Resultats de la cerca

Fou un dels més grans oradors de la història parlamentària britànica Elegit diputat per primera vegada el 1735, la seva carrera fou blocada durant molt de temps a causa de l’enemistat de Jordi II Vicetresorer d’Irlanda i tresorer general de l’exèrcit 1746, esdevingué un personatge molt popular gràcies a una honestedat poc corrent Nomenat primer ministre 1756, el rei el destituí l’any següent, però fou cridat novament setmanes més tard per formar un govern sota la presidència nominal del duc de Newcastle Dirigí, amb èxit, la guerra dels Set Anys 1756-63 Després de dimitir el 1761, presidí un…

El 1885 s’uní a la companyia FRBenson El seu llibre Poems 1897 fou seguit d’alguns drames en vers Herod 1901, Ulysses 1902, Nero 1906 Fou comparat amb Shakespeare per Paolo and Francesca 1900, però la seva reputació declinà ben aviat

Dirigent trotskista als EUA 1933, arran d’una polèmica amb LTrotski el 1940 s’uní a l’esquerra no marxista representada per la revista Partisan Review El 1941 publicà The Managerial Revolution , on, a més d’exposar els fonaments de la tecnocràcia, esbossava una futura divisió geopolítica a escala mundial en part confirmada Ja convertit definitivament als postulats conservadors, amb The Machiavellians 1943, establí les bases d’una anàlisi política a partir de les aportacions de Maquiavel, GSorel, GMosca i altres El 1944, esdevingut assessor per a l’Oficina de Serveis Estratègics, oposà a les…

Estudià a Oxford i el 1586 publicà Britannia , visió topogràfica d’Anglaterra que tingué una gran influència en la historiografia posterior Fou mestre 1575-93 i director 1593-97 de l’escola de Westminster Publicà també Annales rerum Anglicarum et Hibernicarum regnante Elizabetha 1615

Treballà de mestra, oficinista i periodista Entre el 1915 i el 1938 escriví la sèrie de novelles que intitulà Pilgrimage , on la realitat és descrita a través de les impressions de la protagonista Emprà una tècnica basada en el monòleg interior i, en aquest sentit, la seva obra anuncia les innovacions de Virginia Woolf i James Joyce Escriví també l’assaig The Quakers 1914

Essent professor a Glasgow després ho fou a Edimburg i a Londres, introduí a la seva clínica quirúrgica els primers mètodes d’antisèpsia a base de pomades fenicades i polvoritzacions d’àcid fènic, i obtingué una espectacular reducció de la mortalitat postoperatòria, abans causada, en gran part, per les infeccions És autor de l’obra On the Antiseptic Principle in the Practice of Surgery 1867

Féu importants treballs en la reconstrucció de l’home prehistòric, partint de restes Juntament amb MWFlack descobrí el nòdul sinoauricular Publicà, entre d’altres, Human Embryology and Morphology 1902, Concerning Man's Origin 1927 i A New Theory of Human Evolution 1948

Escolà a la catedral de Gloucester juntament amb H Howells, posteriorment estudià composició amb Ch Stanford Serví l’exèrcit el 1915, fet que li suposà una experiència traumàtica L’any 1918 continuà els estudis amb Vaughan Williams, i el 1920 publicà les primeres cançons L’any següent tornà a Gloucester Incapaç de trobar feina i sense èxit com a poeta, s’anà tornant cada cop més inestable i ingressà en un centre per a malalts mentals Més tard fou traslladat a l’Hospital Mental de Dartford, on morí de tuberculosi Produí dos volums de poesia impressionants, un el 1917 i l’altre el 1919, però la…

Dins el panorama anglès romàntic, compongué cançons i balades, i alhora denotà un cert gust pel glee tipus de composició vocal a cappella i la tradició vocal antiga, si bé professionalment hagué de dedicar-se al teatre còmic A setze anys fou organista a Liverpool, i simultàniament entrà en contacte amb el món del teatre El 1832, establert a Londres, compongué i publicà algunes cançons Director del cor del teatre Drury Lane des del 1842, compongué una òpera - Pasqual Bruno - per a Viena, i realitzà algunes gires de concerts per Àustria, on tocà fugues de JS Bach, i pels Estats Units Fou molt…

Vida Juntament amb John Dunstable, fou un dels creadors de l’estil anglès característic de les primeres dècades del segle XV Estigué al servei de Tomàs, duc de Clarence i germà d’Enric V, segurament fins el 1421, any de la mort del duc El 1423 ingressà a la confraria de l’Església de Crist a Canterbury en qualitat, probablement, de mestre de capella Se li atribueixen amb certesa quaranta fragments, que inclouen moviments de la missa i antífones marianes hi ha dotze fragments més que són dó dubtosa La majoria són transmesos pel manuscrit Old Hall Londres, British Library, Add…