombre d’opuscles de tema jurídic, com Lo catalanisme i la llei penal 1904, i obres com Institución de los fideicomisos y sus efectos en Cataluña 1913, reculls de texts jurídics catalans, etc

Vida i obra Publicà diversos poemes en els volums dels Jocs Florals de Barcelona que el premiaren entre el 1894 i el 1900 —any en què fou nomenat mestre en gai saber— i en els d’altres certàmens Collaborà en les revistes L’Avenç , Joventut , Pèl & Ploma ,  Semanario de Mataró 1883 i  Catalunya,  entre d’altres La seva poesia, tot i perpetuar alguns trets renaixentistes en ple modernisme, se situà a l’avantguarda de l’època tot defensant una artificiositat contraposada a l’espontaneisme maragallià Per això molt sovint els seus poemes prengueren forma de sonets com  Enfilall , entre d’…

Estudià a Madrid, on es llicencià en dret 1895 Fou funcionari del Congrés acadèmic, professor des del 1897 i secretari 1914-19 de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid Milità en el partit conservador i publicà moltes obres i articles polítics El 1900 guanyà el premi Cánovas pel llibre Cánovas del Castillo 1901 Escriví també Del regionalismo en Cataluña 1902, Vagando recull d’articles, 1903, Organización y funcionamiento de las cortes 1906 i l’assaig El ideal de justicia de Don Quijote 1922 El 1908 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Estudià lleis a Salamanca, on després fou catedràtic de jurisprudència Fou jutge criminal i civil de l’audiència de València Prengué l’hàbit de Calatrava Havent passat a Nàpols, fou regent del Consell Collateral, lloctinent de la Cambra de la Sumària i després gran canceller de l’estat de Milà i advocat fiscal del Consell d’Itàlia És autor de diversos escrits jurídics lligats als seus càrrecs napolitans i d’un recull d’elogis dedicat al seu oncle Honorat Joan i Escrivà Elogios del ilustrísimo varón don Honorato Juan sacado de varios autores , València 1649 i 1654

Notari a partir del 1895, fou després president de l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona 1898 i secretari del Collegi Notarial 1909 Havia estat anteriorment redactor de La Opinión i El Suplemento , collaborador de Les Quatre Barres 1883 i un dels primers collaboradors de La Veu de Catalunya el 1899 Amic del grup d' El Poble Català , milità posteriorment en la Unió Federal Nacionalista Republicana i en fou candidat a les eleccions generals del 1910 i en les provincials del 1913 President del Centre Nacionalista Republicà de Barcelona en 1913-14, dimití el càrrec, disconforme…

Es doctorà en jurisprudència i ciències socials a la Universitat Nacional del Salvador Fou un dels principals fundadors de l’Aliança Republicana Nacionalista ARENA el 1981, partit pel qual fou escollit diputat al parlament l’any 1985 El 1988 esdevingué alcalde de la ciutat de San Salvador, i fou reelegit l’any 1991 Com a president d’ARENA des del 1988, participà activament en el procés de negociació dels acords de pau de l’any 1992 Fou escollit president del Salvador el 1994, càrrec que ocupà fins al juny del 1999, que fou substituït per Francisco Flores Facussé, del mateix partit