Resultats de la cerca
Es mostren 1973 resultats
polla blava
Polla blava
© José Mª Ramírez Casanovas
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 48 cm, que és de color blau, fosc a les parts superiors i més pàl·lid al pit, i té les infracobertores caudals blanques, i el bec, la placa frontal, les potes i l’iris roig viu.
El bec és robust i les potes són llargues Habita en canyars i aiguamolls de vegetació densa al sud de la península Ibèrica, a Sicília, Sardenya, el Marroc i Algèria Actualment és escàs a l’Albufera de València i molt rar a la resta dels Països Catalans
arriet
Carcinologia
Gènere de crustacis peracàrides, de l’ordre dels isòpodes, d’un o dos cm de llargada, amb el cos segmentat, oval i deprimit, sense closca.
Tenen les antènules diminutes i les antenes molt llargues Són marins, però viuen fora de l’aigua, a la zona litoral Llur activitat és preferentment nocturna Les dues espècies més conegudas són L italica , abundant a la Mediterrània, i L oceanica Són també anomenats paneroles de mar
ictèrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes que arriben a atènyer 50 cm i tenen el bec cònic, punxegut i una mica comprimit lateralment, formes robustes i els tarsos alts i forts.
Les ales són llargues i presenten nou rèmiges primàries, i la cua dotze timoneres El plomatge és de colors vius Entre més de 120 gèneres, propis d’Amèrica, cal distingir els Trupialis i els Icterus trupials i els Dolichonyx Són força apreciats com a ocells de gàbia
Alemanya aprova el codi de nacionalitat
El Bundesrat Cambra Alta del Parlament alemany aprova el nou codi de nacionalitat alemanya, un text que ja va ser aprovat pel Bundestag Cambra Baixa el 7 de maig El nou codi, acceptat després de llargues negociacions, facilitarà la naturalització dels nens nascuts de pares estrangers
Casa Museu de Carles Barral
Entrada de la Casa Museu de Carles Barral a Calafell
© Casa Museu de Carles Barral
Museu
Museologia
Casa que Carles Barral tenia a Calafell, museïtzada i oberta al públic l’any 2004.
El 1928 el seu pare comprà aquesta casa pairal, quan ell tenia dos anys, i hi passà llargues temporades S'hi recullen alguns documents i objectes personals de l’escriptor, editor i polític, com ara les seves pipes o la màquina d’escriure, entre d’altres
heteroneures
Entomologia
Grup d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzat per tenir les ales anteriors diferents de les posteriors en dimensions, forma i, sobretot, en nervadura.
Correspon a les papallones típiques les ales anteriors solen ésser més llargues i estretes i s’acoblen amb les posteriors mitjançant el fre aquest és el patró alar més evolucionat, i és present a la gran majoria dels lepidòpters tret dels homoneures Hom els anomena també anisoneures
lèmming
Lèmming (Lemmus lemmus)
kgleditsch (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, d’uns 12 cm de llargada, de cap gros, cua rudimentària i cos arrodonit.
L’espècie més comuna, L lemmus , habita a Escandinàvia, als boscs de bedolls i càdecs o a les torberes, on excava galeries i es nodreix d’herbes Pel fet que el nombre de lemmings augmenta enormement, periòdicament han de fer llargues migracions unidireccionals a la recerca d’aliment
martinet de nit
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 60 cm, que té el pili, les espatlles i l’esquena negres, les ales i la cua grises, la resta del plomatge blanca, el bec negre i les potes d’un color groc pàl·lid o, a la primavera, rosades.
Té dues o tres plomes blanques i llargues a la nuca, que li pengen S'alimenta de peixos, nia en colònies i, fora del temps de cria, és de costums crepusculars Habita a l’Europa mediterrània i oriental i hiverna a l’Àfrica És comú a la Catalunya continental
bràmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, integrada per escassos representants, el més conegut dels quals als Països Catalans és la castanyola.
Tenen el cos oval i comprimit lateralment, el cap arrodonit i la boca obliqua La cua és falciforme, i les aletes dorsal i anal són llargues, així com les pectorals, que són punxegudes Viuen a l’Atlàntic, a l’Índic i al Pacífic, així com a la Mediterrània
escriptura bul·làtica
Escriptura i paleografia
Escriptura documental usada a la cancelleria pontifícia del s XV al XIX.
Deriva de la minúscula gòtica italiana, és dreta o inclinada vers l’esquerra, amb trets contrastats gruixuts i prims i abreviatures llargues per tal d’evitar les imitacions S'anà estrafent tant, que calgué acompanyar-la d’una transcripció en lletra normal Lleó XIII la suprimí el 1878