Resultats de la cerca

Entre les afinitats, cal esmentar l’antiautoritarisme, la creença en el compromís social de l’escriptor i el propòsit de restablir la tradició literària alemanya interrompuda durant el nazisme El grup durà del 1947 al 1972, i els seus principals impulsors foren HWRichter, AAndersch i WKolbenhoff, però la seva composició no fou mai estable i sempre tingué un caràcter obert i informal, que no comprometia la individualitat dels seus membres Entre les activitats més destacades s’inclouen les trobades en què hom discutia qüestions d’actualitat des d’una perspectiva crítica, i la convocatòria d’un…

Nasqué com a reacció formalista enfront del moviment futurista dirigit per Majakovskij, sobretot amb el poeta Sergej Jesenin, reivindicà l’autonomia del poema i el culte de la forma manifest de Peterburg, 1915 Bé que després de la revolució el moviment feu seva la causa del poble Tovarišč Inonija de Jesenin, 1918, la seva orientació el separà de la línia política leninista Com a grup desaparegué el 1927

Professor de francès a Roma, dirigí l’Institut del Teatre S'inicià amb articles sobre Baudelaire i altres autors francesos i italians, recollits en part en Il cortegiano francese 1943 i Studi 1947 Altres obres interessants són Il paradiso della ragione 1960, La scuola dei sentimenti 1963, Vita, avventure e morte di Don Giovanni 1966, I fantasmi dell’opera 1971, La caduta della luna 1973, sobre Pirandello, i L’angelo della notte 1979, sobre Proust

De la seva obra cal destacar Criza culturii românesti 1932 Aspecte şi atitudini ideologice 1933 Conceptul de artǎ popularǎ 1939 Studii de istorie a teoriei literare românesti 1962 i Desbateri critice 1977

Des del 1929 ensenyà a la Universitat de Praga, de la qual fou nomenat rector Fou cofundador del Cercle Lingüístic de Praga i un exponent destacat de l’estructuralisme Influït, en un principi, pel formalisme rus, les seves primeres teories subratllaven els aspectes més estètics de l’obra literària, com és palès a l’assaig Přispěrek k estetice českého verše ‘Contribució a l’estètica del vers txec’, 1923 Més endavant, volgué integrar els aspectes lingüístics i sociològics en una teoria coherent, que exposà en Estetická funkce, norma a hodnota jako sociálni fakty ‘Funció, norma i valors estètics…

L’any 2007, les jornades Atlas Literario Español, organitzades a Sevilla per l’editorial Seix Barral i la Fundació José Manuel Lara, foren enteses per les periodistes Nuria Azancot i Elena Hevia com la presentació en societat d’una nova generació literària Aquesta rebé el seu nom de la Trilogia Nocilla , d’ Agustín Fernández Mallo , i hauria trobat les seves bases tant en la poètica de l’escriptor gallec com en els posicionaments teòrics d’Eloy Fernández-Porta el concepte d’Afterpop, especialment i Vicente Luis Mora fragmentació narrativa propera al collage , influència de la cultura pop i de…

Popular i catalanista, aparegué de l’1 de gener al 14 d’agost de 1875 Dirigit per Josep Franquesa i Gomis, els seus redactors foren Jacint Laporta i Ramon EBassegoda Hi collaboraren Josepa Massanés, Frederic Soler i Miquel Victorià Amer, entre altres

Professor a Cambridge, els seus escrits teòrics, de caràcter marcadament psicologista, tingueren un paper determinant en la formació dels nous corrents crítics del principi de segle Juntament amb CKOgden escriví The Meaning of the Meaning 1923, de gran repercussió en la teoria del llenguatge Altres assaigs d’importància són Principles of Literary Criticism 1924, Practical Criticism 1929 i The Philosophy of Rethoric 1936, en els quals la principal aportació està a assenyalar la diversitat semàntica de l’estructura poètica

En collaboració amb H Mondor, edità l’epistolari de Mallarmé 1959 Però els treballs més importants pertanyen a l’anomenada crítica temàtica, amb subtils anàlisis de les estructures internes de l’obra Littérature et sensation 1954, Poésie et profondeur 1955, L’univers imaginaire de Mallarmé 1962, Onze études sur la poésie moderne 1964, Paysage de Chateaubriand 1967, Études sur le romantisme 1971, Proust et le monde sensible 1974, Pages paysages 1984, Terrains de lecture 1996,  Quatre lectures 2002,  Roland Barthes, dernier paysage 2008,  Chemins de Michon 2008,  Pêle-mêle 2010, etc

Juntament amb la seva muller, QDLeavis, propugnà la dimensió moral en l’obra literària i l’estudi detallat dels texts, no la seva explicació Fundador de la revista “Scrutiny” 1932-53, la seva obra més significativa és The Great Tradition 1948, on traça una línia de la novellística anglesa que va de Jane Austen a DHLawrence, passant per Henry James i Joseph Conrad, sense acceptar-hi un ChDickens ni, posteriorment, un JJoyce ni una VWoolf, la darrera dels quals fou objecte de les seves duríssimes crítiques, que féu extensives al Grup de Bloomsbury