Resultats de la cerca

Fervent defensor dels drets dels treballadors irlandesos, collaborà amb James Larkin en la formació de sindicats i en les lluites obreres El 1914, essent cap del socialisme irlandès, denuncià la Primera Guerra Mundial com una lluita entre interessos capitalistes Dirigí l’assalt a l’edifici de correus de Dublín i proclamà la Primera República d’Irlanda 1916 Fracassada la revolta, fou detingut i executat

Fill i successor de Robert II Comte de Carrick, canvià el seu nom Joan en accedir a la corona El seu regnat fou presidit per les lluites entre el seu germà Robert, comte de Fife i duc d’Albany, i el seu fill, el príncep hereu David, duc de Rothesay, que morí jove La captura del seu nou fill hereu, Jaume, pels anglesos precipità la seva mort

Fill de Jaume I d’Escòcia La seva minoritat fou pertorbada per les lluites entre Alexandre Livingstone i William Crochton Amb l’ajut d’aquests imposà 1449 el seu govern personal, i eliminà primerament Livingstone 1450 i més tard el mateix Crochton 1455 A la guerra de les Dues Roses feu costat als Lancaster Morí al setge de Roxburgh, en esclatar un canó mentre el provava

Declarada nulla la seva elecció pel fet d’haver-la acceptada essent ja bisbe d’una seu —cosa que prohibia el dret consuetudinari—, hom anullà tots els seus actes, fins i tot les ordenacions, i el cadàver fou llençat al riu El fet forma part de les lluites entre els partidaris del domini de la casa de Spoleto Esteve i la dels francs Formós

Essent governador del Khorāsan 1096 durant les lluites familiars per tal d’obtenir la successió de Muḥammad, hagué de cedir el territori de l’actual Iraq al seu nebot Mahmūd Sotmeté a vassallatge la Coràsmia i els gaznèvides de l’Afganistan, bé que no pogué impedir l’ocupació de la Transoxiana pels Kara-kitai i la rebellió oghuz, durant la qual fou fet presoner 1153-57

Fill de Clotari I, es repartí el reialme franc amb els seus germans Guntram I i Khilperic I Establí la capital a Metz i lluità sovint contra els àvars El 566 es casà amb Bruniquilda , filla d’Atanagild, rei dels visigots, la qual atià les lluites en el seu germà Khilperic Arribà a conquerir Nèustria, però morí assassinat per dos sicaris de Fredegunda, amant de Khilperic

Traslladat de jove a París, collaborà amb Balzac a L’héritière de Birague 1822, però, davant el poc èxit de l’obra, es decantà pel teatre i esdevingué un popular autor de vaudevilles Parallelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys El 1870 fou alcalde de París

Reuní el concili II de Lió 1274, al qual assistí el rei Jaume I, per unificar les esglésies grega i llatina —cosa que no reeixí per qüestions polítiques—, per emprendre una croada i per reformar els costums del clergat i del laïcat Intentà de pacificar les lluites de güelfs i gibellins, però la mort el sobtà sense haver obtingut gaire èxit en les seves empreses

A l’edat mitjana, a vegades les bandositats arribaven a resultar veritables guerres privades guerra privada arrossegant cadascuna de les faccions els respectius valedors A Catalunya, ja a la darreria del segle X, les constitucions de pau i treva intentaren de posar fi a aquestes lluites, que es presentaven tant entre nobles com entre pagesos, burgesos i eclesiàstics Al segle XVI sovint degeneraren cap al bandolerisme

Membre d’una noble família llenguadociana, fou elegit abat de Cluny el 1109, en morir l’abat Hug Després d’un govern agitat i dificultós, dimití, el 1122, i anà a Jerusalem Prengué part en les lluites contra els musulmans i finalment tornà a Cluny, el 1125, i se n'apoderà per la força Fou excomunicat i declarat cismàtic pel papa Honori II 1126 i morí a les presons pontifícies