Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
timó mascle
Timó mascle
Petr1888 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les labiades, de 10 a 45 cm d’alçada, recoberta d’un toment blanc o groguenc, de fulles oposades, estretament oblongues, crenades i revolutes, i de flors blanques o purpúries, aplegades en glomèruls.
Creix en llocs secs i assolellats, a la regió mediterrània
sajolida de jardí
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, de 10 a 25 cm d’alçada, puberulenta, amb fulles linears o estretament lanceolades, de color verd cendrós, i amb flors blanques, rosades o liles, arranjades en verticil·lastres distants.
Pròpia de la regió mediterrània, hi és conreada com a planta aromàtica i oficinal Té els mateixos usos que la sajolida de bosc
camedris
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, amb rizoma estolonífer i tiges pubescents de 10 a 30 cm, de fulles ovades, oblongues, fistonades, verdes, lluents per sobre i pàl·lides per sota, i de flors purpúries axil·lars.
Es fa a les garrigues i als alzinars, i també de vegades en pasturatges secs És conreada com a medicinal febrífuga i hom n'extreu essències que són incorporades a alguns vins, licors digestius i vermuts
xia
Botànica
Planta herbàcia anual de la família de les labiades, originària de Mèxic, que fa fins a 3 m d’alçària, pilosa, de fulles peciolades ovades o el·líptiques, d’inflorescències racemoses, flors blaves i fruits formats per quatre núcules.
La llavor s'anomena també xia
sideritis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les labiades, amb fulles simples, dentades o enteres, amb flors grogues o blanques, petites, de calze quinquedentat i de corol·la bilabiada, reunides en verticil·lastres, i amb fruits en tetraqueni.
Solen habitar terrenys secs, i la majoria són endèmiques de la península Ibèrica
sàlvia
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 30 a 60 cm d’alçada, aromàtica, de fulles oblongues o lanceolades, oposades i peciolades, i de flors generalment d’un blau violat, grosses i de corol·la bilabiada, disposades en verticil·lastres.
Creix en brolles, en algunes zones àrides de l’Europa meridional Té molta fama com a planta medicinal, i és emprada contra les suors febrils, per a disminuir la glucèmia, com a regulador menstrual, etc
sajolida de bosc
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 10 a 40 cm d’alçària, de tiges subllenyoses puberulentes, de fulles coriàcies, lineals o estretament lanceolades, ciliades als marges, i de flors blanques, rosades o purpúries, disposades en verticil·lastres.
Creix en roquissars i costers àrids, a l’Europa meridional Com a herba remeiera, és estimulant, tònica i aperitiva També és emprada per a adobar olives
planta dels diners
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tiges prostrades de secció tetragonal, fulles lleugerament carnoses, oposades i ovals, d’uns 3,5 cm de llargada i amb el marge crenat, i flors poc vistoses, de color violeta pàl·lid.
Autòctona del SE d’Austràlia, és molt cultivada com a planta d’interior i als balcons i patis ombrívols de les zones litorals càlides
nepta
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 40 a 100 cm d’alçada, d’olor forta, pubescent, de tiges tetràgones, de fulles oposades, ovades i crenades i de flors blanques amb espurnes purpúries, aplegades en inflorescències espiciformes.
Es troba espontània o naturalitzada a la vegetació ruderal d’una gran part d’Europa És una planta remeiera de molta anomenada, utilitzada contra catarros, mals de ventre, etc
melissa
Melissa
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, anomenada correntment tarongina, amb una forta aroma de llimona, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles oposades, ovades i encreuades, i de flors blanquinoses o rosades, disposades en verticil·lastres pauciflors.
Es fa en llocs ombrívols És remeiera, les seves fulles, aromàtiques, s’usen en infusió i tenen virtuts estimulants i antiespasmòdiques També es fa servir el seu extret alcohòlic