Resultats de la cerca
Es mostren 782 resultats
Maria Eugènia Alegret i Burgués
Dret
Jurista.
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1978, ingressà a la carrera judicial per oposició l’any 1980 Exercí com a jutgessa a Llorca, Fraga i Sant Feliu de Llobregat, i a Barakaldo, Terrassa i Barcelona ja amb la categoria de magistrada Fou presidenta de la secció 14 civil de l’Audiència de Barcelona, membre titular de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia, i formà part de la comissió permanent de la sala de govern L’any 2004 fou nomenada presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Entre els anys 1999 i 2003 fou professora a l’Escola Judicial del…
Ramon Martín i Mateo
Educació
Jurista.
Després del seu pas per l’administració pública com a interventor municipal de Ciutadella Menorca, fou funcionari colonial a Santa Isabel de Fernando Poo, a Guinea Equatorial, i també procurador a Corts 1976-77, càrrec des del qual participà en els debats de la Llei de reforma política Expert en dret local, destacà sobretot per la seva dedicació a la modernització de l’administració pública i també al dret aplicat al medi ambient, les noves tecnologies i el seu impacte urbanístic i territorial, temes sobre els quals fou un dels principals introductors a l’Estat espanyol Rector de les…
Jaume Cardó
Dret
Jurista.
Feu addicions a l’obra de Jaume Callís De pau i treva , i escriví diversos comentaris als Usatges
Narcís Camps
Història del dret
Jurista.
Fou conseller del reial patrimoni a Sardenya Escriví comentaris sobre dret romà Rationalia in quatuor priores titulos libri vigesimi Pandectarum i Sardonichi regni aureus clipeus , inèdits
Francesc Xavier Calderó i Vila
Història del dret
Jurista.
Doctor en dret, representà el collegi d’advocats de Vic en el congrés de jurisconsults catalans del 1881 És autor de Lo nou còdic civil 1881, en el qual defensa el dret català Inicià la publicació d’uns Apuntes para un diccionario de catalanismos , inacabats, i fundà i dirigí, a Vic, la revista El Eco de la Montaña 1862-68
Jaume Calbet
Història del dret català
Jurista.
Escriví comentaris sobre les constitucions i usatges catalans, citats sovint pels comentaristes posteriors, recollits a Postillae super constitutionibus et usaticis obra perduda, Commentaria super constitutionibus Petri II regis in curia Barchinonae i Glossae super variis usaticis
Joaquim Cadafalch i Bagunyà
Història del dret català
Jurista.
Milità en el partit moderat, i fou membre de la Fundació Savigny i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Presidí l’Ateneu Català 1871 i l’Ateneu Barcelonès 1878 Defensor del manteniment del dret català, publicà Prontuario de las acciones 1856, Necesidad de la libertad de testar 1859, Conviene unificar la legislación de las diversas provincias de España sobre la sucesión hereditaria i Costumbres de Barcelona sobre las servidumbres de los predios urbanos y rústicos 1882
Pere Ripoll i Palou
Història del dret
Jurista.
Fou vocal corresponent de la secció primera de la comissió general de codificació i president de la comissió encarregada de redactar el projecte de llei que havia de contenir les institucions forals de les Balears 1899 Encara que l’articulat que preparà la comissió el 1903 no prosperà, fou la base de la compilació del 1960, i la seva Memoria sobre las instituciones del derecho civil de las Baleares, escrita cap al 1880, ha exercit una influència notable
Melcior Ferrer i de Bruguera
Història del dret
Jurista.
Primer marquès de Cornellà 1889 A partir del 1873 fou quatre vegades degà del Collegi d’Advocats presidí l’Ateneu Barcelonès 1874, el Primer Congrés de Jurisconsults Catalans 1881 i l’Acadèmia de Jurisprudència Elegit senador el 1885, ocupà, entre altres càrrecs públics, el de president de la Diputació de Barcelona 1875-78 Defensà la unificació del dret civil d’Espanya, tot mantenint, però, algunes de les peculiaritats del dret català És autor d’ Influencia del estado social sobre la legislación 1883
Miquel Ferrer
Història del dret
Jurista.
Cursà els estudis de lleis a Lleida, on exercí l’advocacia i la judicatura Passà a residir a Barcelona, i formà part del consell reial Escriví Observantiae Regiae Audientiae circa formam dicendi causas in Audientia vertentes , de la qual publicà la segona part l’any 1580 L’obra completa, anotada per Segimon Despujol, fou reeditada l’any 1602, sota el títol d' Observantiarum Sacri Regii Cataloniae Senatus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina