Resultats de la cerca

És el protagonista de tres peces de Beaumarchais les comèdies La précaution inutile ou Le Barbier de Séville 1775, on és el típic criat de comèdia clàssica, La folle journée ou Le Mariage de Figaro 1778, on el personatge, enginyós i ple de sentit pràctic, ateny una significació crítica enfront de la noblesa, com una premonició revolucionària, i el drama La mère coupable 1792, on hom posa en relleu la dimensió psicològica del personatge més que no pas la dimensió sociopolítica Sobre llibrets inspirats en aquestes obres, Mozart compongué Les noces de Fígaro i Rossini El Barber de Sevilla

Es formà al Centro de Estudios Históricos de Madrid, i des del 1931 es dedicà a l’ensenyament de la llengua i la literatura castellanes a Alemanya, Anglaterra i els EUA Fou professor a la University of California És autor de Sentido y forma de las Novelas Ejemplares 1943, Sentido y forma del Quijote 1949, Vida y obra de Galdós 1962, Estudios sobre literatura española 1962, Forma y visión de “El diablo mundo” de Espronceda 1975 i Creación literaria de la Edad Media y el Renacimiento 1977

Professor de literatura castellana a la Universidad Complutense de Madrid Ha publicat, entre d’altres Introducción a la novela contemporánea 1966, Eugenio d’Ors, crítico literario 1971 Modernismo y Postmodernismo 1974, Sub-literaturas 1974, Diario cultural 1983, Desde el Mediterráneo 1944 i Momentos mágicos de la literatura 1999

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, exercí la carrera d’advocat, especialitzat en dret mercantil Començà publicant traduccions dels clàssics Horaci, Marcial, Anacreont i de poetes romàntics Victor Hugo, Leopardi, Puixkin a La Barretina , Lo Gai Saber  i La Gramalla , amb les quals volia assenyalar el camí del classicisme per a la poesia catalana, que ell mateix exemplificà en els pocs poemes que compongué, especialment a Ardua sentenza 1880, influït per Leopardi i clar exponent de la crisi del Romanticisme La seva activitat crítica, iniciada dins aquest moviment, el feu…

Fundador de la revista literària Ellipsi  1985-87, ha dirigit colleccions de poesia i, amb Marc Granell, edità l’antologia Dotze poetes joves valencians 2000 En destaquen altres estudis, com Obres impreses en català al País Valencià 1900-1939 1989, en collaboració, l’antologia Camp de mines Poesia catalana del País Valencià 1980-1990 1991 i El conte a València 1999 Ha escrit articles crítics sobre Llorenç Villalonga, V Andrés i Estellés i Marc Granell, entre d’altres

Vida i obra El 1826 s’installà amb la família a Barcelona, després d’una breu estada a Vilanova i la Geltrú, i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià a la Universitat de Cervera, es graduà com a batxiller i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1841 El 1846 es llicencià i doctorà en filosofia i lletres En la seva joventut signà amb el pseudònim El Trovador del Panadés El 1844 substituí Pere Felip Monlau com a professor de literatura i història de l’Institut…

Nasqué com a reacció formalista enfront del moviment futurista dirigit per Majakovskij, sobretot amb el poeta Sergej Jesenin, reivindicà l’autonomia del poema i el culte de la forma manifest de Peterburg, 1915 Bé que després de la revolució el moviment feu seva la causa del poble Tovarišč Inonija de Jesenin, 1918, la seva orientació el separà de la línia política leninista Com a grup desaparegué el 1927

L’any 2007, les jornades Atlas Literario Español, organitzades a Sevilla per l’editorial Seix Barral i la Fundació José Manuel Lara, foren enteses per les periodistes Nuria Azancot i Elena Hevia com la presentació en societat d’una nova generació literària Aquesta rebé el seu nom de la Trilogia Nocilla , d’ Agustín Fernández Mallo , i hauria trobat les seves bases tant en la poètica de l’escriptor gallec com en els posicionaments teòrics d’Eloy Fernández-Porta el concepte d’Afterpop, especialment i Vicente Luis Mora fragmentació narrativa propera al collage , influència de la cultura pop i de…

Popular i catalanista, aparegué de l’1 de gener al 14 d’agost de 1875 Dirigit per Josep Franquesa i Gomis, els seus redactors foren Jacint Laporta i Ramon EBassegoda Hi collaboraren Josepa Massanés, Frederic Soler i Miquel Victorià Amer, entre altres